Una terra ferida (Diana PUIG BONO / Eivissa)

S´ha passejat la gent que ve del Nord i que arriba del Sud, s´han quedat de diferents mons vivint i gaudint, fent servir les seves aigües, netejant les seves ànimes, han acaronat l´aire d´aquesta llum que neix de l´illa bonica, d´una misteriosa força que aconsegueix que gent de tots els llocs quedi aquí embadalida, aferrada a la seva terra i necessitada del seu aire, el seu mar, el seus paisatges, ara alguns esquinçats.
Però escolta si saps i observa si vols la tela on dorm l´illa, patint tots els dies colps, escombraries, sorolls, grosseria i mala educació d´alguns d´aquells que ens visiten.
On es queda la vida fins a on arriba la terra que no té nom?
On es queda la dignitat? L´he vist asseguda als esglaons de les cases que s´emporten les màquines, en les carreteres que taquen de negre el camp,... la vida. On queda el record si s´arrenca del més profund?
On és la veritat del que ho ha perdut tot?
L´illa de tots, avui una perla negra que està de dol, i malgrat tot segueix i segueix essent pura i bella. Aguantant, aguantant...
Està caient el cel a sobre d´ella, s´està emboirant el verd del seu paisatge, s´està embrutant la seva terra, la nostra terra. S´estan enfotent d´ella, malgrat que un petit gup segueix lluitant per aturar aquesta barbarie. Però l´illa no és infinita, esta patint, és cada vegada més delicada, cada vegada està més ferida, i necessita afecte, necessita que tots l´estimem, però tots no som gairebé ningú.
Sense respecte per l´illa, sense respecte per la gent que vivim aquí, la gent que és de la seva terra, la gent que l´ha fet casa seva, sense respecte per qui ve a gaudir-la, a passejar per cales, sense respecte es diu aquesta illa trista i malmesa, sense respecte per una tradició, una llengua, una cultura, sense respecte per la gent gran que ha crescut aquí mirant com els diners i els que vénen de fora ens varen canviar la vida i ens fan sentir estranys a casa nostra.
Amb tot el meu respecte pels eivissencs (de naixement o d´adopció), denuncio i critico com puc aquesta injustícia.