La figa (Toni ROCA)

Figues. Les primeres figues de la temporada. Tal vegada una mica tard però encara d´hora que tot el que resta de l´agost i part notable del setembre, la figa, les figues, el gran espectacle del món i de la terra, el cim del plaer, el terratrèmol que a tots ens fa commoure fins l´infinit, serà i viurà (esperem, esperem) feliçment entre nosaltres. Enguany, i l´explicació tindria que arribar de la pròpia conselleria d´Agricultura, titular del tema i especialista en productes de la terra, la cosa aquesta de la figa ha triat una mica més que altres anys. Qüestió de manca de pluja? La humitat de la terra pot influir en el desenvolupament de l´arbre, de la figuera que majestuosa s´aixeca sobre un paisatge eivissenc a on encara no acaba d´arribar la ma de l´home i el seu esperit destructor? Però el que importa és que l´excel·lent ball de figues -tota mena de figues, voldria insistir- fresques, esponeroses, sucoses per la boca i a la boca, tendres, llepades al punt de l´esclat, líquides, humides com el gran licor de l´estiu ens porta a escenaris on l´embriac, el perfum devastador -dolçament devastador- la força clara de la naturalesa protagonitza l´espectacle d´un plaer no sempre privat, de vegades compartit. És el món de la figa, de la bona figa, de la figa múltiple i variada. Agost i temps de figues. A gaudir...!