RECORDS EN BLANC I NEGRE / JOAN ANTONI TORRES PLANELLS
Altrament, a l´estiu de 1956, varen tenir notícies d´un artista eivissenc que es dedicava a fer espectacles de circ amb exhibicions de tir de precisió amb pistola a l´estil Guillem Tell. Era en Joan Juan Marí, que actuava amb el nom artístic de Mexicano Majuri. Aquest artista havia descobert el tir amb pistola fent el servei militar a Inca i, amb el temps, participà en nombrosos campionats nacionals i internacionals, havent arribat a guanyar el tercer lloc en un campionat olímpic. Tirava cinc dispars per segon. No tardà molt de temps que, aquest artista, actuàs a Eivissa en el teatre Pereira, espectacle que vaig poder veure juntament amb el meu pare.
D´altra banda, l´observatori astronòmic que s´havia construït al puig des Molins de Vila va tenir una activitat frenètica a primers del mes de setembre de 1956, ja que la visió del planeta Mart era molt propera i clara aquells dies. L´astrònom aficionat eivissenc, Daniel Escandell Serra, fou el promotor de les observacions que varen portar a terme diversos científics des del nostre observatori i varen omplir pàgines i pàgines del nostre Diari amb les seues investigacions. Mentrestant, parlar de Mart a la gent normal era quelcom terrorífic perquè estava relacionat amb els perillosos ´marcians´ que podien envair la Terra, com a les pel·lícules que havien vist aquells dies.
La temporada estiuenca d´aquell any s´estirava i feia pensar que els turistes volien seguir visitant-nos més enllà del mes d´agost, com era habitual. Perquè tenguessin un lloc on residir a la nostra ciutat, s´obrí en el port d´Eivissa l´Hotel Noray, propietat de Guillem Tuells. Aquell hotel fou el primer que va tenir ascensor i s´havia construït en el lloc on havia estat, durant molts d´anys, la seu i el teatre del Centre Artesà, primer, i del Centre Catòlic, després.
Fou el dia 21 de setembre de 1956 quan es va tenir notícia que els famosos artistes de cine Errol Flynn i Patricia Widmore, amb els seus fills, havien arribat al port d´Eivissa, a bord del seu iot ´Zaca´, per visitar el seu amic el compte de Vilmorin, resident a Santa Eulària. Aquells artistes varen sopar aquella nit a la sala de festes Mar Blau, juntament amb altres amics seus i el sotscomissari Mariano Juan Serra, un dels pocs eivissencs que parlava anglès en aquella època. La vetllada al Mar Blau fou amenitzada per Pepe de España, que més endavant es coneixeria per Pepe Madrid. Errol Flynn –era un dels actors més populars d´aquell temps per les seues pel·lícules d´aventures– tenia pensat estar un setmana entre nosaltres, però una malaltia el va fer ingressar a la clínica Alcántara a la matinada d´aquell mateix dia. Malgrat això, el ´Zaca´, amb els famosos artistes a bord, sortí del nostre port cinc dies després. Abans d´anar-se´n varen recórrer la Necròpolis del Puig des Molins i Dalt Vila i, a la nit, oferiren un còctel als seus amics.
Com he dit abans, la temporada turística de 1956 es va allargar més del previst fins a la fi del mes de setembre. El dia 29, la sala Mar Blau feia una gran revetlla de cloenda de temporada, ball que titulà ´Baile del farolillo´ i que amenitzà l´orquestra Hawai.
Sigui el que sigui, aquell any pareixia voler-nos donar diversió fins a la fi. El dia 25 d´octubre de 1956, es va crear la Sociedad Deportiva Ibicenca, successora de l´antiga ´Deportiva´, que desaparegué per mor de la nostra guerra civil. A més a més, el 7 de novembre d´aquell any, es representà per primera vegada a Eivissa Don Juan Tenorio de Zorrilla. Aquella tradicional obra de teatre, per ser representada al voltant del dia dels Difunts, es portà terme al teatre Pereira, a càrrec del grup de teatre de la societat Ebusus, sota la direcció de Vicente Valero. Feu el paper de Don Juan Tenorio Alexandre Villangómez, i el paper de doña Inés na Rosa Navarro. Però encara no acabaria la diversió aquí. Fet i fet, a la fi del mes de novembre i durant quatre dies, el teatre Pereira oferí les atraccions del Gran Circo Viena. Aquell espectacle també el vaig poder veure juntament amb el meu pare i quedà en el meu record l´acrobàcia aèria d´uns trapezistes i els divertits balls d´uns cans emmariol·lats.
L´any 1956 estava acabant i, com era tradicional, s´organitzaren activitats per al Nadal per recollir sous per als pobres de la ciutat. La societat Ebusus –estava en plena activitat aquell any– organitzà un programa d´actuacions al teatre Pereira, on hi actuaren l´orquestra Ritmo y Melodía, la Banda Municipal de Música i el grup escènic d´Ebusus en diverses representacions. A més a més, a la seu d´Ebusus hi hagué un recital de piano a càrrec de Pio Tur Mayans per preparar les festes de nadal. Però on més aprofitaren aquelles festes fou a la sala El Corsario de Dalt Vila i a la sala de festes de l´hotel La Cala de Santa Eulària. En aquesta sala coberta s´hi portaren a terme balls durant els quatre dies de les festes de Nadal amb actuacions de l´orquestra Ritmo y Melodía i sopar de la Nit de Nadal –és una de les primeres vegades que es celebrava a Eivissa aquest sopar, doncs a la nostra illa era tradicional només el dinar del dia de Nadal–. Aquell sopar consistia en un consomé, porcella, indiot o pollastre, fruita i vi. El preu no estava mica malament per qui el podia pagar: 65 pessetes. Però els balls més sonats de l´hivern eren els que organitzaven el Casino des Moll i el Club Nàutic als teatres Pereira i Serra per als seus socis.
