Perquè la Federació d´Ensenyament de CCOO no pot assumir el contingut íntegre del tercer esborrany. Està encara allunyat dels principis estatutaris de la nostra organització. Així de senzill per nosaltres. ... i, al mateix temps complicat per als altres. És evident. I perquè el pacte no xerra del paper negociador del sindicalisme però si ho fa i defineix el paper de les «associacions professionals de docents». Ni tan sols explica la necessitat de tenir sindicats per aconseguir negociar les millores que ens han de conduir a aquest mateix pacte.

I és que, constitucionalment, els sindicats són els agents socials elegits democràticament pels treballadors i treballadores (en les darreres eleccions sindicals docents amb una participació del 56,6%) per representar-los i defensar-los en les seves condicions sociolaborals afectades per qualsevol llei educativa, ja sigui de millora, o del que sigui que es legisli. I les assemblees són els instruments on debatre, decidir, pensar i participar de les decisions que després els sindicats assumeixen i defensen (o no) com a pròpies en les diferents negociacions. Que ningú es confongui, per favor. Al final, qui ha de defensar i negociar el contingut del pacte seriem nosaltres, no l´assemblea ni cap altre associació. Per això el nostre grau de compromís amb el que signam o deixem de fer-ho, també és major.

No podem assumir un pacte que defineix com i què han de fer els docents, executors i protagonistes imprescindibles del pacte, si no podem negociar les condicions laborals que l´han de fer possible. I negociar-les als diferents àmbits!. Amb el Govern de torn i amb les patronals de les diferents escoles privades i concertades. Que no és el mateix, ni de lluny! Però és clar, igual és que amb la patronal de la concertada no hi ha res que negociar. Es a dir, que el pacte no modifica res de la relació laboral i administrativa que aquest sector educatiu té amb els seus treballadors i treballadores i amb l´administració. Per això la presència silenciosa dels sindicats que ja estan presents al pacte?

Però principalment no hi som encara, i ho diré clar, perquè ara feim més nosa que altra cosa. Som una entitat molt pactista, però molt crítica també. Compromesos amb el que podem assumir i respectuosos amb el que no.

No hi som però volem ser-hi. Tot i que aquest sentiment no és equitatiu a les diferents illes. I això també s´ha de tenir present i treballar per poder avançar.

Però no passa res. La Federació d´Ensenyament de CCOO no té vocació d´impedir el consens pel que hem lluitat i lluitam encara. El pacte sense nosaltres és possible (a la vista està). Una altra cosa és si és bo o no per al propi pacte. Ara mateix ell no xerra de nosaltres i nosaltres no hauríem de xerrar d´ell. I si ho fem ara, és per donar respostes al silenci respectuós amb el que treballam fins avui.

Tots els processos de construcció trien els mecanismes i materials per fer-los possibles i perdurables.

Més enllà d´atacs de banya d´uns o d´altres, que no neguem, i que són tan reals com la pròpia vida, també veiem que és precisament l´esquerra la que qüestiona el contingut actual del propi pacte. I això també és matèria de reflexió profunda si es vol continuar construint, i lleugera, si no.

Què demana la FE de CCOO al text del pacte? Que inclogui la voluntat clara i expressa de comptar amb el compromís i la tasca negociadora dels sindicats (i no només la de les associacions professionals de docents), i que s´eliminin les qüestions que predestinin el futur laboral dels docents i que han de ser negociades a les diferents meses. No és una condició. És una definició democràtica dels principis del que som i del que feim. Una definició que no pot ser obviada per cap pacte, perquè tampoc és obviada per cap govern ni cap empresa.

També treballam perquè el pacte defineixi clarament un model d´escola de servei públic, on l´oferta i la igualtat d´oportunitats estigui garantida i no es pugui fer exclusivament sobre la demanda o la demagògica «excel·lència». Que la laïcitat sigui obligatòria i les religions una oferta fora de les aules. Que les famílies no hagin de triar mai escola, perquè la millor sigui sempre la que tenen més aprop.

Com es pot veure, no es tracta de rebuig ni por a un nou paradigma. Del que es tracta és que elements que consideram essencials no estan inclosos en el text, elements que ja foren aportats per la nostra organització en el seu moment.

Però no hi renunciam. Mai. Com no ho hem fet amb cap altra lluita o escenari possible. Hem treballat, seguim treballant per estar-hi i ho continuarem fent. Per responsabilitat (només faltaria) i perquè pensam que el que podem aportar té més de positiu per a l´educació de les Illes que altre cosa.

Per cert. El missatge d´Illes Per un Pacte és que el consens no només és possible i recomanable, sinó que ha de formar part dels drets i deures que tenim com a societat. Si és així, abans o d´hora haurem de caminar plegats.