Vivim una etapa complexa, en què d'una banda es manifesta obertament un pol de tancament de les diferents societats europees (i d'arreu del món), i, de l'altra, malda per emergir la consolidació de les societats obertes i de la convivència basada en els consensos i en els valors compartits.

En un temps com el de les campanyes electorals (i les precampanyes de les pròximes eleccions), no resulta gaire fàcil destriar el gra de la palla, ni, per descomptat, dedicar-se a reflexions a mitjà o a llarg termini. Però també és cert que fan més falta que mai, perquè hom pugui escollir amb criteri, perquè hom pugui analitzar l'impacte del vot propi, perquè un pugui fer un exercici responsable de ciutadania.

Les Illes Balears, com la resta de països de la nostra part del món, ens trobam davant diversos dilemmes, en aquesta creuera de camins, en aquest forcall que s'ha convertit la nostra etapa històrica. Algunes de les opcions que es presenten a aquestes eleccions ens conviden a tancar-nos estat endins. Hi ha com a mínim tres formacions polítiques (les que ocupen l'espectre de la dreta) que comparteixen un discurs (dictat a totes tres per la famosa fundació FAES, capitanejada per José María Aznar) que recorda moltíssim el de l'Espanya de 1898, el de l'imperi arruïnat que havia perdut les últimes colònies ultramarines (si ens decomptam a nosaltres). El discurs era «Espanya endins», tancar-se dins la pròpia closca (o dins la closca de la nacionalitat dominant), com un caragol, i rebutjar qualsevol cosa que procedís de l'exterior. Avui, malauradament, ressorgeix aquest Espanya endins. Que s'ha de desglossar en dos termes fonamentals: Espanya, per una banda, i endins, com a lògic complement. Es tracta d'un discurs basat, fonamentalment, en el nacionalisme, generalment excloent. I en el reduccionisme polític, en el meliquisme de la pitjor espècie.

Com que el discurs va d'això, també l'acompanya la imatge. Tres matxos ibèrics, i no precisament de la casta dels èquids, se'ns mostren amb totes les «virtuts» d'aquests matxisme (amb perdó dels fabrians): barbeta endavant, banyes de cèrvol imaginades (o penjades al menjador de casa, després de la caça), llengua llarga i insult fàcil.

El fatxenda castellà que acabarà d'ensorrar el Partit Popular s'aferra a una bandera espanyola descomunal, i envia marqueses a veure si poden reflotar el partit a les colònies. Insulta a tort i a dret i es queixa amargament si diuen res gruixut dels seus o de les seues opcions. I pateix atacs de cistitis, com diu ell mateix, cada vegada que veu els previsibles resultats mostrats a través d'una enquesta electoral.

El més dinàmic i jovenet (bessó de l'anterior, de tota manera), en veure que perd pistonada, prem l'accelerador (ja sol anar prou accelerat ell mateix), no fos cas que fos la baula feble del trio. Ataca els seus compatriotes (encara que no comparteixin el mateix suposat patriotisme constitucional) i mira de fer de l'atac virtut. I què direm del nouvingut, més fatxenda que cap altre, capaç d'oferir mànec a un eurodiputat flamenc que no ha acabat de sortir-li per on ell volia!

Crec que a les Illes Balears, com a societat, no ens interessa aquest model. Les Illes Balears només podem aspirar a ser una societat mínimament cohesionada, on hi hagi el mínim d'igualtat d'oportunitats i on la gent pugui organitzar lliurement el seu projecte de vida si bastim un model basat en les millors virtuts del que Europa ha intentat construir en les millors etapes i a les millors àrees: una societat oberta.

Es tracta de bastir una societat on hi càpiguen els residents d'anys i panys i els nouvinguts que intenten construir una vida millor entre nosaltres; els que volen un model determinat de societat i els que en voldrien un altre de diferent (mentre comparteixin el valor de construir-lo a partir de les decisions democràtiques); els hòmens i les dones sense distinció, i els que tenen qualsevol opció sexual, religiosa o ideològica, sense haver de ser discriminats per cap d'aquests motius.

Atenció! Una societat oberta, i amb això acab, no vol dir una societat desnacionalitzada, sinó tot al contrari: vol dir una societat que construeix, com deia Rénan, la nació dia a dia, com un plebiscit diari, d'acord amb les decisions preses democràticament per una societat que es troba en evolució contínua. Es tracta, al cap i a la fi, d'una societat capaç de mantenir la seua identitat i alhora de construir-la contínuament. Es tracta d'esbrinar qui ens ofereix d'avançar en aquesta direcció.