No ho entenc. Ara surten a l´escenari els hotelers, i, per veu del seu representant, no dubten en afirmar que, a l´hora del creixement, cal fixar un sostre. Fixar-lo i no passar-lo, és clar, perquè llavors estaríem en les de sempre. Resulta curiós que aquesta noble gent, cal dir-ho, ara -ara que és una mica tard, penso- faci números, càlculs, pensaments i reflexions per arribar, bon Déu meu, a la conclusió de què es necessària una mena de planificació per evitar, de totes totes, que la cosa, l´arribada del turista, es produeixi només als mesos punta, i distribuir així l´ocupació. D´altra banda adverteixen que cal aturar l´actual increment de viatgers, que es repeteix any rere any, que l´illa és territori concret i petit, i la cosa es podria desbordar en qualsevol moment. Hem tingut un agost dur i hostil que ha provocat la reflexió hotelera, el toc d´alerta i advertència. Això vol dir que els professionals de l´hostaleria mostren la seva preocupació cara al futur. Però aquestes conclusions altra gent, altres sectors notables de la societat eivissenca, hi arribaren tot just ara mateix fa 30 anys. O aproximadament. Vol dir que la notícia, la intenció d´aturar una mica el desenvolupament no és nova ni és original. Des de fa temps que la invocació a prendre mesures és constant. I la rèplica per part de segments conservadors d´Eivissa i Formentera era clara i contundent: no es pot declarar la guerra al turisme, i de creixement sostenibles res de res. En canvi, han construit unes maleïdes carreteres. La dreta és així.