Els actes sexuals iniciàtics de l´adolescència solen fer-se d´amagat, amb presses per no ser enxampats i malament per la imperícia dels practicants. Aquest nadal el ministre Wert m´ha recordat a aquests adolescents quan s´estrenen sexualment. I no ha estat per cap afer relacionat amb la premsa rosa. No, no han capturat cap fotografia del titular d´educació a una de les nostres exparidisíaques cales en postures inversemblants. El ministre m´ha fet relacionar-lo amb el sexe incipient gràcies a la publicació del currículum de la Lomce per a ensenyament secundari: ho ha fet d´amagat, amb presses i amb un document dolent.

D´amagat perquè l´ha publicat, malgrat la seua importància, un 26 de desembre, en ple període de vacances. La nostra conselleria d´Educació també va jugar a l´ocultisme normatiu-vacacional amb els currículums actuals de primària (18 de juliol). A les nostres illes, però, quan més sucre més dolç, i qui volgué fer esmenes tampoc ho va tenir fàcil, ja que el termini s´establí en Setmana Santa.

Amb presses perquè els terminis per al desenvolupament per part de les comunitats autònomes seran molt justos i per tant, es redactaran de forma ràpida, sense reflexió i sense comptar amb els experts i la comunitat educativa. Això provocarà un setembre caòtic. De fet, Andalusia, Astúries, Canàries i Catalunya ja han demanat l´ajornament durant un curs amb l´argument que no tindran temps de desenvolupar la norma.

Demanda a la que s´han afegit les associacions de directors/es de les nostres illes. Euskadi anirà més enllà i la durà al Constitucional. Balears? Bé, gràcies.

Malgrat fer-ho d´amagats i amb pressa, encara podríem salvar la rebolcada amb un bon clau. No serà així aquesta vegada. Entrar a analitzar aquest currículum fa que ens adonem que és un autèntic gatillazo. I és que el Real Decret fa figa per moltes raons.

La Lomce ens ven que augmentarà l´autonomia dels centres, però el Decret ens diu just el contrari. Continguts excessivament amplis i que deixen poc marge de maniobra als executius autonòmics i molt menor als centres. Estàndards d´avaluació que no et permeten desenvolupar aquesta autonomia que pregona la norma, ja que al final t´has d´ajustar a allò que els estàndards, extremadament detallats, et marquen.

Endemés, amb la introducció de les tan qüestionades revàlides, pocs s´atreviran a donar un formació diferent del que aquestes proves exigiran.

Vist això, aquest currículum és antònim al concepte d´autonomia i ens condueix al perillós teach to test: ensenyar per a l´examen.

Inclou una alarmant priorització de tot el que té a veure amb l´esperit emprenedor i l´empresa. La demostració és que aquests termes s´anomenen al decret més de 270 ocasions. En canvi, el terme humanisme només es repeteix unes 30 vegades. Hi haurà molt d´espai per a les víctimes del terrorisme, just el contrari que per a altre tipus de víctimes, com podrien ser de les dictadures, de les guerres o de genocidis. O per als refugiats polítics i les amenaces a la pau. No aclareix en quina assignatura s´ubicarà l´educació en igualtat i la violència de gènere, ja que, mentre la majoria de països europeus ho tracten a Educació per a la Ciutadania (RIP), aquest currículum no ens explica en quina matèria s´hauran de tractar aquests apartats tant fonamentals a dia d´avui.

Ah! I el decret no té les assignatures seqüenciades per cursos. Cada comunitat podrà establir les matèries en el curs que vulgui. Imaginam la cara d´un estudiant eivissenc que canvia de lloc de residència i se´n va a viure a, posem per cas, Rute. Es podria veure en la conjuntura de repetir la mateixa assignatura en dos cursos consecutius. Com diu el Catedràtic de Didàctica de la Universitat de Granada, Antonio Bolivar, «autonomia no és tenir la possibilitat de posar una matèria a un curs o a un altre, sinó que es pugui respondre a les característiques del context del centre».

No ha respectat ni les formes. Els membres del Consell Escolar de l´Estat es queixen que el ministeri ha desoït les recomanacions redactades al preceptiu informe. Recomanacions com aquesta: «existeix una relació jeràrquica del saber respecte del saber fer, o sigui, del coneixement respecte la capacitat d´aplicar-lo [...] Per tal motiu convindria al·ludir d´una forma conjunta i sistemàtica als coneixements i les competències».

Això és, no prioritzar l´aprenentatge memorístic sobre l´aplicació efectiva dels coneixements. No sabem que és més greu, que t´indiquin aquesta obvietat o que hi hagin fet oïdes sordes.

En Wert ha actuat com a ministre igual que un adolescent maldestre amb el sexe. La diferència és que l´adolescent tindrà oportunitats de millorar i el ministre no es pot permetre jugar amb l´educació de les futures generacions de les Balears.