Aquilí Tur Oliver (I)

D´entre els personatges de l´última part dels anys vint i primers dels anys trenta del segle XX, d´estaca Aquilí Tur Oliver, lingüista amb una magnífica preparació en el món de les lletres, que per qüestions del destí, passà els últims anys de la seua vida a l´Argentina, on també desenvolupà una interessant tasca com a filòleg. Aquilí Tur Oliver havia nascut al barri de la Marina de la ciutat d´Eivissa l´any 1910 en el si d´una família benestant. El seu pare era Andreu Tur Tirado, que durant molts d´anys exercí el càrrec de secretari judicial dels jutjats de la ciutat.

FELIP CIRER COSTA El seu avi patern duia el nom de Zenó i per aquest motiu, tota la família era coneguda com els zenons. Els germans, a més d´Aquilí, eren Arseni, Amador i Rosaura.

Tur Oliver estudià al Col·legi de Segona Ensenyança d´Eivissa i de molt jove ja mostrà un gran interès i actitud per les llengües i així, estudià anglès i francès des de molt jovenet. Una prova del bon coneixement que tenia de la llengua anglesa és el fet que l´any 1927, quan tenia escassament 17 anys, ja sol·licità a l´Ajuntament ocupar una plaça de professor de llengua anglesa del Col·legi de Segona Ensenyança amb caràcter gratuït, és a dir, una plaça sense cobrar pels seus serveis.

Durant la seua primera joventut fou un jove catòlic militant i així, el 1928, quan el nou bisbe d´Eivissa, Salvi Huix i Miralpeix, potencià la Congregació Mariana de joves, sota la direcció d´Isidor Macabich, Aquilí Tur era el president de la junta directiva que era formada per Joan Marí Cervera, vicepresident; Antoni Roig Roig, secretari., i Cosme Vidal Llàser, tresorer, entre altres persones que amb els anys aconseguiren importants càrrecs dins de la societat eivissenca. Com a president de la Congregació Mariana, que tenia la seu en el Centre d´Acció Social, que també dirigia Macabich, al carrer de sa Creu, amb façana a les andanes del Port, desenvolupà una intensa activitat com a dirigent, impartint conferències a molts de pobles d´Eivissa així com altres tasques que mostraven la seua gran espiritualitat. L´octubre d´aquell any de 1928 realitzà amb altres amics una excursió a Montserrat; ara l´acompanyaren Joan Mayans Escanellas, Antoni Planells, Francesc Palau i els abans citats Marí Cervera i Antoni Roig.

Els congregants marians també desenvoluparen una interessant activitat teatral amb representacions d´obres amb un cert fons moral i així, amb motiu de la festivitat de la Puríssima i davant del bisbe Huix, representaren el quadre dramàtic ´El cuarto mandamiento´, amb el següent repartiment: Josep Ramon Ferrer, Aquilí Tur, Josep Tur Soler, Cosme Vidal i Enric Juan Hernández. Fou molt celebrada l´actuació de Pepe Ramon com a protagonista, persona que sempre destacà per les seues magnífiques capacitats declamatòries.

Juntament amb altres joves amb inquietuds literàries, el 1928 crearen l´Ideal club. Marià Villangómez evocava alguns dels membres d´aquella societat: Vicent Torres Laborda, Salvador Tur Prats, Cosme Vidal Llàcer, Ariost Torres, un dels germans Seguinet, un català de Lleida de llinatge Servat, fill d´un registrador de la propietat destinat a Eivissa, i altres joves. Llogaren un local a la plaça del Parc, entre l´edifici de can Tur i les oficines de Correus –l´actual Cafè Madagascar, aproximadament–, local que moblaren amb quatre andròmines que els socis recolliren de les repectives cases. Realitzaven diverses activitats culturals, especialment de caràcter literari. En els seus estatuts tenien prohibit jugar a cartes i el consum de begudes alcohòliques dins del local per tal d´evitar conflictes entre els consocis. La vida d´aquesta societat juvenil fou especialment curta.

Un altre càrrec que va desenvolupar Aquilí Tur durant aquesta primera etapa de la seua vida, fou el de secretari i assessor d´una entitat que es creà el 1933 i que reunia els patrons i industrials eivissencs, que portava el nom de La Patronal, precisament. Cal situar-nos en aquells anys de la Segona República, amb un desplegament important dels sindicats obrers. La creació d´aquesta entitat s´ha d´entendre com una resposta de la patronal eivissenca. Tota aquesta qüestió ha estat estudiada amb profunditat i amb una perspicaç visió per la historiadora Neus Escandell Tur. Aquí Tur era en aquell moment procurador dels tribunals. La directiva d´aquella patronal era formada pel president Manuel Pineda Puget, navilier; vicepresident, Pere Matutes Noguera, comerciant; tresorer, Joan Marí Mayans, fabricant de licors; vocals: Joan Marí Castelló, del ram de les ferreteries; José Molina Rodríguez, del de la fusta; Josep Tarrés Palau, del de teixits, i Joan Verdera Mayans, del de les arts gràfiques.
Per aquells anys es traslladà a Barcelona per tal de cursar els estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. La facultat de lletres en aquells moments assajava de manera experimental el model d´universitat autònoma, que a partir de 1933 es generalitzà a la resta de facultats. D´aquella universitat, que passà a designar-se amb el nom d´Universitat Autònoma de Barcelona. D´entre els professors que Tur Oliver va tenir, cal destacar el mestratge del poeta i hel·lenista Carles Riba i, en especial, per a la seua tasca posterior de filòleg, de Pompeu Fabra. Tur sembla que ha estat l´únic eivissenc que va assistir a les classes de Fabra, el codificador de la llengua catalana.

L´extraordinari coneixement que Tur tenia de la llengua catalana va fer que Isidor Macabich recorregués a ell per a les correccions del seu llibre de poemes ´Dialectals: poesies eivissenques´ (1933) que el canonge eivissenc havia de publicar a Barcelona a les prestigioses Publicacions de La Revista, que editaven el grup de noucentistes que encapçalava el poeta Josep Maria López-Picó. Fins en aquell moment, eren poemes esparsos escrits sense cap norma ortogràfica i que únicament intentava reproduir la fonètica eivissenca i que havia anat publicant el canonge i historiador en dues edicions: ´De mi mocedad: Líricas´ (1922) i una segona, ´Nuevos versos (Poesías castellanas e ibicencas´ (1931); les dues en edicions fetes a Eivissa. La possibilitat de veure la seua obra poètica a Barcelona i de la mà de tan prestigiosa editorial afalagà el nostre patriarca.

Era ben patent l´amistat entre els dos i l´estimació que sentia Macabich cap al jove brillant estudiant i extraordinàriament dotat per a les llengües, va fer que Macabich encomanàs a Tur Oliver la correcció dels seus poemes en llengua catalana.
Deixam per al capítol següent la important tasca que realizà Aquilí Tur a l´Argentina, país al qual es traslladà el 1949.