Records de meteorits, eclipsis i cometes

MARTA TORRES La mostra ja va passar pel Claustre de l´Ajuntament d´Eivissa i per Sant Josep. Ara, coincidint amb l´Any Internacional de l´Astronomia, es pot veure a Can Ventosa, a només unes passes de la biblioteca, on també es celebren conferències i activitats a les tardes del conte relacionades amb aquesta ciència. A més, Sant Josep conmemora l´Any Serra i Orvay. Coincidència que ha fet reprendre aquesta mostra. «Serra i Orvay és el nexe comú, el màxim exponent d´aquesta ciència a les Pitiüses, el nostre astrònom excel·lent», comenta Anna Colomar, que conclou assegurant que l´exposició es pot interpretar com un homenatge a aquest eivissenc.

El primer que sorprèn en donar una ullada a la mostra és pensar en els pocs astrònoms que han donat Eivissa i Formentera tot i ser unes illes on es veu tan bé el cel. No cal fer grans excursions per trobar un lloc fosc i hi ha bons espais des dels que observar les estrelles. «Hem de pensar que Serra i Orvay, per exemple, vivia aquí i observava des d´aquí, però també viatjava molt per compromisos de l´esglèsia i això li va anar molt bé. En aquests viatges trobava llibres i tenia converses amb altres astrònoms amb els que després mantenia correspondència. Tot i estar aquí tenia molta relació amb astrònoms professionals de la Península i de fora d´Espanya. Aprofitava els viatges de feina per visitar observatoris», explica Anna abans de comentar els primers panells de la mostra, que es centren en els esdeveniments astronòmics que han esdevengut en les Pitiüses. «Alguns d´ells eren tan espectaculars i poc comuns que la gent de l´època els registrava. El cel sempre ha interessat els homes. De fet, ara mateix podem obrir un diari i segur que cada dia trobam alguna notícia relacionada amb l´astronomia», reflexiona.

El Sol en quatre i una cua blanca
Més enllà dels sols i estrelles que es poden veure a algunes de les peces més antigues del Museu Arqueològic d´Eivissa, els primers esdeveniments del que ens parla la mostra són l´eclipsi de sol de l´any 1539 i l´aparició del gran cometa de 1577 que s´expliquen al ´Llibre d´Entreveniments´. «…divendres que comptam XXV de abril de lany 1539, a tres horas après migdia, se ecripsà lo sol en quatre parts, de que estiguè circa de un quart de hora ecripsat: fonc cosa molt de admiració…», es llegeix sobre l´eclipsi. «…lo vespre de Sant Martí que contam a 10 de novembre aparesqué a una hora y mitja de nit un estel lo qual diuen seria Laveng, lo qual estes yxqué no molt alt de sobre la muntanya del Carragador, fent casi com un circol, y pongués endret del Codolar, y dit estel portava una cua molt grandisima de mes de dos o tres canes de larch, la qual coua pareixia tota blancha com si fos de argent i dita coua mirava a la volta de la Africa, del qual tota la terra una voce diuen may haver vits tal cosa…», diu sobre l´aparició del gran cometa.

Molt més documentats, però, estan els eclipsis totals de sol de 1860 i 1905, que varen provocar la curiositat de molts dels científics de lèpoca. Eivissa i Formentera varen ser llocs privilegiats per veure el primer, ja que les illes es trovaren just al centre de la franja en què es podia veure. «Ens va enganxar de ple», comenta la comissària seguint amb el dit la ratlla groga que es veu al mapa del panell. Imaginau com de bé es podia veure a Eivissa que fins i tot varen venir astrònoms de Madrid per veure´l des de l´observatori del Camp Vell, a Corona. Ells no només tenien la missió d´estudiar l´eclipsi sinó també el seu efecte en els animals. «En alguns escrits es pot llegir que s´observa ´un extraño ejemplo de aturdimiento en ellos y hasta un águila cayó desvanecida sobre el tejado de una casa´», detalla Anna. I per què precisament a Corona? Doncs perquè aquest enclau era bastant conegut entre els científics de tot el món. I és que uns anys abans, l´astrònom rossellonès Francesc d´Aragó havia pujat a aquest cim per participar en els estudis per l´establiment del metre com a mesura internacional. «Des d´allà dalt es veia la Península i Formentera i per això l´empraren per fer triangulacions», apunta.

De l´eclipsi de 1905 hi ha gent que encara en té records. No perquè el visqués, sinò pel que els han contat el seus avis i majors. Segur que més d´un ha sentit l´expressió ´es va fer fosc i les gallines se n´anaren a jeure´. Idò ve d´aquí. La pròpia comissària assegura que ho ha sentit en boca de la seua àvia. El més curiós d´aquest esdeveniment és la decepció que es varen emportar científics de tot el món. Gairebé tots varen triar Mallorca per observar-lo amb tan mala pata que el dia a l´illa es va aixecar ennuvolat i plujós. A Eivissa i Formentera, en canvi, es va poder veure perfecte. Com no podia esperar-se d´altra manera, al dia següent els diaris locals no es varen estar de comentar la llàstima de tots els científics que s´havien quedat amb un pam de nassos a Mallorca.

Eclipsi amb vent de l´Est
El secretari de l´Ajuntament en aquell moment, Arturo Pérez Cabrero, recorda l´eclipsi a una de les seues cròniques: «Agosto, 30, miércoles. Viento E. fuerte y algo nublado. Se ha observado un eclipse total de sol, con toda felicidad, pues las nubes permanecieron lejos del astro del dia durante la duración del fenómeno. Empezó el primer contacto á las 11h 44´ 42´´, el principio de la totalidad, á las 13h. 6´ 6´´, el fin de la id. á las 13h 9´, i el fin del eclipse a las 14h 25´. Las estrellas observadas en el cielo, durante la totalidad, fueron el Can menor y Arturo. Las sombras ondulosas, se observaron también con gran precisión y muchas vibraciones. La corona solar, apareció espléndida. El espectáculo fue presenciado por todo el vecindario, desde el campanario, murallas, azoteas y balcones. Ha sido una lástima que no viniera á esta isla ninguna comisión científica, pues según noticias, en Palma y otros puntos del continente, en qué aquéllas se instalaron, el cielo permaneció nublado durante la totalidad del eclipse».

Però si hi ha una nit astronòmica de la que valgui la pena parlar a Eivissa i Formentera és la de l´aparició del cometa Halley l´any 1910. «Va crear pànic perquè es deia que la cua del cometa tocaria l´atmosfera perque s´apropava molt. Deien que la cua portava cianur i que provocaria una gran catàstrofe. Fora de les illes es sap que hi ha gent que es va suïcidar i altres que es varen enriquir venent mascaretes», explica Anna Colomar. I la por va arribar a les Pitiüses. «Aquella nit gent de Vila va sortir de la ciutat per passar la nit. Varen dormir sota una figuera o al pont del camí de Sant Antoni. Volien estar arrecerats i fugir de la ciutat per si passava res. Altres també varen passar la nit de tavernes. De fet, hi ha una cançó que diu: ´…les paneres s´asustaran i a Can Pipeta, a la plaça, molta tila vendran...´», afegeix rient abans de passar per davant de les quatre imatges de l´astrònom Ignacio de la Cueva. «Estan fetes a Eivissa i il·lustren molt bé el que era abans i el que és ara la ciència» comenta la comissària mirant les bellíssimes fotografies de les nebuloses Roseta, Llacuna, Cigne i Triangle.

A l´altre costat d´aquestes imatges es troben els panells que es centren en Vicent Serra i Orvay. Allà es pot comprovar que l´afició per l´astronomia li va venir ja gran, passats els 30 anys. «Ell conta que passada aquesta edat va agafar un llibre sobre aquest tema que va encarregar expressament i que estava en francès. Li va costar una miqueta llegir-lo, però el va enganxar de tal manera que va seguir aprenent», indica Anna Colomar, que explica que, tot i que ell no ho concreta en cap escrit, es molt segur que aquesta afició nasquès arrel de l´eclipsi de 1905. Els panells, que mostren imatges del capellà des de jove fins a ben gran mirant a travès d´un vidre, parlen dels seus estudis i de les dos societats astronòmiques de les que va formar: la Sociedad Astronómica de España y América i l´Asociación Española para el Progreso de la Ciencia.

L´esclafit del meteorit de 1923
A l´exposició s´explica també com Serra i Orvay donava conferències a Eivissa i fins i tot va aconseguir que importants científics de l´època visitassin les Pitiüses per fer algunes xarrades. «Feia molta didàctica als articles que escrivia al Diario de Ibiza. En el text ´Todos visibles ya´, explicava, per exemple, quan es podien veure els planetes, on i cap on anaven. Llegint aquests articles de vegades pens que era el corresponsal del cel a Eivissa. Ell mateix deia a tothom que no es preocupàs pel cometa Halley, que no passaria res. Segur que ell no va passar la nit fent tiles», bromeja. A un altre dels seus articles, per exemple, va explicar exactament què havia passat amn un meteorit que havia caigut a l´illa l´octubre de 1923 i que va encuriosir molt la gent que va sentir l´esclafit quan aquest va tocar terra.

Anna Colomar destaca la capacitat que tenia Serra i Orvay per engrescar la gent en el que a ell l´interessava. Va aconseguir publicar la seua conferència ´Explicación astronómica del fin del mundo bíblico´ per suscripció popular. «Va agradar molt i la gent va posar sous per que es publicàs aquest llibret», assegura assenyalant el petit exemplar de color marró que es pot veure a una vitrina a l´entrada de la biblioteca. «Era un home molt gros, molt corpulent i que destaca per les seues anècdotes. Tothom el coneixia i era molt graciós i sabut», afirma.