L´Observatori de Puig des Molins es va inaugurar l´any 1956. Aleshores, estava allunyat del petit nucli que era la ciutat d´Eivissa i gaudia d´un magnífic cel estrellat. Avui, 58 anys després, disposam d´unes instal·lacions completament modernitzades, però les condicions de l´entorn han canviat. Ara és gairebé impossible reconèixer la ubicació de l´observatori dins un mar d´edificis amb la seua corresponent il·luminació pública i privada.
De fet, avui semblaria il·lògic ubicar un observatori astronòmic en aquest lloc, degut a la contaminació lumínica que l´afecta. Aquesta limitació, impensable el 1956, redueix ara la pràctica de l´astronomia en el municipi. I no només afecta els astrònoms: també els ornitòlegs alerten que les llums urbanes fan caure les baldritges jóvens, com llegírem recentment a aquest diari. El cel fosc mor a poc a poc, i cada vegada és més difícil veure les estrelles. «Idò ves al camp a observar el firmament!», pensarà més d´un. Però, encara que t´allunyis dels centres de contaminació lumínica, els efectes són detectables a centenars de kilòmetres.
Per començar, tenim la falsa creença que la llum només arriba fins allà on els nostres ulls la detecten: uns quants centenars de metres des del focus emissor, com a molt. Però no som conscients de l´efecte acumulatiu dels nombrosos punts de contaminació lumínica, ni sabem que els telescopis tenen una capacitat enorme de recollir la llum. Fins i tot usant els moderns dispositius CCD, la seua sensibilitat i llarga exposició de les observacions fan que la llum paràsita i contaminant penetri en els telescopis. Tant a simple vista, com a través de l´instrumental astronòmic, el cel està deixant de ser fosc, perquè és afectat per la llum artificial i això ´esborra´ nebuloses, galàxies i cúmuls. Estan allà, però gairebé no les veim.
L´Agrupació Astronòmica d´Eivissa (AAE) ha començat a mesurar la qualitat del cel nocturn de l´illa i està comprovant que les institucions no demostren ser molt respectuoses amb aquest tema, ja sigui a través d´obres púbiques que promouen (com els molls nous de es Botafoc, per exemple), o bé en les instal·lacions que aquestes mateixes institucions tenen (sobre-il·luminació de complexos esportius, parcs, etc.). És obvi també que complexos de grans empreses, com ara la central tèrmica d´Endesa, la subestació elèctrica de Puig d´en Valls, les grans superfícies comercials o els locals d´oci i hotels de Platja d´en Bossa tampoc son gaire sensibles sobre aquest problema.
Què podem fer? No pretenem que es deixi d´il·luminar. El que es vol aconseguir és que s´il·lumini de manera més racional i econòmica. Com sempre, les administracions van per darrere del sentir popular. Per exemple, en els plans de gestió de la Xarxa Natura 2000 no es feia cap referència, inicialment, a la contaminació lumínica. Per això, si no s´adopten iniciatives per part de l´Administració, no aconseguirem res.
És cert que existeix una Llei Contra la Contaminació Lumínica de Balears des de 2005, que està pendent de desenvolupar mitjançant un reglament. Portam nou anys esperant aquesta concreció reglamentària, però sembla que encara esperarem nou anys més si els polítics no s´ho prenen seriosament. Aquest document podria fer que els nous planejaments urbanístics municipals incloguin mesures específiques i obligatòries perquè les cases i els establiments turístics minimitzin l´emissió de llum al cel.
Podem recordar alguns principis bàsics en la política d´enllumenat per ajudar a reduir la contaminació lumínica. S´ha d´evitar, per exemple, l´emissió directa de llum en direcció al cel. A més a més, la llum reflectida en paviments i façanes també s´escampa per l´atmosfera. Per reduir això, s´han d´ajustar els nivells d´enllumenat als realment necessaris, il·luminant només allò que faci falta i durant les hores que faci falta. Per altra banda, la llum groga o taronja contamina menys que la blava. La llum blanca (pel seu contingut en llum blava) s´ha d´usar amb molta prudència, perquè contamina molt.
N´hi ha prou amb actuar amb un mínim de previsió i seny per aconseguir il·luminar i, al mateix temps, respectar aquest patrimoni en perill que és el cel fosc i estrellat d´Eivissa.
