Aquests dies assistesc a una de les actuacions més kafkianes amb què m´he trobat des que vaig començar a fer classes (i no es pot dir que el món de l´educació no en siga pròdig, de situacions més o manco estrambòtiques). Coincidint amb l´etapa final del curs, la conselleria d´Educació ha passat unes instruccions a les directives dels centres educatius en què se´ls comminava a fer un Projecte de Tractament Integrat de Llengües (PTIL) per a cada centre, dins els paràmetres del TIL. Com ja ha passat altres vegades, alguna de les instruccions (la part més peluda del tema) no portava signatura de ningú. De manera que les directives es troben que algú els ordena coses, que ho fa des de la conselleria, però que no poden detectar qui és. En qualsevol Administració això seria ultrainsòlit, però en la manera de fer de l´actual conselleria d´Educació del Govern balear es veu que és la cosa més natural del món. (Vagi per endavant que si un servidor de tots vostès estigués a una directiva, no faria ni el més mínim cas de cap ordre que no anàs signada i datada).

Es tracta, per tant, de fer un projecte lingüístic per a cada centre, dins els paràmetres del projecte global de la conselleria, que ha estat rebutjat de manera massiva per més del 90% dels claustres dels centres educatius de les Balears. Dit d´una altra manera, hem de fer un projecte lingüístic d´acord amb unes directrius que, com a professionals, de manera massiva, rebutjam. Els han de presentar davant l´Administració uns directors i unes directores que, a través de les seues associacions, també han manifestat que rebutgen completament el TIL. I els han de fer aplicar uns inspectors que, a través de la seua associació també han rebutjat el projecte (així ho deia a les pàgines d´aquest mateix diari l´actual president de l´associació que agrupa els inspectors de les Balears, l´eivissenc José Manuel Bar).

En una situació com aquesta, el més normal seria que el Govern enviàs unes directrius lingüístiques als centres, i punt. Fer tot aquest paripè intentant fer veure que hi ha centres educatius que estan d´acord amb les directrius del Govern no és més que pura fantasmagoria. De la més sinistra, per cert. Idò bé: la cosa encara va més enllà. En un dels fulls d´instruccions que s´han enviat als centres -naturalment, dels que no duen firma- s´hi diuen coses tan sucoses com aquestes: que no es pot votar amb vot secret, i que cap professor no es pot abstenir de votar. Quan ho llegesc, al mòbil d´un col·lega que m´ho mostra, els ulls em fan pampallugues. Normalment, perquè es produeixi un vot secret basta que uns quants membres del claustre ho demanin. Han de tenir bons motius? Per què? No ho podem demanar capriciosament? Si ho demanam per pur caprici, no hi tenim dret? Ho trob senzillament al·lucinogen, i pens que qui hagi enviat aquell paper sense signar es deu haver pres una bona dosi d´opiacis abans de tirar pel dret.

Llavors s´hi diu també que no ens podem abstenir. I ara sí que ja no entenc res. Intentem aclarir-ho. Des del meu punt de vista particular, no es pot assolir l´objectiu estatutari d´aconseguir que els nostres estudiants acabin l´escolarització obligatòria dominant per igual el català i el castellà si no hi ha, com a mínim, un 50% d´ensenyament en català, una descompensació a favor del català a l´educació i un ús vehicular general de la nostra llengua. Això, el TIL no ho permet. Però, per altra banda, reconec que la directiva del meu institut ha fet tot el que ha pogut per encaixar, de la millor manera possible, el que tenim, en aquest entramat legal infumable que ens imposa el Govern. Per tant, trobaria injust per a les valentes col·legues que integren aquesta directiva votar en contra del projecte que ens presenten. Però, en consciència, com a professional de l´educació, com a sociolingüista i com a persona respectuosa amb l´Estatut de Balears, no puc votar ´Sí´ de cap de les maneres. Tampoc no em fa el pes votar en blanc, perquè seria una manera d´acceptar que el meu vot val per a alguna cosa. I és ben clar que no val per a res, perquè tot el projecte ja ens ve donat per n´Estarellas i companyia. Per tant, opt per l´única cosa que pens que puc fer, que és no votar. Però resulta que, reglaments en mà, això és il·legal.

Per tant, ni que sigui d´una manera indirecta, el Govern balear ens obliga a votar favorablement i contra la nostra consciència el TIL, hi estiguem d´acord o no, el trobem pedagògicament acceptable o no, pensem o no que serà benficiós per als nostres alumnes. Haurem d´acabar votant ´Sí´, tant si ens agrada com si no. I d´això en diran que es tracta d´una decisió presa democràticament, encara. El cinisme dels personatges que estan al capdavant de la conselleria d´Educació pot aguantar això i molt més.

En el seu moment, a través de les pàgines d´aquest diari, vaig proposar una alternativa al TIL que, n´estic ben segur, tendria molt més recolzament social que el projecte que ens vol endosar el Govern. No fa falta dir que, des de l´Administració, ningú no en va fer cas. Ben seriosament, si no queda més remei que votar ´Sí´, hi havia un col·lega que feia una proposta que trob del tot assenyada: votem ´Sí´, però facem-ho «per imperatiu legal». Així, almanco, la nostra consciència ètica, cívica i professional no se´n veurà escarnida.