Darrer dia de juliol i, quina casualitat, es dicta una resolució per a aquells centres educatius que no han aprovat el seu projecte de Tractament Integrat de Llengües. Començarem pels antecedents. L´ordre de desenvolupament del TIL diu que «per a l´aprovació, els òrgans competents són el claustres de professors, quant als aspectes educatius i de concreció curricular». La majoria de claustres han anat dient que no a aquest projecte, i de forma reiterada. Per què? Hi ha tants motius que no hi cabrien en aquest article. Per resumir: aquest projecte és un nyap i incompleix els més elementals postulats pedagògics. Després del ´no´ ens anaven arribant als centres instruccions verbals: el projecte s´havia d´aprovar sí o sí. Com ja denunciàrem a l´escola Can Misses el 3 de juliol, la conselleria d´Educació ens obligà a arribar a aquest extrem que recorda altres latituds (o altres temps). Per què els centres no redactaven altres projectes més coherents educativament? No podíem. L´ordre de la conselleria és totalment restrictiva i no deixa marge de maniobra. Davant la nostra protesta, molts companys/es ens digueren que havíem d´haver esperat a que les instruccions verbals, arribessin al centre per escrit i signades. Molts pensaven que això no succeiria. «Mai arribaran», asseveraren alguns. No podien creure que un fet tant impositiu i tan poc ajustat a llei es dugués a terme. Res més lluny de la realitat. Quan tothom pensava que ja havien arribat al límit de la vulneració del funcionament democràtic dels centres, encara han pogut superar-se. I així ha estat com ha aparegut aquesta resolució, on diu exactament que «els centres que no disposen d´un TIL aprovat, han d´aplicar transitòriament el que havien redactat», obviant l´article de l´ordre amb el que iniciàvem l´escrit.

On queda el vot dels claustres? Com poden unes instruccions obligar a aplicar un projecte que ha set votat en contra per l´òrgan col·legiat a qui li correspon la seua aprovació? Com pot una resolució anar en contra d´una ordre dictada pel mateix organisme? Com pot una conselleria vulnerar de forma tan premeditada el funcionament democràtic dels centres? On està la suposada autonomia dels centres que predica la pseudollei de qualitat? I les funcions dels claustres que la pròpia llei orgànica explicita? Per què s´esperen al darrer dia de juliol per fer-ho?

La FAPA es mostra indignada. El sindicat STEI i altres col·lectius docents ja han anunciat recurs d´alçada contra la resolució. Ja acumulen cinc sentències en contra. Estaran buscant d´aconseguir algun rècord mundial? L´Assemblea de Docents proposa, de nou, començar el curs amb vaga. Tal vegada és el que pretenen la consellera Camps i el seu equip. Provocació rere provocació així ho demostra.

Sembla que estan molt dolguts per tota la força que han agafat els diferents col·lectius educatius a rel de la resistència realitzada aquest curs. L´orgull és mal company de viatge. Això, o és que per aquest viatge han perdut el nord, la brúixola i, fins i tot, la cantimplora. Siga com siga, mal camí han triat aquests governants: provocació, orgull, il·legalitat i decretàs.