FELIP CIRER I COSTA
També com alcalde accidental va donar possessió el 1923 al nou alcalde Josep Ferrer Hernández. Fou regidor amb aquest últim alcalde fins a l´arribada de la dictadura de Primo de Rivera, moment en què cessà. El 1930 fou novament designat regidor pel fet d´haver estat ja regidor i va prendre possessió el juny d´aquell any.
També el seu germà Bartomeu fou proposat com a regidor, tant per haver-ho estat abans, durant la segona dècada del segle XX, com també per ser un dels majors contribuents del municipi. No acceptà el càrrec per trobar-se malalt de l´afecció que el duria a la mort, amb únicament cinquanta anys.
Els dos germans Serreta tengueren sempre molta relació amb el món del motor i de l´automobilisme, i així Bartomeu, a la dècada dels anys vint, era el representant dels vehicles de la marca Ford a Eivissa i Àngel fou un dels primers eivissencs que tengueren un cotxe. Així el 1924 quan va venir a Eivissa el prestigiós astrònom i director de l´Observatori de l´Ebre, el jesuïta pare Lluís Rodés, posà a la seua disposició el seu cotxe perquè amb la companyia de mossèn Vicent Serra i Orvay, també astrònom, realitzassin una excursió a Sant Antoni de Portmany.
L´any 1927 els dos germans estrenaren el xalet que s´havien construït al començament de la carretera de Sant Antoni, segons un projecte que havia redactat l´ajudant d´obres públiques Martí Guasp, xalet que com veurem més endavant, es dedicà després a clínica i a hotel. Formava part dels petits edificis, generalment xalets, que vorejaven la carretera, tots d´interès arquitectònic i que pertanyien a les més acabalades famílies eivissenques del moment: Viñets, Tarrés, Batlet ... i que un malentès progrés va fer que desapareguessin sense deixar gaire rastre.
L´any 1928 Àngel i Bartomeu decidiren fer un nou edifici que substituís l´anterior pavelló del ´Ensanche´. Les obres començaren a l´inici del mes d´abril i finalitzaren per les festes del Nadal d´aquell mateix any. El projecte del nou teatre fou redactat pel prestigiós arquitecte menorquí format i resident a Barcelona, Nicolau Maria Rubió i Tudurí (1891- 1981), admirador de Le Corbusier i que, entre altres, va introduir les noves tendències arquitectòniques a Barcelona. Rubió es traslladà, almenys una vegada, a Eivissa per inspeccionar les obres, era el mes de juny d´aquell any de 1928. Rubió projectà a més de múltiples jardins, que era la seua gran especialització, l´església de Montserrat a Pedralbes i els hotels construïts a la plaça Espanya amb motiu de l´Exposició Internacional de Barcelona de 1929. El mestre d´obres del teatre fou l´eivissenc Bartomeu Prats. El teatre tenia tres pisos per a llotges i un ampli pati de butaques. L´accés a la platea es feia mitjançant cinc portes, la principal i quatre de laterals. La sala tenia una capacitat per a unes 1.500 persones distribuïdes en 28 llotges de platea; 35 al pis principal, 400 butaques en el pati i més de 500 persones es podien encabir en el galliner, lloc al que en castellà li donaven un nom molt més literari, en aquell temps l´anomenaven ´paraíso´. La façana del nou cinema era sostenguda per columnes de fusts estriats; el frontispici tenia en el timpà el nom de ´Teatro Serra´ i a la part superior hi havia una lira entre palmes. En els extrems superiors de la façana hi havia dues estilitzades estàtues. La decoració interior es va encarregar als ebenistes Molina i al pintor i decorador Antoni Palau Anyet. Realment era un dels edificis més emblemàtics del moment i realitzat per un dels millors arquitectes de l´època.
L´aparell cinematogràfic era de la marca Gaumond. També disposava el local de bombes contraincendis. La inauguració, amb una sessió de cinema, es va fer pels vespres del Nadal d´aquell any, encara que la inauguració oficial s´ajornà per a més endavant amb una funció a benefici dels pobres.
A partir d´aquell moment es deixà d´anomenar-se la Barraca o ´Pabellón del Ensanche´, com s´havia denominat durant molt temps, però en la memòria popular, el nom de ´sa Barraca´, es mantengué durant anys.
La construcció del nou Teatre Serra va fer que el mes d´abril següent, 1929, els teatres Pereira i Serra deixassin de funcionar de manera coordinada i cada un anàs pel seu compte. El Pereira va passar a ser regentat per Joan Roig Tur, un altre personatge ben interessant d´aquell moment i que l´amic Joan Antoni Torres Planells ha estudiat i del qual ha publicat una interessant nota biogràfica a l´Enciclopèdia d´Eivissa i Formentera. Els dos locals feien una programació complementària i la gestió l´acostumava a dur Àngel Serra.
En el proper capítol, últim d´aquesta sèrie d´articles dedicats a Àngel Serra, parlarem del greu accident automobilístic que va patir el febrer de 1931.