És dissabte de matí, fa molt de fred i plou. A l´estació de transferència de residus del Consell d´Eivissa es remullen les ampolles de vidres, els paquets de paper premsat i els envassos. Tot està al descobert perquè aquesta planta és només temporal. De fet ja fa un parell d´anys que hauria d´haver tancat, però, de moment, no hi ha una altra opció. L´únic canvi en l´horitzó és el pròxim trasllat dels envassos i plàstics reciclats a l´abocador, de manera que a les instal·lacions de Vila romandran només el vidre i el paper.
El mal temps no ha fet desistir de la visita a un grup de voluntaris del centre ecològic La casita verde, encapçalats pel seu coordinador, Chris Dews. Volen informar-se bé per la creació de la plataforma Ibiza Recicla, que es posarà en marxa a l´abril. Junt amb ells s´han apuntat al recorregut alguns particulars interessats en la filosofia del reciclatge i un periodista que vol fer un reportatge per promoure la separació de residus a nivell local. La seua guia en aquesta visita didàctica és Fina Prats, educadora de la Fundació Deixalles, que assenyala que la gent que normalment sol·licita aquest tipus de recorregut és qui menys ho necessita. Acostumen a ser persones conscienciades que ja fan selecció de residus a la seua llar. No cal insistir en la xerrada sobre els beneficis de la selecció de fems en origen, només volen veure amb els seus ulls què es fa amb allò que ells dipositen als contenidors blaus, grocs i verds, aclarir dubtes i assegurar-se que les administracions no estan fent malbé la seua tasca recicladora.
La visita al darrer punt de la separació de residus a Eivissa comença davant un cartell que resumeix el procés. Allà, Fina explica que la selecció ha de començar en el moment de fer la compra: escollint garrafes d´aigua per tornar a omplir les ampolles buides, agafant els aliments a orri i no envasats en safates… tot per generar menys residus. Els que es generin s´han de dipositar on toqui: el vidre als iglús verds, el paper i el cartró als contenidors blaus, els envassos plàstics i d´alumini al groc, els fems orgànics al gris i tota la resta (joguines, piles, mobles, productes perillosos…) als punts verds existents a Sant Antoni i Santa Eulària o a alguna de les set deixalleries que està previst obrir a l´illa enguany.
Cap a fora
Aquí comença la feina dels ajuntaments i les empreses contractades pel servei de neteja i recollida de fems. Els seus camions han de deixar els vidres, envassos i papers recollits a l´estació de transferència on només arribar es pesen a una bàscula. L´objectiu és doble: aconseguir dades estadístiques sobre l´evolució de reciclatge a l´illa i esbrinar quants de diners s´han de tornar a cada municipi pel reciclatge efectuat. La següent passa porta els fems a cadascuna de les premses (per paper, vidre i envassos) on es compacten i es preparen pel seu transport fora de l´illa, ja que a Eivissa no existeix cap indústria dedicada al reciclatge. El paper i el cartró se´n van a Zaragoza, el vidre a Barcelona i els envassos a Palma, a una planta de selecció on es separen els diferents materials que es poden dipositar al contenidor groc: safates de polietilè, llaunes d´alumini, acer inoxidable, plàstics d´alta densitat…
A la zona de vidre es pot comprovar fàcilment que el reciclatge no sempre es fa bé: cartró, plàstic i ampolles de vidre amb el tap d´alumini dificulten la separació. El mateix passa amb els envassos i tot el que escapa als treballadors que fan la separació manualment a la planta de selecció acaba en una incineradora: «El pitjor, més contaminant inclús que l´enterrament a l´abocador», explica Fina.
