Un dels temes més recurrents dins el procés de redacció del document de pacte que promou Pitiusas per l´Acord Educatiu és la relació docents-famílies. Són els docents els grans i principals responsables de l´èxit o el fracàs escolar? O, en canvi, el resultat depèn en gran part de la família? Aquestes i altres preguntes similars surten de forma habitual als debats de la plataforma i, és clar, dins els ambients escolars.
Podem escoltar sovint queixes del professorat pel que fa a la implicació familiar en l´educació de l´alumnat. Per altra banda, les famílies solen parlar dels docents en termes negatius davant diferents problemàtiques de la seua prole.
Tenim exemples a partir dels quals podem fer crítica, sempre constructiva, dels dos sectors. Per una banda, l´any 2008, un informe de Confederació Espanyola d´Associacions de Pares i Mares d´Alumnes (Ceapa) sobre la participació de les famílies en les associacions (Amipa) a l´Estat espanyol, revelava que mentre hi havia un 57,5% de famílies inscrites a aquestes associacions, només un 32% participava a les activitats que programaven i tan sols un 18% assistia a les reunions convocades. Per l´altra, diferents estudis mostren certa reticència dels equips directius i del professorat a la participació de les famílies, ja que opinen que poden fiscalitzar la seua feina o ficar-se en assumptes que no els hi competeixen.
Malgrat això, es poden apreciar corrents d´opinió contradictòries, no sabem si fruit d´uns sentiments d´amor-odi o d´una manca de cultura de col·laboració. El mateix cos docent que se´n queixa, és el que considera clau la implicació de pares i mares per millorar el procés educatiu dels estudiants. I les mateixes famílies que fan crítica del professorat, en diferents enquestes valoren la seua tasca de manera altament positiva (el CIS conclou que és la segona professió més valorada).
Vist això, no s´entén com aquest matrimoni no està millor avingut, i més si tenim en compte que diferents informes indiquen que un enriquiment d´aquesta unió incrementaria l´èxit escolar del nostre alumnat. No parlarem ara de les evidències d´aquests informes, sinó que ens agradaria fer una crida a les dues parts per aconseguir prosperar en la conjunció de diferents estratègies per assolir objectius fonamentals que milloraran el futur dels propis aprenents i, per extensió, del nostre país.
L´escola, a causa dels canvis als rols familiars, ha de prioritzar necessàriament dues tasques: el treball amb les famílies i l´educació en valors. Pierre Bordieu, al seu llibre ´Capital cultural, escuela y espacio social´, remarca que tot «aquest treball és el fonament imprescindible que permet i possibilita l´aprenentatge i l´èxit escolar, especialment de les famílies més allunyades de la cultura escolar».
Experiències i propostes d´aprenentatge sempre n´hi ha hagut al respecte. Estam apreciant, però, un augment considerable de pràctiques diferents, tal i com es destaca a l´informe de la Fundació Bofill, ´Família, escoles i èxit´ (2011): comunitats d´aprenentatge, escoles de lleure, treball per projectes, educació lenta, models de treballs en xarxa, escoles sistèmiques...
Segons aquest informe, el canvi està en marxa. No obstant això, no hem d´aturar. Hem de superar la separació de les responsabilitats educatives i descobrir la concepció d´un lloc comú sota el que ens hem de comprometre a crear espirals de participació. I si per això és necessari formar docents i famílies, l´administració ha de fer l´esforç necessari, tot coneixent la importància d´aquest punt feble.
Com deia l´estudi de la Fundació Bofill, «la idea de fons aplicada al nostre objecte d´estudi és clara: docents, infants, famílies i entorn no es poden considerar com a entitats separades», sinó des de «la interdependència». Els quatre ens són «la mateixa cosa» i per tant «el centre educatiu conté els quatre elements i per això, la seva naturalesa, la seva essència, està determinada alhora per aquests quatre elements i per les seves interaccions».
Avui i ara ho volem completar amb unes paraules que tenen en comú un prefix, un prefix que a l´àmbit de l´educació, ha de ser, sí o sí, un prefix de futur. El prefix ´co´: coeducar, col·laborar, cooperar, coparticipar, coresponsabilitzar i compartir.
