Davant la possible/probable/ evident il·legalitat de l´anomenat Tractament Integrat de Llengües (ja popularment conegut com a TIL), el Consell Consultiu de la Comunitat autònoma de les Illes Balears, format per deu experts jurídics, suposadament independents, la divisió no podia ser més extrema. Cinc membres consideren que el TIL s´ajusta a la normativa legal i cinc consideren que no. Ha desempatat a favor dels que pensen que sí el vot de qualitat del president. I el dictamen s´ha realitzat a través del procés d´urgència. Dit pla i ras: la divisió, dins el Consell Consultiu, no podia ser més radical.

Normalment, quan s´estableixen canvis de fons en el sistema educatiu, als països on els governants tenen una mica de seny, ho solen fer no per majoria mínima, sinó amb un ampli consens, que n´asseguri la continuïtat. El Govern de les Illes Balears, contràriament, imposa el TIL sense que hi hagi cap ni un consens dins la comunitat educativa, sense l´acceptació per part dels professionals, ni dels pares i mares ni dels consells escolars, i sense un consens mínim ni tan sols dins un organisme com el Consell Consultiu.

Des del meu punt de vista, la prudència mínima requereix que uns canvis d´una certa calada, dins qualsevol sistema educatiu, hagin de comptar amb els següents consensos: el dels professionals del sector, el dels pares i les mares, el dels òrgans de decisió del sector i el dels experts en lleis.

El Govern de les Illes Balears, per tant, ha actuat amb un esbojarrament total. Ha introduït el TIL amb un percentatge escandalós dels professionals de l´educació en contra, circumstància que ha ocasionat el curs més conflictiu de les últimes dècades al nostre país. També és un principi de la política: un govern no pot fer cap norma en contra de la pràctica totalitat dels seus tècnics. S´han de mirar de buscar vies de diàleg i de consens per poder-ho tirar endavant. Només un govern sense cap bri de seny duu endavant un projecte amb tots els tècnics que han d´aplicar-lo posicionats a la contra.

També ha actuat esbojarradament en enfrontar-se als pares i mares de les Balears. En diverses ocasions, les associacions de pares i mares, tant de l´escola pública com de la concertada i la privada, s´han manifestat en contra del TIL i de la seua forma d´aplicació. Posteriorment, el Govern ho ha volgut fer passar com una mena de desacord en la qüestió de les formes, però no hi ha dubte que es tracta de quelcom prou més profund. Tampoc cap govern dicta una norma en contra d´un sector tan gran de la societat, que n´és, a més, directament afectat.

No menys esbojarradura hi ha hagut en l´enfrontament amb els consells escolars dels centres educatius. Fins ara, a cada centre, el Consell Escolar era el propi òrgan de govern, i el garant de l´autonomia dels centres. Es tracta d´un principi legal triturat directament pel Govern, sense cap mena d´empatx. Aquesta liquidació de l´autonomia dels consells escolars pot tenir unes conseqüències molt negatives, i a llarg termini, dins l´àmbit educatiu. Els centres, ara mateix, es troben sense govern, perquè el Govern de l´anomenada comunitat autònoma ha decidit de liquidar-lo. Com capil·laritzarà les pròpies polítiques, en aquestes circumstàncies, qualsevol Govern, present o futur? Perquè m´imagín que ningú no es deu pensar que una conselleria d´Educació pugui suplantar el paper que han realitzat fins ara els consells escolars de tots els centres. Ni l´Stasi dels millors temps, ni la KGB no podrien assumir un repte d´aquestes dimensions.

I, per si tot això fos poc, troben normal fer una cosa -la que sigui- amb exactament el cinquanta per cent de membres del Consell Consultiu en contra. De fet, aquests membres contraris han argumentat a bastament per què el TIL no és legal. I una de les causes ja l´havíem apuntat, modestament, des d´aquesta tribuna (i s´ha apuntat des de moltes altres): el TIL no pot rebaixar l´estatus d´oficialitat de la llengua catalana. I no pot anar en contra de l´Estatut d´Autonomia. Difícilment l´Estatut d´Autonomia es podria complir amb menys d´un 50% de classes impartides en llengua catalana als centres que menys n´hi imparteixin. Ja em direu què ocorre si el Govern rebaixa aquest cinquanta per cent mínim!

Ah! I, en un context com aquest, l´excusa de l´anglès no s´aguanta ni amb pinces. De fet, el primer any d´aplicació del TIL, l´única llengua que clarament hauria augmentat, pertot arreu, si s´hagués complit, hauria estat l´espanyol. Quina és la situació actual? Al marge de tota la propaganda que se´ns prepari des del Govern, honestament, no ho sabem. Però segur que no és gaire afalagadora.