Les sales de festa (2)

L´any 1954 havia set l´any del vertader naixement de les sales de festa a l´illa d´Eivissa - No és que a la nostra ciutat no hi haguessin llocs per ballar els eivissencs, perquè n´hi havia

RECORDS EN BLANC I NEGRE / JOAN ANTONI TORRES PLANELLS L´any següent ja s´havia tengut l´experiència del primer any i es procurà millorar les atraccions que s´oferien per aconseguir més públic. La sala Ses Voltes de Sant Antoni, dirigida per Alfonso Rivero, rompia la closca per al vespre de la festa de Sant Pere amb un espectacle de fora de l´illa. Un anunci de mitja pàgina ens anunciava que «La consigna es ¡Ses Voltes! Alfonso Rivero le ofrece una auténtica verbena en el mejor ambiente. Luz, alegría y color de España. Ritmos internacionales y los ´hits´ mundiales por el conjunto Brisa Tropical y la personalidad exquisita y la cálida voz de María Dolores Martínez, primera locutora de Radio Nacional de España en Barcelona, le ofrecerá con Alfonso Rivero la canción que a Vd. más le agrade. Fiestas y bailes típicos de Ibiza. Lluvia de globos. Ticket 25 ptas., regalo de un cotillón y pastel de San Pedro.

Consumiciones a precios corrientes. Reserve su mesa por favor, Teléfono 11. Nota: La empresa Ses Voltes, en atención a los clientes pone a su disposición un autobús que saldrá a las 11 de la noche de frente del Bar Mar y Sol. Viaje de ida y vuelta 5 ptas.». Bé, la festa estava servida, però no cregueu que tothom hi podia anar a aquestes sales, doncs poca gent d´Eivissa tenia en aquell temps 25 pessetes (0,15 cèntims de la moneda d´euro actual) per gastar en una entrada i 5 pessetes per al transport en autobús. Per fer-nos una idea de la situació, no hem d´oblidar que no feia gaires anys que havia acabat la Segona Guerra Mundial, a causa de la qual Espanya va patir moltes mancances de productes de primera necessitat; hi havia poca feina i pocs guanys, i començaren a fer-nos prendre a l´escola, aquell mateix any, llet en pols que es dissolia en aigua, que el govern dels Estats Units regalà al govern espanyol com una ajuda alimentària i que es va vendre políticament com un suplement alimentari després del desdejuni –us recoman que vegeu o torneu a veure la pel·lícula ´Bienvenido Mr. Marshall´, on es fa una paròdia de l´ajuda que va arribar a Espanya del famós ´Pla Marshall´ que ajudà a reconstruir les ciutats i les indústries destruïdes per aquella guerra a la resta de països europeus. També us voldria destacar que el sou mensual mitjà d´un treballador de l´època estava entre les 200 i les 400 pessetes mensuals (1,20 i 2,40 euros d´ara).

Reprenent el fil, l´estiu havia començat i les atraccions a les sales de festa no havien fet més que començar. La sala Mar Blau de Vila oferí tots els dijous i els dissabtes, a partir de les 10.45 h de la nit, grans revetlles amb les orquestres eivissenques Ritmo y Melodía y Hawai, a la vegada que feia propaganda de l´indret on estava aquella sala. «Disfrute del encanto de la terraza más bella de la isla en una noche que nunca olvidará», deia l´anunci del mes de juliol de 1955 d´aquella sala de festa pionera entre totes les sales.

Sigui el que sigui, la indústria turística no havia fet més que començar a la nostra illa i ja ens procurava nous guanys i noves iniciatives per atreure la nova clientela que arribava a la nostra illa, on s´anaren ajuntant joves eivissencs per relacionar-se amb les estrangeres que ens visitaven i veure si podien passar una estona de distracció, allunyada del formalisme estricte de les relacions amb les núvies formals amb les que havien pensat en casar-se algun dia. Un dels primers llocs emblemàtics per a aquestes relacions fou el renovat bar-restaurant Bagatela, del passeig de Vara de Rey número 13 d´Eivissa. Com era costum en aquella època, el local fou beneït abans de la inauguració. En aquell cas, fou el carmelita pare Alberto de l´església de Sant Elm el que va fer la benedicció. Pocs dies després, l´orquestra Ritmo y Melodía sonava els diumenges en la seua sala per donar balls de saló, mentre es podia gaudir també de tapes calentes, ensalada russa i gambes calentes. El Bagatela va donar molt de si i fou un lloc d´encontre de joves i al·lotes més o menys lliberals de la ciutat, juntament amb joves estrangers. Allà fou on fumaren per primera vegada alguna cigarreta algunes al·lotes eivissenques. Però els comentaris maliciosos contra elles no es feren esperar.

Ara bé, l´esdeveniment festiu més important de 1955 fou, a part de la coronació de la nostra Mare de Déu el mes d´octubre, l´estrena a la fi del mes d´agost del bolero ´Ibiza´, que el compositor i pianista Alfonso Rivero compongué amb lletra de Marià Villangómez, un esdeveniment que omplí de gom a gom la sala Ses Voltes. Aquella estrena meresqué un article al Diario de Ibiza, del dia 2 de setembre, firmat per F.V. (supòs que era Francisco Verdera). Vegem-ne un resum. «(...) San Antonio está en plena evolución. (...) Ya no ocurre aquí el silencio unánime. Esto es ambiente de ONU, de intérpretes y diccionarios. Invito a Francisco Vilás a que venga aquí a escribirnos una de sus ´Cartas al Indiano´. Al indiano no le asustarán el ´short´ frecuente, el ´Cuba libre´, ni la recién estrenada Guardia Municipal. (...) La noche del estreno de la canción ´Ibiza´, de Rivero y Villangómez, Juan Ferrer bailó mejor que nunca (...) Una canción que –porque es ley terrible de la vida– también cantarán las criadas peninsulares (y las de las islas adyacentes), los novios en ibicencas lunas de miel, los turistas, nosotros (...)». Quatre anys després, la cançó ´Ibiza´ fou durant molt de temps la sintonia d´obertura de les emissions de Radio Popular de Ibiza.