Les darreries d´una època

Eivissa va rebre la primera visita d´un Cap d´Estat el 1904, amb la vinguda del jove rei Alfons XIII per inaugurar el monument al general Vara de Rey, com poguérem llegir fa unes setmanes. Nou anys després d´aquella primera visita del cap de la família reial, ens visità, el 1913, la Infanta Isabel de Borbó, més coneguda per la gent com ´la Xata´, tia del rei i que havia estat dues vegades Princesa d´Astúries.

RECORDS EN BLANC I NEGRE / JOAN ANTONI TORRES PLANELLS Però hagueren de passar 16 anys més, fins que tornàssim a rebre una visita d´algun membre de la família reial, visites que sempre venien acompanyades d´importants membres del Govern de la Nació, la qual cosa sempre ens podia ser favorable perquè coneguessin les nostres necessitats i rebéssim ajudes que ens permetessin sortir de la misèria i progressar. Com deim ara, si no surts a la foto no ets ningú o, si no surts a Internet, no existeixes. Doncs, en aquells temps, molt més que ara, si no ens visitaven el principals de l´Estat no érem ningú (algunes vegades, l´illa d´Eivissa i la de Formentera no sortien ni en els mapes de geografia).
Ara bé, l´any 1929 va ser un any sortós per als eivissencs doncs per falta d´una visita en tenguèrem dos el mateix any i amb unes setmanes de diferència.
Per situar-nos una mica, Espanya estava sotmesa, des de 1923, a una dictadura militar, primer, i civil, després, comandada pel general gadità Miquel Primo de Rivera i Orbaneja, aleshores capità general de Catalunya, amb consentiment del rei Alfons XIII. Aquella mesura fou la que es cregué més adient per solucionar el terrorisme, el desordre públic, el separatisme i la guerra que manteníem al Marroc, font de grans problemes humans i econòmics. La manca de democràcia s´acabaria prompte doncs, l´any 1930, el rei demanaria a Primo de Rivera l´acabament d´aquella dictadura per donar pas a un nou període d´eleccions. Per a la preparació d´aquelles eleccions lliures, el rei nomenà el general Damas Berenguer per a presidir el nou govern per a preparar el canvi a la democràcia, iniciant l´anomenada ´dictamolla´. Però els temps a Europa i a Espanya ja feia estona que estaven canviant amb l´aparició de sindicats, partits d´esquerres, partits nacionalistes, anarquistes i les noves idees republicanes que s´estenien per tot arreu.
Tota aquella situació degué fer posar en marxa la política de relacions dels principals membres de la família reial per tot l´Estat. I dins d´aquesta situació general, a les illes Balears es preparà, per una banda, unes maniobres de l´esquadra espanyola i, per l´altra, visites del príncep Jaume a diversos indrets, entre ells Eivissa. Jaume de Borbó i Borbó era el segon fill viu del rei que, per mor d´una malaltia als pocs dies de néixer, va quedar sordmut. Aquella malaltia el feu especialment estimat per la població, ja que mostrava un caràcter afable i proper, coses que estimava especialment la gent del poble en una alta personalitat.
La notícia d´aquella visita la donà el nostre alcalde Eugeni Bonet Riera, qui posà de manifest que aniria acompanyat pel president del Govern, Primo de Rivera, Marquès d´Estella. «Mucho nos satisface este viaje del Jefe de Gobierno, que así podrá conocer nuestras necesidades y procurará seguramente atenderlas», deia el Diario de Ibiza. «Entre lo que más se destaca figura la mejora de nuestras comunicaciones; el logro de una unidad militar (la que sea) que permita servir aquí a los ibicencos; la reposición de la Comandancia de Marina; que se hagan las obras necesarias en los puertos de Ibiza, Formentera y San Antonio; que sea aprobado el proyecto de la Graduada, y la construcción de varias carreteras en los pueblos tan abandonados que no pueden establecerse el servicio de autocamión con la capital de la isla», seguia dient el nostre diari. Fet i fet, el nostre Ajuntament organitzà una comissió a posta per a aquella visita, que consistia en un banquet ofert per l´Ajuntament de Vila, un Tedèum a la Catedral, una visita al Museu Arqueològic i una excursió pels pobles de Sant Antoni i Santa Eulària. A més, es convidà a tots els alcaldes de l´illa i els mossènyers amb les banderes parroquials al capdavant i a tots els infants de les escoles de la ciutat perquè fessin cordó pels carrers on havia de passar el príncep i el president del Govern.
El dia 9 de setembre de 1929, es donà a conèixer que el príncep estrenaria un nou vaixell de la companyia Transmediterránea per a aquell viatge a les Balears. Li havien posat per nom Infante don Jaime i havia estat construït a Itàlia. «Sus instalaciones son magníficas y de gran lujo, siendo sólo comparables a las de los mejores trasatlánticos. Sus características: eslora, 115,20; manga, 15,49; puntal, 9,84; desplazamiento, 3.000 toneladas, y potencia de sus motores ´Burmenister-Wain´ 6.500 H.P.» posava de manifest la notícia. També es feu públic que, l´arribada del príncep, seria el dia 13 de setembre a les 10 del matí. Que després de complir amb els compromisos oficials a Vila, aniria a dinar a ses Salines amb un grup reduït d´invitats i, a la tarda, participaria en un vi d´honor a l´Ajuntament de Vila, per acabar partint d´Eivissa al sol post cap a Barcelona. També es donà la notícia que hi havia un grup de senyoretes de Vila que estaven preparant els seus vestits de gonella per saludar els il·lustres visitants.
Així com passaven els dies, sortien noves notícies sobre aquella visita: el saló de Plens de l´Ajuntament s´havia transformat tot per acollir el vi d´honor; s´havien arreglat els problemes que podia haver per atracar el vaixell davant el Casino des Moll; tancarien tots els comerços de la ciutat per aquella visita; els paletes municipals estaven arreglant els carrers per on havien de passar; i les dones que servirien el dinar a ses Salines anirien vestides de pageses de blanc amb les emprendades posades.
Finalment, el Club Nàutic organitzaria un encontre de petites embarcacions a l´arribada del vaixell del príncep. I tot el planificat es va portar a terme. La gentada que hi va anar a veure-ho tot de prop va ser apoteòsica.