El primer institut nacional

Finalment i després de molts de desvetllaments, el consell de ministres, reunit el dia 15 d´agost de 1928, en el palau de la Diputació de la Corunya, acordà la creació de l´institut local d´Eivissa, juntament amb altres centres, que havien d´impartir, a partir de l´1 d´octubre d´aquell mateix any el batxillerat elemental, d´acord amb el que disposava la llei Callejo d´educació.

RETALLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA / FELIP CIRER COSTA Les moltes gestions realitzades durant els darrers anys, principalment des de 1925, havien donat el seu resultat i a partir del curs 1928-29 Eivissa comptava amb un institut de caràcter nacional. Aquell col·legi municipal creat 64 anys enrere, el 1864, desapareixia per donar pas a un institut nacional.
Com a simple curiositat apuntam aquí els altres instituts locals que es crearen juntament amb el d´Eivissa, que eren: Fregenal de la Sierra, Aranda de Duero, Arrecife, Noya, Oñate, Baza, Villacarrillo, Calahorra, Ponferrada, Antequera, Lorca, Avilés, Cangas de Onís, Ciudad Rodrigo, Madridejos, Ribadeo i Requena.
Tots aquestos col·legis havien de passar, abans de la data de començament del seu funcionament, una visita d´inspecció, segon el que preveia en l´article tercer el Reial decret de 7 de maig sobre instituts locals; inspecció que tenia com a finalitat verificar els edificis, el material científic, docent i administratiu que havien ofert les diferents corporacions municipals juntament amb la petició d´elevar de categoria els col·legis municipals. L´Ajuntament, a més de les aules i dels espais que ocupava l´antic col·legi, hi destinà també les dependències que ocupaven els jutjats, que també estaven a l´antic edifici dels dominics, i que es traslladaren al passeig de Vara de Rey. La Diputació també va col·laborar i així destinà la subvenció que dedicava al funcionament del col·legi, a realitzar les millores necessàries per adaptar els locals; també donà una col·lecció dels fons de l´arxiu provincial per a la nova biblioteca del centre.
A més dels avantatges que significava per als estudiants, que s´havien de desplaçar a Palma per als exàmens o bé ser examinats per una comissió de catedràtics que pertanyien a l´institut de Palma i no coneixien els alumnes, també s´apuntava que significava una bona millora econòmica per a l´Ajuntament, ja que l´Estat passava a finançar el nou centre. El plenari de l´Ajuntament va mostrar el seu agraïment a les gestions que sobre el tema havia realitzat el governador civil, Pere Llosas Badia.
Una de les primeres conseqüències que va tenir l´elevació a institut local fou que Joaquín Abeger, el director que regia el col·legi hagués d´abandonar el centre docent eivissenc. A mitjan mes d´octubre cessava com a director i abandonava l´illa. Al cap de pocs dies, la premsa donava la notícia que Abeger havia passat a impartir classes de ciències en un important col·legi de Madrid. No sabem el motiu pel qual no es va poder incorporar al nou institut: Fou desplaçat per un professor numerari? Volia marxar d´Eivissa? Ho ignoram.
Uns dies abans d´abandonar l´illa, Abeger va sol·licitar a l´Ajuntament, segons disposava el reglament del col·legi municipal, el pagament de dos terços del salari que tenia assignat com a director, fins a la completa extinció del crèdit que per aquest concepte hi hagués consignat en el pressupost municipal. La petició fou acceptada i també la regidora Emília Noya proposà i s´aprovà, donar un vot de gràcies pel fervor i la intel·ligència que havia mostrat en el desenvolupament del seu càrrecs i pels bons resultats obtenguts durant el temps que va estar ocupant la direcció.
Aquí pens que hem de dedicar unes línies al que fou el primer director del nostre institut. El títol que rebien els directors en aquell moment era el de director i comissari regi. Per aquest càrrec fou designat el sacerdot mallorquí Bartomeu Bosch Sansó (Palma 1893-1968), llatinista destacat i catedràtic de llengua llatina de l´institut de Palma. Bosch Sansó havia vengut ja alguna vegada a Eivissa com a membre de la comissió de catedràtics que examinaven els estudiants eivissencs; tenim constància que va venir el juny de 1927 en una comissió presidida per Luis Ferbal, catedràtic de llengua francesa. Aquella comissió fou àmpliament complimentada pel claustre del col·legi i així realitzaren una excursió a Sant Antoni de Portmany, on foren convidats en el xalet del que en aquell moment era director, el farmacèutic Vicent Tur Bonet Solalles.
Bartomeu Bosch fou autor de diversos textos emprats en l´ensenyança d´aquella llengua clàssica i abans de venir destinat a Eivissa, ja havia publicat el 1926 ´Sintaxis latina´; també havia publicat ´Estudio del castellano por la lectura explicada´, en dos volums; després de la seua estada a la nostra illa va publicar ´Antología latina´ (1944-48), ´Cursos de latín´ (1946) i ´Palestra. Método de latín para el 3º y 4º año del Bachillerato´ (1960), textos tots ells amb el quals es formaren en llengua llatina moltes promocions d´estudiants de les Balears. Però Bosch, que també fou després de la seua estada a Eivissa, director de l´Institut Ramon Llull i del Col·legi la Immaculada, de Palma, és recordat, desgraciadament, per la seua designació l´abril de 1937 com a president de la Comissió Depuradora de Balears que s´encarregà de separar del magisteri els mestres que s´havien mostrat fidels al govern de la II República. La Comissió Depuradora va fer una autèntica escabetxada entre el professorat que no es mostrà partidari dels sublevats. Com veurem més endavant, molts eren companys del propi Bosch en el claustre de l´Institut d´Eivissa.
La Gazeta de Madrid, l´actual Butlletí Oficial de l´Estat, de 11 d´octubre de 1928 publicava els noms dels primers catedràtics que eren destinats a l´Institut d´Eivissa: Francisco de Paula Gálvez Lancho, de matemàtiques i física i química; Antoni Matheu Alonso, de francés; Pedro Sánchez-Pastor Montero, d´història natural i fisiologia i higiene; Enrique Montenegro López, de literatura espanyola i terminologia científica (com que aquest havia aprovat també les oposicions de geografia i història de l´institut de Noya, vengué a Eivissa Macario Canduela Calvo). Al cap de pocs dies, Manuel Sorà Bonet ingressava en el cos de professors d´instituts locals. A final d´aquell mes es designaven com a professors auxiliars les següents persones: Josep Tur Vidal, llicenciat en ciències; Ramon Losada Vera, capità d´infanteria, professor d´educació física; Narcís Puget Viñas, professor de dibuix i Ángel Torrejón Bartolomé, llicenciat en lletres.
Per la seua part, l´Ajuntament d´Eivissa dessignava els subalterns Bartomeu Tur Torres des Sereno i Gregorio Cano Sobrino, que eren funcionaris municipals, al servei del nou institut.