El nou Teatre Serra

En l´article anterior repassàvem els inicis d´Àngel Serra com a botiguer i com empresari de teatre i de cinema, en companyia del seu germà Bartomeu; la construcció de la Barraca i del primitiu Pavelló Serra, i de manera tangencial, el començament de la urbanització del passeig de Vara de Rey. Els dos germans Serra militaren, com la majoria dels habitants de la Marina, en el partit liberal, sempre sota el lideratge de Carles Roman i així, el 1921, Àngel Serra fou elegit regidor de l´Ajuntament d´Eivissa pel partit Liberal i va ocupar la segona i després la primera tinença de batlia i per aquest motiu ocupà l´alcaldia de manera accidental durant un temps, a causa de la malaltia del titular, Pelegrí Serrano.

FELIP CIRER I COSTA També com alcalde accidental va donar possessió el 1923 al nou alcalde Josep Ferrer Hernández. Fou regidor amb aquest últim alcalde fins a l´arribada de la dictadura de Primo de Rivera, moment en què cessà. El 1930 fou novament designat regidor pel fet d´haver estat ja regidor i va prendre possessió el juny d´aquell any.
També el seu germà Bartomeu fou proposat com a regidor, tant per haver-ho estat abans, durant la segona dècada del segle XX, com també per ser un dels majors contribuents del municipi. No acceptà el càrrec per trobar-se malalt de l´afecció que el duria a la mort, amb únicament cinquanta anys.
Els dos germans Serreta tengueren sempre molta relació amb el món del motor i de l´automobilisme, i així Bartomeu, a la dècada dels anys vint, era el representant dels vehicles de la marca Ford a Eivissa i Àngel fou un dels primers eivissencs que tengueren un cotxe. Així el 1924 quan va venir a Eivissa el prestigiós astrònom i director de l´Observatori de l´Ebre, el jesuïta pare Lluís Rodés, posà a la seua disposició el seu cotxe perquè amb la companyia de mossèn Vicent Serra i Orvay, també astrònom, realitzassin una excursió a Sant Antoni de Portmany.
L´any 1927 els dos germans estrenaren el xalet que s´havien construït al començament de la carretera de Sant Antoni, segons un projecte que havia redactat l´ajudant d´obres públiques Martí Guasp, xalet que com veurem més endavant, es dedicà després a clínica i a hotel. Formava part dels petits edificis, generalment xalets, que vorejaven la carretera, tots d´interès arquitectònic i que pertanyien a les més acabalades famílies eivissenques del moment: Viñets, Tarrés, Batlet ... i que un malentès progrés va fer que desapareguessin sense deixar gaire rastre.
L´any 1928 Àngel i Bartomeu decidiren fer un nou edifici que substituís l´anterior pavelló del ´Ensanche´. Les obres començaren a l´inici del mes d´abril i finalitzaren per les festes del Nadal d´aquell mateix any. El projecte del nou teatre fou redactat pel prestigiós arquitecte menorquí format i resident a Barcelona, Nicolau Maria Rubió i Tudurí (1891- 1981), admirador de Le Corbusier i que, entre altres, va introduir les noves tendències arquitectòniques a Barcelona. Rubió es traslladà, almenys una vegada, a Eivissa per inspeccionar les obres, era el mes de juny d´aquell any de 1928. Rubió projectà a més de múltiples jardins, que era la seua gran especialització, l´església de Montserrat a Pedralbes i els hotels construïts a la plaça Espanya amb motiu de l´Exposició Internacional de Barcelona de 1929. El mestre d´obres del teatre fou l´eivissenc Bartomeu Prats. El teatre tenia tres pisos per a llotges i un ampli pati de butaques. L´accés a la platea es feia mitjançant cinc portes, la principal i quatre de laterals. La sala tenia una capacitat per a unes 1.500 persones distribuïdes en 28 llotges de platea; 35 al pis principal, 400 butaques en el pati i més de 500 persones es podien encabir en el galliner, lloc al que en castellà li donaven un nom molt més literari, en aquell temps l´anomenaven ´paraíso´. La façana del nou cinema era sostenguda per columnes de fusts estriats; el frontispici tenia en el timpà el nom de ´Teatro Serra´ i a la part superior hi havia una lira entre palmes. En els extrems superiors de la façana hi havia dues estilitzades estàtues. La decoració interior es va encarregar als ebenistes Molina i al pintor i decorador Antoni Palau Anyet. Realment era un dels edificis més emblemàtics del moment i realitzat per un dels millors arquitectes de l´època.
L´aparell cinematogràfic era de la marca Gaumond. També disposava el local de bombes contraincendis. La inauguració, amb una sessió de cinema, es va fer pels vespres del Nadal d´aquell any, encara que la inauguració oficial s´ajornà per a més endavant amb una funció a benefici dels pobres.
A partir d´aquell moment es deixà d´anomenar-se la Barraca o ´Pabellón del Ensanche´, com s´havia denominat durant molt temps, però en la memòria popular, el nom de ´sa Barraca´, es mantengué durant anys.
La construcció del nou Teatre Serra va fer que el mes d´abril següent, 1929, els teatres Pereira i Serra deixassin de funcionar de manera coordinada i cada un anàs pel seu compte. El Pereira va passar a ser regentat per Joan Roig Tur, un altre personatge ben interessant d´aquell moment i que l´amic Joan Antoni Torres Planells ha estudiat i del qual ha publicat una interessant nota biogràfica a l´Enciclopèdia d´Eivissa i Formentera. Els dos locals feien una programació complementària i la gestió l´acostumava a dur Àngel Serra.
En el proper capítol, últim d´aquesta sèrie d´articles dedicats a Àngel Serra, parlarem del greu accident automobilístic que va patir el febrer de 1931.