Hi havia una vegada un Emperador que tenia gran afició pels vestits. En tenia a centenars i podia estar-se un dia sencer emprovant-se´ls i comprovant-ne el resultat al mirall.Un dia, dues persones que deien ser sastres de l´extrema dreta balear, es presentaren davant de l'Emperador i li digueren que podien confeccionar per a ell un vestit educacional meravellós, únic, i que faria canviar l´ensenyament al seu país.

„Serà un vestit preciós, increïble, i a més tindrà propietats màgiques de molta utilitat - comentà un dels dos falsos entesos sastres de l´educació.

„Així serà - afegí l'altre -. Aquest vestit només podrà ser vist per persones intel·ligents.

„Impressionant! - exclamà l'emperador -. Podré distingir els necis dels savis, i millorar la qualitat de l´educació.

Els sastres varen demanar gran quantitat d'or, influències, joies i seda, i s´estigueren als telers fingint la confecció del teixit de l´educació. Només feien que manipular màquines sense embastar ni un sol fil. Un matí, l´Emperador li pregà a la consellera d´Educació que s'acostés als telers per veure com avançava la confecció del vestit. Ella es dirigí cap al lloc on treballaven els falsos sastres i quan els anava a preguntar per l´estat de la seua feina, uns dels sastres li va demanar:

„Quina sorpresa tenir-la aquí. Quina opinió us mereix el nou vestit de l´Emperador?

La ministra no n´entenia molt i sabia que només els intel·ligents veurien el vestit. En no veure res, no va voler passar per Moma i tampoc va voler trepitjar-li la sorpresa a l´Emperador i digué que era preciós.

Dies després els sastres anunciaren que el vestit estava preparat i es presentaren amb les mans buides davant de l'Emperador. Com degueu imaginar, aquest no va veure res, però no volia que ningú pensés que era un neci i va fingir que era meravellós.

A més, la seua consellera li deia que l´havia vist! L'Emperador comunicà la seua alegria i la seua voluntat de posar en marxa les reformes, o siga, emprovar-se el vestit. Dit i fet. Els sastres deixaren a l´Emperador en roba interior i començaren a fer falsos ajustaments. Una vegada li digueren que el no-vestit estava llest, es va organitzar una gran festa on tot el poble admiraria el resultat.

El palau era ple. L´Emperador va aparèixer, caminant orgullós pel seu ´nou´ vestit. Quan els cortesans contemplaren al monarca despullat, ningú va dir res per no passar per neci. Ningú, excepte els docents, que quan pocs ho esperaven, van aixecar la veu per exclamar:

„L'emperador està despullat! Aquest vestit de l´educació és fals! Entre aquells mestres, uns dels que més fort van cridar i que, sorprenentment, menys por varen tenir, van ser els dels comptats d´Eivissa i Formentera. Llavors, les famílies del poble, agrupades en FAPAs, van començar a plorar pels seus fills i filles:

„L'emperador no porta cap vestit, ni de present ni de futur!

Poc a poc, tots els implicats en el món educatiu començaren a perdre la por i a dir la realitat sobre el que veien: directors, universitat, alumnat. L'Emperador, la consellera i els sastres començaren a acusar-los de necis radicals.

Llavors, els jutges començaren a expressar en veu alta el que ja tothom veia: l´Emperador anava nu i incomplia la llei. Ells intentaven distreure l´atenció, però quan els inspectors de vestits educacionals aixecaren la veu per denunciar l´engany, pocs recolzaments li quedaren a l´Emperador.

En un intent desesperat per salvar el seu càrrec, l´Emperador va destituir enmig de la festa la consellera, per no haver-se adonat de l´engany i així, intentar minimitzar el ridícul que havia fet.

Malgrat això, i contra tot pronòstic, va voler seguir fent creure el poble que duia un vestit i que aquell era màgic. Davant l´estupefacció de tots els allí presents, un petit de 5 anys es va atracar a l´Emperador.

Duia una samarreta verda a la mà. Va allargar el braçi li va oferir a l´Emperador, tot dient-li:

„Se l´hauria de posar, si no, agafarà fred.