En aquests dies de final del curs, sovint se´ns repeteixen a la ment les imatges de la Sarajevo de final de la guerra dels Balcans. La ciutat fou totalment destrossada amb els bombardeigs serbis. Hom calcula que durant els tres anys de setge, la mitjana diària d´obusos que varen caure sobre la ciutat era superior a tres-cents. Un dia sobresortí per sobre dels altres: el 22 de juliol de 1993 en van ser comptats uns tres mil set-cents. Podeu imaginar quin va ser el nivell de destrucció de la ciutat, a més de la privació d´electricitat, calefacció, aigua i medicaments.
Quan pensam l´estat en el que ha quedat l´educació a les nostres illes, irremediablement ens ve al magí aquesta foto fixa de la Sarajevo assolada per la guerra. Evidentment, la situació educativa anterior al govern que ara surt no era bona, presentava greus mancances i hi havia moltes millores a emprendre. Si partíem d´aquest previ i afegim que hem patit un període autènticament fosc, el resultat final en el que ens trobam a l´actualitat no pot ser mica positiu.
El proper govern tindrà una difícil tasca en reconstruir i tots i cadascuns dels edificis, ponts i monuments del fet educatiu que ara han quedat destrossats, ensorrats o en perill d´esfondrament: ràtios, professorat, currículums, beques, ajudes, distribucions horàries, infraestructures i normatives absurdes vàries. Esperam que aprofitin l´ajuda de la comunitat educativa, que en la seua major part està dins d´Illes per un Pacte, per refer i millorar el panorama actual. Tenen en el seu document de pacte social una referència absolutament necessària.
Recordem, per això, que a hores d´ara trenta diputats dels cinquanta-nou que formen l´arc parlamentari balear, han recolzat explícitament aquest document (catorze del PSIB, nou de MES, tres del PI, els tres diputats eivissencs de Podem i la diputada de Gent x Formentera) i això significa majoria parlamentària. Sense cap gènere de dubtes aquest treball conjunt, tot escoltant a aquells que s´ha d´escoltar, tindrà els seus fruits.
Remarcarem, però, que serà una tasca que necessitarà un temps important i on segurament els canvis que s´encetaran, pel seu calat, també hauran de comptar amb la paciència de tots nosaltres. I aquí, en la impaciència, és on veiem el gran perill. La societat actual, on usam i llençam amb tanta facilitat, necessita d´estímuls i novetats constants. Aquest fet no afavorirà la necessitat imprescindible del temps.
Al Sarajevo de la guerra, dos joves, la musulmana Admira i el serbi Bosko, varen tenir la idea d´enamorar-se. Ell, malgrat la situació bèl·lica, no va voler marxar del costat del seu amor. Un dia, prengueren una decisió. El pare d´Admira ho explicava així: «Ell va romandre a Sarajevo per amor i ella volgué tornar-li aquesta estima fugint junts a zona sèrbia». Intentaren escapar, però foren abatuts pels franctiradors.
En aquesta Sarajevo nostra, l´estima entre Govern i comunitat educativa és totalment necessària. Només esperem que cap franctirador impacient assassini l´esperança que tenim en el futur educatiu d´aquestes terres.
