JOAN ANTONI TORRES PLANELLS
Altrament, a meitat del mes de juliol s´obrí al públic una gruta amb estalagmites i estalactites situada a sa Serra de sa Cova Santa, a les rodalies del quilòmetre 9 de la carretera de San Josep, prop de la carretera que va cap a sa Caleta. Li posaren per nom Cova Santa i l´anunciaren com un paradís subterrani de la naturalesa. Si a Mallorca en tenien, per què no nosaltres?
D´altra banda, les sales de festa que funcionaven a Sant Antoni, Santa Eulària i Vila es feren més competència que mai, ja que l´oferta d´espectacles de cara als turistes —i per afegidura de cara als nostres palanquers i aquells residents que tenien mitjans econòmics per pagar les entrades i les consumicions— s´havia demostrat necessària, a més de tenir orquestra de ball. Fet i fet, la sala Mar Blau de Vila contractà per al mes de juliol d´aquell any l´artista de màgia i de manipulació Daklan´s, acompanyat pel pallasso de circ Alfonso Egea, més conegut per Relagito, tan estimat pel públic eivissenc des de principi d´aquella dècada per haver estat l´empresari del circ Lauri i un dels seus artistes emblemàtics que tant ens havia fet riure. «¡Enchufa, Enri!» és la frase més recordada de les seues actuacions. Aquest mateix espectacle de màgia i rialles passà a representar-se a la sala de festes La Cala de Santa Eulària, on hi actuava també l´orquestra Ritmo y Melodía per amenitzar els balls. A la fi de juliol, la sala Mar Blau tornava a sorprendre el públic amb nous espectacles. ´Cante y baile flamenco en Mar Blau´, destacava l´article del Diari. Aquell espectacle consistia en l´actuació de la cantant Pilarín de Levante, el guitarrista Manolo García, el cantaor flamenc Niño de la Tejera i el cantant de cançons espanyoles Enrique Barnes. Tot això juntament amb l´actuació de l´orquestra Hawai i l´exhibició de ball pagès a càrrec del grup folklòric de Sant Antoni feien que les revetlles d´aquella sala fossin admirades. Però això no quedaria aquí. Per la seua part, la sala de festa Illa Blanca contractà per al dia 3 d´agost l´actuació de la balladora Castro del Río, «primerísima figura de la danza y sensacional en sus interpretaciones».
Ara bé, l´Ajuntament d´Eivissa va voler donar un toc cultural a les activitats que estaven a punt de començar per a les festes patronals d´aquell any i organitzà un concert extraordinari de piano al Teatre Pereira a càrrec del pianista formenterer Pio Tur Mayans, recital en què interpretà obres d´en Mozart, Chopin, Liszt, Mas Porcel, Falla i Albéniz. El promotor i presentador d´aquell acte fou en Carlos Cava de Llano, propietari de la sala-bolera Sa Cala de Sant Antoni.
Sigui el que sigui, Eivissa s´estava donant a conèixer com un lloc turístic interessant i del que se´n parlava en els cercles més aristocràtics i de gent benestant. Per aquest motiu no fou estrany que els ducs de Windsor fessin una escapada a Eivissa, visitant Santa Eulària acompanyats per un famós advocat d´aquell temps, en Joan de Valldeneu. Fou aquest atractiu que estava despertant entre els turistes, especialment els estrangers, que les sales de festa s´espavilaven per donar més i més espectacles. Aquest és el cas de la sala de festa Sa Cala de Sant Antoni, que contractà per a uns dies l´actuació de la cantant Berta Mara, ´procedente de las mejores boites de Paris´, juntament amb l´orquestra de Luis Duque. Dies després, aquella artista ´reina del mambo´ actuava a la sala Mar Blau, acompanyada per l´orquestra Ritmo y Melodía. Per la seua part, la sala Illa Blanca estrenava nou espectacle per Sant Bartomeu, amb un festival flamenc amb l´actuació de la balladora Gloria Montijo, acompanyada a la guitarra per en Rafael Fernández.
D´altra banda, el Diario de Ibiza publicava a primer del mes de setembre una entrevista amb n´Alfonso Rivero, director de la sala Illa Blanca i compositor de cançons dedicades a Eivissa, de la qual destacaré un bocí d´ella, perquè reflecteix el fons del món de l´espectacle. Diu així: «Hace cinco años llegué a Ibiza (fou el 1952) acompañado de Joaquín Soler Serrano, conocidísimo locutor de Radio Barcelona; nos instalamos en el local llamado ´Ses Voltes´. El resultado fue un estrepitoso fracaso, perdimos en poco más de un mes la cantidad de doce mil duros (60.000 pessetes de l´època). Al año siguiente volví ...».
L´arribada de la tardor feu que els nostres teatres tornassin a obrir portes. Com ja us vaig comentar a l´article anterior, la gent d´Eivissa demanava que els teatres programassin espectacles i no només cine. Per aquest motiu, el Teatre Pereira programà durant diversos dies del mes d´octubre l´espectacle Flores de España, on hi actuaven diversos artistes, entre els quals destacava el cantant de color Joaquín Campanera i l´orquestra Plantación, amb 10 músics. Dies després, diverses notícies animaven la curiositat de la gent. Per una banda, l´arribada de l´artista de cine Romy Schneider, més coneguda per Sissy. Per altra, l´actuació del Circ Alemán al Teatre Pereira. Per una altra, la projecció de la pel·lícula ´El último cuplé´, protagonitzada per na Sarita Montiel. Per una altra, la representació de l´obra de teatre ´La vida en un Bloc´ de Carlos Llopis, a càrrec del grup d´Ebusu, dirigit per en Vicente Valero. Finalment, l´organització de sopars i balls a la nit de Nadal i a la de Cap d´Any a diverses sales, cosa que es començà a popularitzar en aquell temps.
