Principis del segle XV al regne de Granada. En Yúsuf, primogènit del rei Yúsuf II, estava empresonat al castell de Salobreña. L´havia empresonat el seu germà petit, Muhammad, tot aprofitant la mort de son pare en estranyes circumstàncies per poder fer-se amb un regnat que no li corresponia. Ja com a rei, l´any 1408, Muhammad VII volia assegurar el nomenament del seu hereu com a nou rei de Granada. Per aquesta raó, va enviar un emissari a la presó del castell amb la sentència de mort per en Yúsuf, a més de l´ordre de tornar amb el cap del presoner.
En arribar l´emissari, en Yúsuf estava jugant una partida d´escacs amb l´alcaid, i li va demanar que li deixés acabar-la. Així ho va fer. Durant vàries hores continuaren jugant, fins que un moviment d´alfil li donava l´escac i mat a Yúsuf.
Aquest ja es preparava per a la seua execució quan va arribar un segon missatger que anunciava la mort del rei, el seu germà, per la qual cosa el nostre presoner es convertia en el rei Yúsuf III. El temps el va salvar.
Des de l´inici del conflicte educatiu provocat pel Tractament Integrat de Llengües (TIL), hi ha molta gent contrària a aquest projecte lingüístic que opina que la solució està en el temps. I què és el que pot propiciar el temps? Diversos escenaris s´obren dins l´espai temporal.
Un d´ells és l´electoral. Les properes eleccions poden servir perquè el poble sospesi els arguments i les actituds dels nostres governants en matèria educativa i faci una votació en consonància.
A vegades, però, que un govern actuï malament no és sinònim de penalització per part dels votants. El segon escenari està als tribunals. Nombroses denúncies s´acumulen en diferents organismes de la nostra justícia esperant resolucions que poden ser doloroses pel Govern.
Recurs d´anticonstitucionalitat del TIL, denúncies al Tribunal Superior de Justícia de Balears, querella criminal per part de les associacions de pares i mares de Menorca (a la que s´han sumat les de Mallorca, Eivissa i Formentera) contra el president Bauzá, la consellera Camps i el secretari autonòmic Estarellas, denúncia de l´Assemblea de Docents pels viatges de la consellera a Menorca pagats pels contribuents...
Ara per ara, ja hi ha una petita victòria i és l´arxivament de la denuncia interposada per una família de Marratxí contra el director de l´institut, amb una interlocutòria del jutge duríssima per als denunciants.
La tercera via és dolorosa, i encara que la vivim en el dia a dia a les nostres aules, serà d´aquí uns anys quan puguem apreciar els danys que es pot arribar a fer als nostres alumnes, fills i filles, per experimentar sense cap fonament pedagògic coherent amb l´ensenyament de tota una generació. Aquesta trista solució serà veure com caurà, com ja està caient aquest TIL, car el disbarat no s´aguanta ni amb agulles.
Una darrera aportació ja comença a tenir resultats, encara que haurem d´esperar una mica per veure el producte final. És un dels moviments més importants a nivell d´educació que es recorda mai.
La comunitat educativa vol prendre un protagonisme vertader i efectiu sobre la presa de decisions. Els implicats estan reflexionant, parlant, debatent i consensuant el model educatiu que es vol tenir.
Exemples com el pacte educatiu que es promou des de la plataforma EduMenorca XXI, el llibre Verd a Mallorca o les properes novetats que esdevindran a les Pitiüses, tenen en comú la independència amb els partits, la recerca d´un model de qualitat, amb voluntat de permanència en el temps, sense canvis a causa de l´alternança política i consensuat per docents, alumnes, famílies, equips directius, inspecció educativa, experts i universitat.
Un pacte realitzat pels diferents implicats i especialistes que són els que realment coneixen el món educatiu. Després de passar pel captiveri d´un Govern nefast, que ha jugat malament els seus moviments al tauler d´escacs, tenim quatre motius per a l´esperança, quatre oportunitats que ens donarà el temps, i que, com a en Yúsuf, ens permetrà ser alliberats de la presó que suposa deixar l´educació en mans partidistes i desconeixedores d´aquest món, i poder dotar d´un nou regnat al nostre alumnat que és el futur del país.
