Créixer amb límits

SANTA EULÀRIA | RAQUEL SÁNCHEZ Carlos Meléndez Guerau de Arellano està al front d´un equip de 14 psicopedagogs i treballadors socials que visiten tots els centres de Primària d´Eivissa i Formentera per assessorar els equips directius i el professors dels col·legis, però també els pares, sobre temes educatius, d´organització o curriculars.

Des de fa uns anys ofereix xerrades per pares d´alumnes en els col·legis on treballa com a orientador. Divendres parlarà sobre ´Com actuar amb els nostres fills?´ al col·legi Venda d´Arabí, de Santa Eulària. En aquesta ocasió, la conferència està destinada a les famílies amb nens pertanyents a l´etapa d´educació infantil (tres a cinc anys). L´explicació començarà a les 19 hores i girarà al voltant d´una qüestió fonamental en aquesta edat: l´establiment dels límits, que afecta transversalment a diferents àrees com poden ser l´alimentació, vigilar la integritat física o els hàbits d´estudi.

Aquesta serà la primera xerrada d´aquest tipus al centre, però si és ben rebuda per les famílies es vol ampliar amb el temps cobrint també altres aspectes educatius interessants a l´etapa de Primària (sis a dotze anys) amb l´objectiu de formar una espècie d´escola de pares i oferir un altre recurs al centre per treballar amb les famílies. La finalitat principal d´aquesta experiència és proporcionar els pares ferramentes educatives que puguin fer servir amb els seus fills. «No volem donar cap lliçó magistral, sinó reflexionar conjuntament amb les famílies deixant un espai per que puguin participar. Volem parlar tots de com manegem els premis i els càstigs, quines són les estratègies més habituals quan un nen té una rabiola, la importància de ser coherents en les actuacions com pares, les falses creences sobre els límits educatius…», explica Meléndez.
«L´assignatura de com educar els fills no la donen a cap universitat. Tothom comença a ser papà i mamà sense tenir més referències que l´educació que els progenitors vàrem rebre a casa de petits. Des de l´escola intentam oferir un espai on pensar conjuntament què fem amb els fills; un espai que, a més, permet a la família A adonar-se que els seus problemes són molt pareguts als de la família B», apunta l´orientador.

Les situacions més freqüents on es presenten conflictes amb els límits en els nens petits es poden dividir en grans blocs amb moltes ramificacions. La primera gran àrea on cal posar límits, segons aquest psicòleg, és la de la integritat física de les persones i els perills. «Els nens han d´aprendre a no tocar els endolls, a no jugar amb el televisor o l´aparell de música, que no poden trencar les ulleres de papà o el collar de mamà, que el telèfon mòbil no és un joc… Cal controlar els perills que els envolten. En aquesta matèria la dificultat radica en les diferències de percepció entre els pares: allò que és important per un no ho és per l´altre, quan mamà posa un límit papà el deixa passar. També hi ha diferències entre les normes a casa i a l´escola i els nens troben que coses que es permeten al cole no es poden fer a casa i al contrari… Tot això crea conflicte i confusió en els petits», assenyala. Com exemple d´aquestes diferències exposa que molts nens es neguen a recollir a classe amb l´argument que a la seua casa és mamà qui recull.

Altra àrea fonamental on cal posar normes és la dels deures i hàbits d´estudi, un aspecte que es comença a treballar a educació infantil però que es torna molt important en arribar a Primària. «Enviar fitxes i contes per llegir a casa és un sistema que fan servir els docents perquè els petits interioritzin el concepte de treball autònom. La col·laboració dels pares els primers anys és fonamental per establir l´hàbit d´estudi. És molt difícil que un boix tot sol agafi els llibres i es posi a treballar. L´hàbit d´estudi comença llegint un conte al nen abans de dormir: es treballa l´escolta activa, la imaginació, s´estableixen les bases de la lectoescriptura…», indica l´expert, insistint que «educam tots junts».

Les normes són també importants en les relacions entre germans, per resoldre els conflictes que es donen a diari i decidir com s´imparteix justícia per part dels adults, és a dir, on es posen els límits. Els horaris, altre punt conflictiu, depenen dels pares quan els nens són petits, però si no s´aborden correctament i els nens no tenen una hora prudent per anar al llit, esta qüestió es convertirà en un cavall de batalla a l´adolescència.