A la moderna Eivissa que tan ens meravella, un altre personatge popular i quotidià pica el dos, deixa l'ofici i es dedica a la família que tampoc és mal negoci. Parlaria tot just ara mateix d´en Pep del Bisbe, periquito de l´Espanyol -no, ningú es perfecte, també Joan de ca n'Alfredo és perico i els negocis no li van malament, veritat?- que avui, primer dissabte de tardor, diu que se´n va, que ja nol vol saber res de tallar cabells, untar caparrots de colònia o perfumar definitivament al client quan la seva feia es dóna per clausurada. Barber, encara que ara els moderns de la modernor utilitzen el mot perruquer i així marquen estil...o no, l'amic Pep, sempre sòlidament protegit per les velles, antigues pedres de sant Elm tanca la porta. Fa pocs dies parlàvem d'una desaparició notable, la passtiseria Los Andenes,un altre clàssic desaparegut del paisatge vilero des del anys quaranta.
Avui mateix, hem d´acudir a la crònica nostàlgica de personatges que donaren vida a la nostra ciutat. I un dels personatges a destacar és sense dubte en Pep del Bisbe. Al llarg dels anys vaig ser client perdurable, quasi constant de la seva barberia. Dins la remor gairebé terrorífica d'una ciutat que en arribar l'estiu sembla tornar-se boja, la conversa, plàcida, amb el barber era tot un plaer. No només era en Pep del Bisbe un bon professional, sinó que intentava crear al seu reduït habitacle un clima d'intimitat. Imagino que a hores d'ara mateix, en Pep Costa, habitual client de la casa, signaria aquestes lletres. Pep del Bisbe, una abraçada.
