A les darreries del segle XIX, un bar de per sa Riba va contractar una flamenca que actuava amb acompanyament de guitarra. Però aquell espectacle va ser un fracàs i acabà la pobra artista fent voltes pels carrers de Vila demanant almoina. Un altre petit exemple que ens il·lustrarà és el programa que la parella artística Ventura Arbat va portar a terme, el juny de 1885, al teatre de l´Academia del Pueblo del port d´Eivissa. Era així: interpretació de cançons espanyoles i franceses mentre ballava l´artista; demostració de ball d´un bolero per la parella; la famosa cançó ´Catapum Candela´, i, com a final de l´espectacle, el graciós ball ´Matelotte de Bordeaux´. Amb el temps, prengueren la torxa de la realització de varietats els nostres teatres Pereira i Serra durant alguns dies lliures entre les sessions de cinema. Però la meua intenció d´avui és veure l´inici de les nostres sales de festa, precursores de les discoteques actuals.
La primera sala de festa –era com es coneixien les sales dedicades a realitzar balls de saló i a portar a terme variétés– fou el Bar–Restaurant Mar blau del Puig des Molins de Vila, sala que començà a funcionar el dia 29 de juny de 1951 a les 10 de la nit amb l´actuació de l´orquestra Batamú. Aquesta sala va començar amb una petita sala dins d´una cova, segons m´han contat. Però seria l´any 1954 quan es començaren a obrir sales de festa per diversos indrets de l´illa d´Eivissa per donar distracció als turistes que venien a estiuejar en aquell temps. Fet i fet, a l´estiu d´aquest any s´inaugurà la sala Ses Voltes de Sant Antoni. L´empresari d´aquesta sala, n´Alfonso Rivero, ja tenia en compte els gustos dels nostres visitants i, per al dia 4 de juliol de 1954, organitzà un gran ball amb focs artificials, confetti i serpentines per als americans que estiuejaven a aquella localitat, pionera del turisme de sol i platja, per celebrar ´la mayor fiesta que celebran nuestros amigos norteamericanos ´Independence Day´(Día de la Independencia)´.
Altrament, al poble de Santa Eulària des Riu s´inaugurava una altra sala de festes, Ses Parres, amb revetlles a la nit on actuava l´orquestra eivissenca Hawai, amb el seu vocalista Pep Toni. Ara bé, la modesta sala de festes Mar blau, pionera de totes les sales, va fer una gran reforma aquest any d´ampliació del local amb la creació d´unes meravelloses terrasses damunt el penya-segat dels Molins, amb vistes al mar i que es convertí en la sala amb més glamour de tota l´illa. Per a la seua inauguració fou contractada l´orquestra Hawai per animar la ´verbena dancing´ de la terrassa de festes que havia creat.
Sigui com vulgui, Alfonso Rivero, propietari de la sala de festes Ses Voltes, es destacà prompte entre els eivissencs com a compositor de música de ball, en composar el bolero ´Bahía de San Antonio´, que estrenà aquell mateix estiu, seguint el costum tan de moda d´exaltar de forma idíl·lica alguns indrets. No obstant això, prompte es va veure que muntar una sala de festes per a turistes era un bon negoci i, aquell mateix any de 1954, s´obrí la sala Ses Guiterres a Sant Antoni, anunciant que dedicaven al turisme i a la seua nombrosa clientela l´actuació de Fina Gon, meravellosa ballarina de ball clàssic espanyol, acompanyada de l´orquestra Ritmo y Melodía –(aquesta orquestra estava integrada per molts de músics de la banda de música del Regiment d´Infanteria ´Teruel 48´ d´Eivissa). Com a nota curiosa, comentar-vos que en aquesta mateixa sala de festes s´oferiren també al públic els balls típics d´Eivissa, juntament amb les actuacions dels artistes de fora de l´illa, la qual cosa es posà de moda tot d´una per altres sales de festes de l´illa.
Ara bé, com que l´existència de tanta sala de festa ja començava a crear competència, la sala Mar Blau no desaprofità calada per continuar sent la més original i, el setembre de 1954, inventà una gran revetlla especial: ´Una noche de luna en Mar Blau´.
Sigui el que sigui, la competència només acabava de començar. El mateix estiu d´aquest any, a Sant Antoni s´obrí una altra discoteca «en el lugar más delicioso de San Antonio. El rincón más pintoresco de la bahía. El ambiente más agradable de Ibiza». Era la sala de festes i esports Sa Cala, que havia contractat l´orquestra eivissenca Samba per amenitzar el seus balls, a la vegada que organitzava el 1r Campionat d´Eivissa de bitlles.
D´altra banda, el poble de Santa Eulària des Riu no volia quedar enrere en oferir nova diversió al públic d´Eivissa i contractà per a la sala Ses Parres l´orquestra Ibiza Jazz, que dirigia don Victorino Planells, director de la banda municipal de música d´Eivissa.
L´estiu estava acabant i els tancaments de les sales s´anaven produint amb ball amb orquestra i exhibició dels nostres balls típics –els turistes d´aquell temps els cridava molt l´atenció el nostre folklore. A la vegada, s´anunciava l´obertura d´una nova sala de ball a Santa Eulària des Riu: la sala de festes La Cala, amb la música de l´orquestra Hawai. Però encara aquell any donaria més novetats: l´obertura el mes de desembre com a club de ball i sala de té d´El Corsario, situat a Dalt Vila prop del castell on residia el nostre regiment d´infanteria, i on actuaria l´orquestra Ritmo y Melodía.
