Fa un temps, unes petites arrels començaren a créixer davall la terra, allunyades entre elles i silencioses. Eren unes arrels que somiaven, en un futur, convertir-se en arbres forts i frondosos. Aquestes arrels anaren creixent alimentades per l´esperança que tenien en proporcionar un millor futur a aquells que estan per nàixer. Es trobaven, però, amb la dificultat d´un terreny eixut i dur. De les diferents arrels, unes creixien amb més força i rapidesa, unes altres, a dures penes aconseguien sobreviure.
Un pluja constant i enriquidora, provocada per un Govern cec i sord, facilità que aquestes arrels agafessin embranzida i el seu creixement facilità que es trobessin entre elles en aquella terra que ara era més fèrtil.
Aquesta trobada es produí a la presentació del document de proposta de Pacte Educatiu per part de la plataforma Menorca Edu 21, en agost de l´any passat. Aquest acte serví perquè entitats i gents de les quatre illes, entre les que estava Pitiüses per l´Acord Educatiu, es trobessin i poguessin fer una primera reunió a les Salines de Fornells. Aquest meravellós indret va servir per donar-li nom al document inicial, un text ple de bones intencions, que va aplegar molts pensaments, molts projectes, molta gent i les quatre illes: la Declaració de ses Salines. Aquí va ser on les diferents arrels s´agafaren de la mà i començaren un projecte comú: Illes per un Pacte.
A partir d´aquest moment, les arrels agafaren força i començàrem a sortir de la terra, en una primera tija encara tendra i prima. Infinites hores de reunions i infinites línies de correus electrònics alimentaren d´aigua les arrels. Infinites discussions, reflexions i raonaments, abonaren amb un adob molt ric el nostre arbre. Poc a poc aquella tija inicial anava agafant cos i s´anava fent més llenyosa. Plenaris, coordinadores, assemblees, jornades, xerrades, conferències, taules rodones i debats proporcionaven la llum necessària. L´arbre començava a treure rames i fulles, amb l´adhesió de més entitats. Viatges per trobar-nos feien que els moments freds i de gelades que l´arbre havia de superar, donessin calidesa als petits brots que cada vegada més nombrosos ameraven l´arbre. La planta anava amunt, tot seguint una llum clara: la conscienciació que ens hi jugàvem molt. Totes les parts de l´arbre lluitaven sense defalliment per arribar a ser un exemplar corpulent i fullós. I tot això a la vista de tothom.
Qualsevol podia comprovar com creixia l´arbre, gràcies a les xarxes i al bloc.
L´última part del procés va permetre que aquest arbre florís, millorant encara més la preciosa imatge que començava a tenir: les esmenes que enriquiren el text. Aquestes flors definien ben a les clares les característiques d´aquest procés: obert, transparent, consensuat, policromàtic i participatiu.
Avui dimarts es presenta l´arbre. Amb el cansament propi d´un llarg procés, però amb eufòria per allò aconseguit. I l´arbre vol transmetre aquesta eufòria a tota la societat. El document de Pacte Social per l´Educació és històric. Mai abans una iniciativa des de baix, amb la implicació de la major part de la comunitat educativa i l´adhesió de nombroses entitats de diferents sectors, havia arribat tan lluny. Tot simbolitzat amb el logotip de l´arbre dissenyat pel cineasta eivissenc d´adopció Fernando Monge, aquest document és una primera passa per empoderar-nos del futur dels nostres fills i filles.
Ara és el torn dels polítics. La pilota és al seu teulat. No poden vacil·lar ni badar. Després de tot el succeït aquesta legislatura, la comunitat educativa no entendrà segons quines decisions. Si volem canviar l´educació hem de tenir cura de l´arbre que ha de donar ombra a l´escola del s. XXI. La propera legislatura ha de ser nostra. No podem perdre més temps. El futur d´aquells que són el futur, ben s´ho mereix.
