Guillem Estarellas, conseller d´Educació (no, tranquils, no hi ha cap errada, és la realitat) i la seua tropa, no ens podien decebre. Com si d´una mascletà valenciana es tractés, ens han preparat la traca final, un terratrèmol pirotècnic que tancarà aquest curs com s´ho mereix. Amb magnificència, amb esplendor. Amb l´atac més gran a la democràcia dins l´escola pública des dels temps que volem oblidar. Un atac a l´autonomia dels centres i a la participació de les famílies. Per una banda, la tan restrictiva ordre del TIL no deixa llibertat d´elecció als centres:

no els permet adaptar el document al seu context socioeconòmic i cultural, no consent ajustar el projecte educatiu i lingüístic a les necessitats del seu alumnat, i per tant, no els permet exercir la seua autonomia educativa. I el que és més greu, obliga als claustres a votar aquest projecte dictat i imposat les vegades que faci falta fins que diguin sí. I què passa quan els claustres de professorat diuen no al projecte? Que s´ha de repetir la votació. I si torna a sortir que no? Es torna a repetir la votació. Una espiral viciosa, un bucle verinós, un ´dia de la marmota´ on el final és clar: que el professorat de cada centre voti sí per cansament.

I el mateix ocorre amb les famílies. La Lomqe d'en Wert elimina de soca-rel la participació dels pares i mares en les resolucions d´un centre, ja que elimina el poder de decisió dels Consells Escolars, òrgan on estan representats tots els membres de les comunitats educatives. Els pares i mares veuen retallada la seua capacitat de decidir sobre els projectes de centre. A més, l´ordre TIL se´n riu d´ells. Per què com es pot definir, si no és de burla, que es faci una votació no vinculant dels projectes TIL? Així és, les famílies aniran a votar el seu acord o desacord al projecte lingüístic del seu centre, que haurà set imposat per Conselleria sense comptar amb el professorat, i aquesta votació no servirà de res. Si surt sí, bé. Si surt no, també. Paperetes als fems, disfressam l´ imposició de votació, i a seguir. Per tant, fan votar el professorat i no serveix de res. Fan votar a les famílies, i no serveix de res. Bauzá sempre parla de la seua política educativa en termes de llibertat i elecció. Des d´aquestes humils línies, el vull corregir. Per molt que ho vulgui vestir de democràcia, per molt que ho adorni de votacions, el que vostè crea i el senyor Estarellas executa, senyor president, no és llibertat i elecció, és xantatge i imposició.