Estic emprenyada. Ja se m´ha passat una mica, però encara hi estic. Dilluns vaig sentir certa vergonya quan les responsables de l´Asociación Pitiusa para la Inclusión Educativa y Social (Apies) varen explicar que dos de les beques de 500 euros que havien previst donar als centres educatius que presentassin projectes per afavorir la inclusió dels alumnes les hauran de guardar per a l´any següent, perquè no s´hi havien presentat prou iniciatives. Només quatre col·legis (Can Misses, Can Raspalls, Portal Nou i Sant Rafel) amb sis projectes varen optar a les ajudes. I totes, les quatre, es varen emportar 500 euros per projecte. I mil euros que s´acumulen de pot per a l´any que ve. Em fan mal aquests mil euros. Estic farta de sentir a les famílies i als centres que els manquen recursos per atendre la diversitat i les diferents necessitats dels seus alumnes. I allà estan, mil euros que, si bé no són la solució de tot són una ajuda, una miqueta més. Suposa, com han demostrar els centres que han presentat projectes, poder formar els docents en noves metodologies i en formes de treure´n tot el suc a les instal·lacions i recursos, adquirir material per facilitar aquestes noves metodologies i la comunicació amb els alumnes. Suposa molt. I per això em fan mal aquestes dos beques. Ignorades. Ficades a un pot. Per a l´any vinent. Esper que aquestes beques no es tornin a quedar òrfenes.
