L´altre bisbe eivissenc fou en Joan Torres Ribas, amic de l´anterior i predicador honorari de la família reial, que fou consagrat com a bisbe de Menorca a la nostra catedral el dia 11 de desembre de 1902 —fou la primera consagració episcopal que s´ha fet mai a Eivissa— i exercí a Ciutadella fins a la seua mort el dia 6 de gener de 1939. El tercer bisbe eivissenc que hem tengut va ser n´Antoni Cardona Riera, un prestigiós sacerdot i canonge d´Eivissa i amic de l´anterior, elegit per ser el seu bisbe auxiliar a Menorca. Fou el 27 de maig de 1928 el dia en que va ser consagrat bisbe, també a la nostra catedral, convertint-se en el darrer bisbe eivissenc que hem tengut des de llavors ençà. Però vegem una mica d´història d´aquest darrer bisbe.
El Diario de Ibiza del dia 7 de novembre de 1927, coincidint amb les notícies en què es va fer públic el nomenament de Salvi Huix Miralpeix per a bisbe administrador apostòlic de la diòcesi d´Eivissa (vegeu el meu article ´Un bisbe desitjat´ publicat en el dominical d´aquest diari del dia 10 de maig passat), publicà una petita notícia en què es feia saber que el canonge de la nostra catedral, Antoni Cardona Riera, havia set dies abans a la seu de la Nunciatura Papal a Madrid per celebrar una ´detenida conferencia´. Al dia següent, el Diari publicava en lloc destacat «Muy satisfactorio. Designación de un ibicenco para Obispo. Cierto telegrama recibido el sábado por determinada Autoridad dió lugar a un general revuelo de noticias y comentarios sobre la designación de un ilustrado y virtuoso ibicenco para la dignidad episcopal. Antecedentes, precisamente no de ahora, más o menos conocidos, y el viaje a la Corte, daban en efecto fundamento muy suficiente para conjeturar en tal sentido (...)». Aquesta nota no donava cap nom per prudència, però al dia següent es donà com a certa la designació d´Antoni Cardona Riera per a bisbe. D´aquest assumpte no se´n va parlar més fins al dia 2 d´abril de 1928, en què el Diari transcrivia unes notícies aparegudes en els periòdics El Iris i El Bien Público de Ciutadella, en les quals feien saber que «Recibiéronse ayer varios telegramas participando la muy grata noticia de haber sido preconizado el Ilm. Sr. Lic. Don Antonio Cardona Riera, Obispo Coadjutor del de Menorca con derecho a futura sucesión. El Obispo Cardona será titular de Quersoneso». Dies després, les principals notícies del nostre diari foren les que feien referència a la consagració a Vic del nostre nou bisbe Salvi Huix. Entre les dades que donaven aquelles notícies poguérem saber que el canonge magistral de la nostra catedral i preconitzat bisbe coadjutor de Menorca, Antoni Cardona, aniria a Vic en la comitiva oficial d´Eivissa juntament amb el seu amic el bisbe de Menorca, el també eivissenc Joan Torres Ribas.
Ara bé, passades les notícies de la consagració del nou bisbe d´Eivissa a la catedral de Vic el 15 d´abril de 1928, començaren a sortir petites notícies al nostre diari sobre la consagració del bisbe Antoni Cardona Riera. El dia 21 d´abril de 1928, el Diario de Ibiza comunicava que «Según noticias, no asistirá el Nuncio de Su Santidad a la Consagración del Obispo señor Cardona, por impedírselo ocupaciones perentorias. Actuará de Obispo consagrante el de Barcelona, Dr. D. José Miralles (...)». La consagració fou fixada per al dia 27 de maig d´aquell any, festivitat de la Pentecosta, a la catedral d´Eivissa. De més a més, començaren a sortir notícies donant detalls sobre aquesta consagració i dels regals que rebia, alguns per subscripció popular, objectes que foren exposats a l´aparador de la botiga del senyor Tarrés de la plaça Constitució: una creu d´or, platí i pedres precioses; una mitra; dos capes magnes, quatre parells de sandàlies episcopals; dos bastons de comandament; tots els ornaments per dir missa, entre altres. Fet i fet, després d´uns exercicis espirituals a una casa des Cubells, Antoni Cardona Riera fou consagrat bisbe coadjutor del de Menorca a la nostra catedral, acte presidit pel bisbe de Barcelona, acompanyat pels bisbes Llombart de Mallorca i Huix d´Eivissa, fent de padrins N´Ignasi Wallis Llobet i Na Vicenta Ferrer, vídua de Roman.
La cerimònia de consagració com a bisbe d´Antoni Cardona Riera fou d´una gran pompa cerimonial, pareguda com la que s´havia viscut en la consagració del bisbe Joan Torres Ribas el 1902, encara que en aquesta ocasió no hi hagués el nunci. Pocs dies després se n´anà cap a Menorca a exercir la seua feina pastoral devora el seu bisbe titular, també eivissenc.
Sigui el que sigui, el dia primer de febrer de 1935 el bisbe d´Eivissa Salvi Huix fou designat bisbe de Lleida, per la qual cosa deixaria la nostra diòcesi. Per a la seua substitució fou designat com a administrador apostòlic de la diòcesi d´Eivissa el bisbe Antoni Cardona Riera, notícia que es donà als eivissencs el dia 28 de juny de 1935. El dia 2 d´agost d´aquest any feu l´entrada a la nostra ciutat i diòcesi, portant a terme la seua primera missa pontifical el dia de Santa Maria, coincidint amb el actes de celebració del VII centenari de la conquista catalana i cristiana de les illes d´Eivissa i Formentera, acte on s´estrenà el famós himne religiós ´Set segles fa´, que compongué per a l´ocasió el compositor i musicòleg mallorquí Baltasar Samper a instàncies d´Isidor Macabich, que en compongué la lletra. Aquest himne es canta des de llavors ençà tots els anys el dia 5 d´agost davant la Mare de Déu, sent Macabich el veritable promotor de les cerimònies religioses que encara es porten a terme en la festa de Santa Maria, Patrona d´Eivissa i Formentera.
