Aquest cap de setmana passat, un grupet d´amics varem aprofitar es vol directe a Menorca per anar a conèixer sa nostra illa germana, tan prop i a la vegada tan lluny... Domés volia expressar sa sana enveja que em va provocar poder comprovar es grandíssim avantatge que mos duu s´Illa menorquina. Per què ho dic? Vaig a anomenar domés algunes de ses coses que vaig poder observar, com a reflexió.
1r- Respecte pes Patrimoni històric i cultural: totes ses restes arqueològiques i monumentals estan ben senyalitzades i es poden visitar, fins i tot ses torres de defensa i ses fortaleses deixades pes anglesos estan completament museïtzades i preparades per a fer-hi un recorregut històric.
2n- Respecte pes Patrimoni Natural i paisatgístic: accés a totes ses platges i cales perfectament controlat i limitat, hi ha aparcaments preparats que quan s´omplin ja no poden passar més cotxes! I sa gent que va en cotxe ha d´anar a una altra Cala. Des de sa carretera principal hi ha penells informatius que indiquen quins aparcaments estan lliures o plens. A més a més hi ha aparcaments de pagar (a cinc minuts caminant fins a sa platja) i aparcaments gratuïts (a 15 minuts caminant fins a sa platja); es camins per arribar a ses platges estan perfectament senyalitzats i et permeten gaudir d´un paisatge verge, cuidat i que no ha patit ses agressions que ha patit es nostro.
3r- Equilibri entre paisatge i infraestructures: hi ha una carretera principal (màxim 3 carrils en algun tram) i sa resta són carreteretes secundàries de dos carrils (un per sentit) o fins i tot d´un sol carril en les quals fins i tot se senyalitzaven carrils bici i senyals per parar atenció a possibles cicloturistes (igual que aquí, veritat?).
4t- Estima per allò propi.