JOAN ANTONI TORRES PLANELLS
L´any 1956 s´inicià amb les notícies de les obres de construcció del nou edifici de l´institut Santa Maria, que supliria el vell de Dalt Vila; l´obligació de tenir tothom el document nacional d´identitat, ja que molta gent no se´l havia fet mai, malgrat que havia entrat en vigor l´obligació l´any 1944, i la notícia que la pel·lícula ´Idilio´ en Ibiza havia guanyat el tercer premi del concurs nacional de documentals cinematogràfics en color, la qual cosa ens va omplir d´orgull de veure que Eivissa era cada vegada més coneguda i admirada fora de la nostra illa. Els protagonistes d´aquesta pel·lícula foren Josep Marí Ribas, Antoni Planells Tur, Paquita Marí, Joan Serra, Maria Costa i el premiat grup folklòric d´Educación y Descanso. Un altre esdeveniment ens feu pensar que moltes coses estaven canviant aquell any a Eivissa: la inauguració del nou camp municipal d´esports de Vila (ara hi ha el Parc de la Pau) l´1 d´abril de 1956. Juntament amb aquestes notícies, també destacaré la consagració d´Eivissa a la Mare de Déu, coincidint amb la celebració de la festivitat de la Mare de Déu de Fàtima, el 13 de maig de 1956.
Però devora d´aquesta notícia religiosa, que s´havia publicat a tota plana, n´hi havia una altra de més petita que deia: «El turismo este año ha adelantado su fecha de llegada, pues cada día es mayor la afluencia de extranjeros, principalmente alemanes, que van llenando nuestros hoteles (...)». Fet i fet, la sala de festes Ses Voltes de Sant Antoni inaugurà la seua nova temporada l´1 de maig de 1956 amb una nova línia més modesta que la de l´any de la seua inauguració. Primerament, havia canviat de propietari –se n´havia fet càrrec de l´empresa Mauricio Deymann– i les atraccions es dirigiren a fer de sala de ball i de pati andalús, amb actuacions de l´orquestra Ses Voltes i espectacles de balls clàssics espanyols, festes andaluses i flamenc, danses i música que representaven la imatge que cridava l´atenció als estrangers i que es volia vendre d´Espanya en aquell temps. Altrament, la sala de festes Sa Cala de Sant Antoni també canvià de direcció i se´n feu càrrec en Carlos Cava de Llano, iniciant la nova temporada el dia 9 de juny de 1956.
Sigui el que sigui, l´activitat de les sales de festa d´aquella època no influí gaire, en principi, a la vida habitual de la gent popular, ja que continuaren participant massivament en les activitats religioses d´estiu del Corpus, del Sagrat Cor i de la Mare de Déu del Carme, i distraient-se amb balls amb orquestra a les terrasses dels bars Mar y Sol i Ribereño del Port d´Eivissa. Ben mirat, aquells nous negocis de diversió dirigits als turistes no havien fet més que començar i, a poc a poc, acabarien influint cada vegada més en la distracció de la gent de l´illa.
Altrament, la sala de festa Mar Blau de Vila inicià, el 1956, una forta remodelació dels seus locals, ampliant les terrasses que tenia sobre el penya-segat des Molins, fet que la convertiria en una sala de més categoria que abans i lloc d´encontre de personalitats –s´inauguraren el 7 de juliol amb les actuacions de les orquestres eivissenques Ritmo y Melodía i Haway i el grup folklòric de Sant Antoni.
Però la gran novetat d´aquell estiu fou la inauguració, el 29 de juny de 1956, de la sala de festes Illa Blanca-Ca Vostra a Sant Antoni, que havia construït el músic, compositor i empresari turístic Alfonso Rivero, antic propietari de la sala de festes Ses Voltes, pionera de les sales de festa de la badia de Portmany. Per a aquella ocasió, Rivero oferí el següent espectacle: Enrique Dantés, ballarí de ball espanyol; Tundra, ballarina de ball clàssic, l´orquestra de Luis Luque, amb el bateria internacional Andrés Prats, i l´orquestra d´en Rivero, que no podia faltar perquè era la marca de la casa. També, aquell estiu, donà una altra novetat de gaudi: el famós bar Bagatela d´Eivissa obrí la seua pròpia sucursal a Sant Antoni amb el mateix nom i el mateix servei de bar-restaurant i sala de te. Per a la seua inauguració oferí una actuació de renom: la del cantant mallorquí Bonet de San Pedro. Amb tot i això, l´any 1956 encara donà novetats. Destacaré la reinauguració del bar Nautilus, al carrer de Castelar de Vila, amb una decoració de luxe amb dibuixos pintats a les parets pel pintor Grymes i ceràmiques de paret de diversos artistes residents. La gran novetat d´aquest bar fou oferir cuisine française. També fou novetat aquell any l´actuació a s´Alamera i al nou camp de futbol de sa Bodega de Vila del ´Sansón del siglo XX´, el jove forçut mallorquí Sebastià Lull, sent l´admiració de tots nosaltres en veure com estirava un pesat camió amb la seua boca.
Com ja hem vist en una altra ocasió, els balls típics d´Eivissa començaren, durant aquesta dècada, a ser admirats pels forasters, tant a Espanya, l´estranger –el grup de folklore d´Eivissa d´Educación y Descanso participà en diversos concursos obtenint premis– com a Eivissa. No era estrany que, juntament amb els boleros, txa-txa-txa i cant flamenc, hi hagués exhibicions dels nostres vells balls típics. Tal fou l´èxit que s´estava tenint que, al poble de Sant Miquel organitzaren una gran diada folklòrica d´exhibició «de autènticas danzas de Ibiza» a càrrec d´una selecció de balladors de Sant Antoni i Sant Josep que havien participat en els concursos esmentats abans. «Una parejita de niños deleitará a la concurrencia con sus danzas. Dará fin al festival una estruendosa ´traca», deia l´anunci.
