El passat dimecres dia 16 saltava la noticia cap al migdia. El Tribunal Superior de Justícia de Balears anul·lava els serveis mínims decretats al mes de setembre de 2014 perquè vulneren el dret fonamental a la vaga, dret previst en l´article 28.2 de la Constitució. És a dir, que una normativa de la conselleria d´Educació rubricada per la seva consellera, la senyora Joana Maria Camps, llicenciada en Dret, vulnera un dret fonamental de les persones. Deu mesos després, el TSJB dóna la raó als treballadors.

Es van decretar, en el seu moment, uns serveis mínims sense una justificació adient, tal vegada és que no la tenien. La sentència diu que no es van motivar, no es van donar les raons per les quals es van acordar aquests serveis mínims. Una vegada més la prepotència de la conselleria va ser la que va marcar les seves actuacions: perquè ho dic jo i punt.

Paral·lelament, en aquests dies diferents centres de les Pitïuses i de la resta de Balears, estan immersos en un procés absolutament inversemblant. L´elaboració i aprovació dels plans d´aplicació del Tractament Integrat de Llengües s´ha convertit en un galimaties sense cap lògica. Tot comença per l´obligatorietat d´elaborar un projecte que ha de garantir que al finalitzar la Secundària obligatòria els alumnes han de dominar les dues llengües oficials i una llengua estrangera. Fins aquí tot sembla correcte, el que succeeix és que a qualcú, de la conselleria, se li va ocorre que això es podria fer repartint l´horari en tants per cent matemàticament distribuïts, entre les tres llengües, català, castellà i anglès, a raó d´un 33% per cadascuna i per a tots els centres igual.

Qualsevol que sàpiga com funciona un procés d´ensenyament-aprenentatge sap que això no va així. Que el context i la situació sociolingüística de cada centre pot ser diferent i de fet és diferent, i que, per tant, els projectes i la distribució de les llengües, si és que volem assolir l´objectiu que marca la llei tal com ha quedat expressat més amunt, no poden ser iguals per a tots.

Els claustres, segons mana la norma, han de valorar i votar sobre els aspectes pedagògics dels projectes TIL i el fet de no poder adaptar-los a la situació concreta de cada escola i institut, fa molt difícil que es puguin aprovar. Tot i això la conselleria obliga a sotmetre a votació una i altra vegada el projecte tot esperant que sigui aprovat, suposo que per esgotament.

Fins i tot s´atreveixen a filtrar que els docents, com a funcionaris que són, estan obligats a aprovar els projectes si s´ajusten a la normativa. És cert que en alguns casos els projectes s´ajusten a la normativa, que per cert també està recorreguda i ja veurem quina serà la resolució i quan la coneixerem, però és una norma absolutament antipedagògica, que no permet assolir l´objectiu per al que suposadament es va elaborar i per tant difícilment podrà ser acceptada pel claustre d´un centre educatiu.

La vulneració de drets fonamentals i la prepotència no són, ni molt menys, les postures que s´esperen d´una conselleria que s´anomena d´Educació. Alguna cosa ha de canviar, la comunitat educativa no es mereix aquestes actituds.