De cara a la paret

Les classes es desenvolupen durant tres setmanes, els dimecres i els divendres per la tarda, a Sa Graduada, un espai perfecte: està ple de cridaneres parets blanques que s´han d´omplir amb formes i colors de tota mena.

XICU LLUY Laura confessa que mai no havia treballat l´apassionant món del grafit, l´art sobre parets buides. Fins i tot s´entusiasma quan ens ho explica: «D´aquesta manera tan senzilla, puc expressar qualsevol cosa», diu feliç. El divendres del nostre reportatge es troba pintant un objecte peculiar per a ella, una peixera d´intensos colors, i molt aconseguida. «En realitat, és el meu primer dibuix i em fa il·lusió. Ara mateix no penso que vagi a professionalitzar-me, però tot pot passar, ja veurem», indica la noia sense deixar l´esprai: «El grafit representa un art, com succeeix amb el còmic», ens recorda. Parlem d´un referent importantíssim per entendre´l i els alumnes del taller municipal de Vila ho saben. Hi ha altres influències, per exemple el cinema i, clar, l´omnipresent Internet.

Els al·lots de Sa Graduada —membres de la generació mileurista i víctimes d´una societat cada vegada més narcotitzada, amb poques inquietuds— subratllen el caràcter més «artístic» i «estètic» del grafit per davant de l´inconformisme d´èpoques anteriors, no gaire llunyanes. «Abans sí que ens queixàvem mitjançant el dibuix urbà, però avui estem motivats per altres qüestions. No estic en contra de res, simplement m´encanta i ho vull fer. No cal reivindicar-se ni muntar revolucions, ni molt menys», proclama Laura.

El seu company Javier Ordóñez, de tan sols disset anys i alumne de batxillerat d´arts, ja té alguna experiència en el ram: «M´he apuntat per eixamplar coneixements de la matèria. Per aprendre una mica més», assenyala. Té unes ganes enormes d´embrutar parets, «en el bon sentit de la paraula». Aquesta modalitat ha esdevingut una expressió més cultural que de protesta. Més sentimental que política. Però ell creu que encara «hi ha de tot». «Depèn del moment, de les circumstàncies». Mentrestant, elabora la figura de una «psicodèlica» granota de línies clares. «Aquesta setmana m´he especialitzat en el tema, no sé ben bé perquè. Això va segons la temporada, hem de recórrer totes les fases», matisa. El traç quedarà net, nítid, segur. «Els grafits actuals estan molt currats, no es fan en només mitja hora», sosté el jove.

A pocs metres de distància, l´eivissenca d´origen francès Margaux Mion, del cicle superior de disseny de moda, utilitza l´aerosol amb delicadesa per pintar olibasses, un animal força «atractiu», almenys per dibuixar. «El grafit és, sobretot, l´art del carrer. Resulta molt visual, té ganxo, transmet missatges. És una ferramenta cultural», afirma rotunda aquesta xicota de vint primaveres.

De la colla de Sa Graduada s´encarrega Alexander Barakhov, que exerceix d´ajudant de mestre en una acadèmia d´art. Defensa la validesa del grafit i la seva modernitat, doncs sovint se´l relaciona amb corrents estètics de les dècades dels setanta i vuitanta, ja antiquats: «Posseeix avantatges com arribar més directament a la gent. És una altra tècnica, germana de la pintura, però més real que fer-ho dins casa». El monitor exalça el «bon nivell» dels dibuixants pitiüsos, tot i que no pot comparar-se amb la resta del país i l´estranger. «Això no és una acció pròpia de gamberros. És quelcom molt seriós i implica una notable despesa en pots de colors», puntualitza. Per sort, l´Ajuntament subvenciona els esprais, que no repercuteixen en la butxaca dels inscrits. «I podem emprar les parets d´una escola com Sa Graduada, que testimoniegen les nostres formes d´expressió des d´una actitud cívica, sense importunar. Tu mateix ho has parit, és la teva feina». I pots plasmar-la a l´aire lliure... si demanes permís.