El Partit Popular de les Illes Balears no hi està d´acord, i ha imposat el seu corró, però el més elemental sentit comú exigeix l´ajornament de l´aplicació de la Llei per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomqe), o, per posar-hi el nom del ministre del ram, la Llei Wert.

Aquesta llei, que deroga la LOE de 2006 s´ha convertit en la llei més contestada d´educació. Només compta amb el suport del Partit Popular. Contràriament al que havia ocorregut amb d´altres lleis d´educació, no s´ha aconseguit ni un sol suport d´altres formacions polítiques. En el que sí que hi ha acord, entre totes les altres formacions, és en el compromís de derogar-la. Això vol dir, ras i curt, que si el PP no guanya les pròximes eleccions amb una majoria suficient (que potser vulgui dir absoluta, cosa de la qual es troba a anys llum, segons mostren les enquestes d´intenció de vot), serà derogada immediatament.

Des de l´oposició, proposàvem que el Parlament i el Govern de les Balears també se sumassin a la petició de l´ajornament de la Llei Wert, tal i com han fet les comunitats autònomes de Catalunya, Andalusia, Canàries o Astúries. Així mateix, també n´han demanat l´ajornament el Consell de Rectors (que engloba els rectors de totes les universitats de l´Estat espanyol), l´Associació de Directors de Secundària, la Federació d´Associacions de Pares d´Alumnes (FAPA) i els sindicats de l´ensenyament. Tothom, vaja.

La resposta del PP, emperò, no ha estat la reflexió, ni el diàleg, ni el saludable intercanvi de parers, sinó l´aplicació de la majoria absoluta amb què (encara) compta al Parlament de les Illes Balears. Han deixat de banda que la Lomqe és una norma regressiva, feta amb presses, sense cap tipus de reflexió ni de diàleg, pensada només per imposar el punt de vista d´un únic partit i del seu minstre. Es tracta d´una llei centralitzadora a través de les revàlides, dissenyades des de l´Estat i sense tenir en compte els programes educatius específics de les diferents comunitats autònomes.

La Lomqe, així mateix, és una llei que fomenta la segregació de l´alumnat. Els estudiants, als tretze o catorze anys ja es veuran obligats a escollir itinerari i això, amb tota probabilitat els marcarà el seu futur, de manera molt determinant. Estan en condicions de marcar-se ja un camí, a aquesta edat?

La Llei Wert relega la llengua catalana, i facilita la segregació lingüística per centres. Quant a la segregació entre centres educatius, tenim un altre aspecte que mereix la pena de destacar: fomenta la mal entesa competència entre centres a través de la publicació dels resultats acadèmics de les escoles. A més a més, estableix uns curricula que minimitzen matèries com Arts Plàstiques, Tecnologia, Ciències Naturals, Filosofia, Música... amb l´impacte que això tendrà sobre la formació de les noves generacions.

A més a més, els currícula han estat publicats molt tard, tant els de secundària com els de batxillerat, i amb això dificulten que les comunitats autònomes en puguin fer les adaptacions necessàries. Tot el procés ha estat marcat, paral·lelament, per la imposició i per la improvisació.

Tenim un panorama a les Balears del 32,1% d´abandonament escolar el 2014, la més elevada d Europa (on la mitjana és del 13%, ). A les nostres illes, un de cada quatre joves abandonen els estudis. I l´índex de fracàs escolar és del 35,7% ( les dades són del curs 2010/11; la conselleria d´Educació no ha volgut informar de les dades dels cursos següents). Correlativament, patim un atur juvenil d´un 57% (a Alemanya és del 8%). Tenim un 23% de joves que ni treballa ni estudia. Han obligat a emigrar a 3.000 joves entre 20 i 23 anys: mil per cada any que portam de legislatura. Finalment, a les Illes Balears hi ha vint-i-cinc mil joves que estan a l´atur i que no cobren cap tipus de prestació.

I quins remeis ha intentat posar-hi el nostre Govern? Per començar, ha reduït 1103 professors, en el que duim de legislatura (cosa que implica més alumnes per aula, menys reforços per als alumnes amb necessitats, i tot l´etcètera que ja es pot deduir).

I ara, per acabar-ho de reblar, el Govern del PP fa tot el possible per aplicar una llei sense consens, sense diàleg i sense permetre un període de reflexió o d´adaptació. Trituren el principi que tothom reconeix: que l´estabilitat resulta del tot bàsica per poder treballar adequadament en el món de l´educació.

Des del nostre punt de vista, s´ha d´ajornar l´aplicació de la Lomqe, fa falta obrir un període de reflexió que permeti redreçar les malmeses forces del nostre món educatiu i retornar al seny i a la racionalitat.