Una temàtica poc parlada fora dels àmbits educatius i que té una importància màxima en la millora del sistema, és la del currículum. Com ja escrivíem en un anterior article (´Currículum Mortae´), el currículum és el conjunt d´objectius que es volen aconseguir amb el procés educatiu, amb els continguts que han de conèixer els nostres infants. Doncs, ara mateix, el currículum dels nostres infants està en entredit.
Una de les crítiques més repetides és l´excessiva amplitud d´aquest currículum. Aquesta crítica la podríem resumir en la dita ´qui molt abraça poc estreny´. Això provoca un triple problema. Primer, no es diferencia entre allò fonamental i allò secundari. Després, no s´arriben a assolir els que haurien de ser els objectius principals. Per últim, aquesta amplitud fa que l´autonomia dels centres es vegi retallada. Això es reflecteix clarament en tres fets. Un: els alumnes de l´estat espanyol són uns dels que més hores es passen fent classe. En canvi, els resultats no reflecteixen aquesta inversió temporal. Dos: la rapidesa amb la què molts docents tracten a l´aula els continguts, que provoca una menor incidència en aspectes fonamentals. I tres: la falta d´adaptació dels continguts al context del centre, fet que esdevé fonamental per aconseguir que allò que oferim a l´alumnat resulti útil, profitós i rellevant.
Un altre dels retrets no menys important és a l´hora de la seua redacció. A les Balears, s´ha redactat l´actual currículum a corre-cuita. I a més, no sabem qui són els redactors. No s´ha comptat amb el professorat ni amb els equips directius. Ni amb les diferents societats científiques ni la UIB. No s´ha encetat un període de reflexió i de debat ampli i real sobre que és el que volem que s´inclogui dins d´aquest currículum. A més, es va obrir el període d´al·legacions durant només deu dies i coincidint amb les vacances de Setmana Santa, termini inadequat i insuficient. Per comparar, podem analitzar com ho fan a altres lloc. Per exemple, des de febrer del 2013, a Finlàndia s´està treballant amb el currículum que començaran a aplicar el 2016/2017. Tres anys i mig per preparar la base dels propers anys d´ensenyament en aquest país. Aquí ho han fet en tres mesos. Es fa mitjançant un treball en equip. Grups de treball amb representants de l´administració educativa, dels investigadors i del professorat. A més, es poden fer aportacions de forma interactiva i s´hi pot seguir tot el procés. També s´anima a les famílies i a l´alumnat a participar-hi. Això aquí és una mera utopia. Sense anar més lluny, les al·legacions que vàrem fer des d´Eivissa del currículum balear no s´han vist reflectides per cap banda. Per què obrin, idò, un període d´esmenes?
I clar, al final, el resultat en cadascun dels països és el que és. La Societat Balear de Matemàtiques ha dit del currículum d´aquesta assignatura que «la redacció de l´àrea presenta una quantitat prou important d´incoherències, inexactituds o incorreccions de diferents tipus que aconsellen una revisió total i la corresponent nova redacció». I si revisam alguns dels continguts que els nostres boixos/es de 6 anys han de tractar en ciències socials, ens entren ganes de plorar: Educació financera i estalvi, Esperit emprenedor, L´empresa, L´organització social, política i territorial d´Espanya, La Constitució de 1978, La monarquia parlamentària i un llarg i penós etcètera. Això suposa pegar-li una potada als preceptes fonamentals de la pedagogia i de la psicologia evolutiva.
Encara bo que bona part dels centres de les Pitiüses estan donant importància a allò que realment n´ha de tenir; aprendre a aprendre, sentit reflexiu i crític, aprenentatge cooperatiu, raonament lògic i expressió-comprensió. Les conclusions no poden ser més preocupants: mentre els estudis pedagògics actuals arriben a un seguit de conclusions que s´han d´exportar als centres educatius, la Lomce i el currículum balear van en direcció contrària, fent cas omís dels senyals de prohibit el pas, com un conductor suïcida que sap que més prompte que tard s´estavellarà.
