L´escola d´infermeres d´Eivissa (I)

En algun article anterior publicat en aquestes mateixes pàgines hem comentat l´establiment a l´illa d´Eivissa de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d´Estalvis de Catalunya i Balears, entitat que avui tothom coneix amb el nom molt més abreujat de ´La Caixa´. Aquesta entitat creditícia s´havia fundat a Barcelona l´any 1904 per iniciativa de les set agrupacions patronals més importants de Catalunya, amb la finalitat de crear una caixa de retir per als obrers. El primer director fou Francesc Moragas i Barret, càrrec que ocupà des del moment de la fundació fins a la seua mort el 1935.

EIVISSA | FELIP CIRER COSTA Moragas va rebre l´assessorament i l´ajuda d´un polític excepcional, d´Enric Prat de la Riba, que va donar un gran impuls a l´entitat mitjançant una política de divulgació i de foment de la previsió social. Aquí hem de recordar que Prat de la Riba fou el president de la Diputació de Barcelona des de 1907, i després ho fou de la Mancomunitat de Catalunya entre 1914 i 1917, any en què morí i fou substituït per l´arquitecte i polític Josep Puig i Cadafalch. Prat de la Riba, ajudat per Eugeni d´Ors, fou l´impulsor del moviment Noucentista, que entre 1911 i 1923 donà a Catalunya uns resultats excel·lents en el món de la cultura, de les arts i de les infraestructures públiques.

A Eivissa, mentrestant, Isidor Macabich havia fundat en els anys vint del segle passat la Federació Catòlica Agrària, que depenia d´una confederació nacional de sindicats; aquesta Federació tenia una delegació a cada un dels pobles de les Pitiüses, però necessitava un nou impuls que forçament havia de venir de fora de les nostre illes. El canonge eivissenc va posar els ulls en ´la Caixa´ i va iniciar contactes amb Francesc Moragas amb la finalitat d´intentar l´establiment de l´entitat a Eivissa. La fallida d´algun banc on molts d´eivissencs tenien els seus estalvis, també ajudà a l´elecció d´aquesta entitat catalana, ben solvent econòmicament i social.

Francesc Moragas va visitar Eivissa el juliol de 1930 i el seu amfitrió fou Macabich, que també s´encarregà de divulgar la labor que desenvolupava La Caixa en l´àmbit social i agrari. Són molt aclaridors els articles que Macabich va publicar a Diario de Ibiza sobre la labor social desenvolupada per la Caixa i també es podria exportar a Eivissa.

Les converses fructificaren i se signà un conveni pel qual els socis de la Federació Catòlica Agrària rebrien un tracte preferent i l´assessorament tècnic agrícola necessari. També el socis que obrissin una llibreta d´estalvi rebrien una remuneració d´un interès compost del 4% anual, mentre que podrien obtenir préstecs a un interès del 5%.

El diumenge 23 de novembre de 1930 es va inaugurar l´oficina de la Caixa, que anava acompanyada d´altres instal·lacions: la Casa Agrícola, amb una petita biblioteca ambulant; la biblioteca pública i casa de cultura; i, l´Institut de la Dona que Treballa, aquesta última situada en el pis principal del número 2 del carrer d´Abel Matutes Torres; l´institut fou dirigit des del seu inici per la senyora Antònia Bergadà, esposa de l´empleat de la Caixa a Eivissa, el senyor Borrell; que poc després passà a ocupar el càrrec de delegat a Eivissa, quan Lluís Profitós, primer delegat, abandonà l´illa per ocupar altres càrrecs. El dispensari atenia les consultes i els tractaments de les dones afiliades a l´Institut: raigs ultravioletes, raigs X, injeccions, consultes ginecològiques i pediàtriques, anàlisis clíniques... eren les consultes més freqüents dels dispensari d´Eivissa.
L´Institut de la Dona que Treballa s´havia creat en el si de la Caixa l´any 1920, després se li canvià el nom i passà a designar-se Institut de Santa Madrona i tenia com a objectiu la protecció social i econòmica de les dones de les famílies treballadores.

En l´acte d´inauguració de la delegació de la Caixa hi va haver un acte que protagonitzà l´Institut de la Dona que Treballa, que fou un homenatge als vells; amb un dinar a la Societat Cultural Ebusus, que fou servit per la senyora Mercè Piñol, secretària general de l´Institut, ajudada per infermeres i bibliotecàries de l´Obra Cultural de la Caixa que havien vengut expressament a Eivissa per aquest motiu.
Un dels objectius que es marcà la delegació eivissenca de la Caixa, esperonada per l´entusiasme d´Isidor Macabich, fou obrir una escola d´infermeres socials, que rebien el familiar nom d´infermeres de Santa Madrona.

El mes de febrer de l´any 1932 s´inaugurava a Eivissa l´Escola d´infermeres socials.
Fou una iniciativa ben interessant pel que significava per a la formació d´una generació de dones eivissenques, moltes de les quals es dedicaren tota la vida aquesta professió sanitària.
En el proper article veurem el claustre de professors d´aquesta escola i el llistat de les alumnes eivissenques que cursaren els estudis en les dues primeres promocions.