Amb la Lomque (Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa), els ensenyaments artístics (Educació Plàstica i Visual, i Música) passen a ser matèries optatives a secundària (ESO). Fins ara eren assignatures comuns a dos cursos i de modalitat a 4t d´ESO. A partir del proper curs l´alumnat podrà cursar tota la secundària sense fer ni Educació Plàstica ni Música. Els artistes d´Eivissartgrup volem expressar, fent ús de la veu crítica, la nostra preocupació per les futures generacions d´eivissencs perquè, des de fa moltes dècades, l´art ha significat un gran puntal de la nostra cultura.

Qualsevol llei educativa ha de tenir en compte els ensenyaments artístics perquè contribueixen a la formació integral de l´alumnat. És indignant la desició del Govern central d´arraconar i marginar aquestes disciplines. El fet de que es converteixin en assignatures optatives no és altra cosa que menyprear-les . Hi ha estudis que demostren que l´educació artística millora el desenvolupament cognitiu, la qual cosa afecta el raonament i facilita l´aprenentatge.

La pràctica de l´art, un dels grans pilars de la societat, promou el pensament crític i la creativitat, aspectes essencials en la formació de les persones. Davant el món hipervisual en el que vivim, l´educació artística és necessària per aprendre a llegir, analitzar i desenvolupar un pensament crític per crear ciutadans que siguin capaços de desxifrar i interpretar imatges de manera autònoma. També és la base de les properes generacions de productors culturals, músics, artistes plàstics i dissenyadors.

Aquesta llei educativa relega els estudis artístics a la mínima expressió i limita greument la formació de l´alumnat de secundària. És un atac despietat i ferotge a la pervivència dels estudis artístics i humanístics. Amb l´excusa de la crisi, aquests últims anys, els governs han esquilat la cultura. Han apujat l´IVA dels productes culturals fins el 21%, el més alt d´Europa, i segons s´ha comprovat no han obtingut cap benefici econòmic. En fi, una pèssima gestió d´aquest govern. També han reduït de manera dràstica els pressupostos destinats a cultura, argumentant que la cultura és un ornament prescindible.

Robert Henri en el llibre ´L´esperit de l´art´, diu: «Quan l´artista és viu en una persona, sigui el que sigui allò a que es dediqui, es converteix en un ésser inventiu, indagador, osat, expressiu. Es torna interessant per a la resta. Pertorba,molesta, il·lumina i obre camins per a una millor comprensió. Allí on els qui no són artistes intenten tancar el llibre, ell l´obri i demostra que encara hi ha més pàgines possibles». L´art és una arma molt perillosa perquè fa pensar.