Des de l´àmbit educatiu, tots els sectors coincideixen que, al llarg del que portam de legislatura, la qualitat del nostre sistema educatiu ha disminuït considerablement. El Govern de les Illes Balears, durant aquests darrers anys, ha prioritzat el fet de seguir les ordres de Madrid, servilment, en tot i per tot. Per tant, s´ha plegat a unes retallades extraordinàries, per tal de reduir el dèficit públic, atacant serveis bàsics com ara la Sanitat i l´Educació.

En l´àmbit educatiu, aquesta política de retallades, combinada amb la pèssima relació del Govern amb el sector, ha constituït un llast de gran abast per a la qualitat educativa.

De totes les variables per aconseguir un sistema educatiu de qualitat la més important, la número u, la que destaca per damunt de tot és l´entusiasme del professor. Cada professional de l´Educació, dins la seua aula, ha d´arrossegar amb la seua actitud aquells que estan aprenent i moure´ls a aprendre. Per tant, ha de motivar-los. I això només es pot fer, al seu torn, si un està motivat.

Fa falta intel·ligència emocional i capacitat de lideratge per part dels mestres, i, per poder aconseguir aquestes dues qualitats, resulta del tot imprescindible una bona relació amb l´administració. El Govern de les Illes Balears, a través de la seua conselleria d´Educació, Cultura i Universitats, ha fet molt de mal a l´Educació, durant el que duim de legislatura. I el mal més gran que ha fet no resulta fàcilment mesurable, i se´n parla molt poc.

Ha sét enfrontar-se amb els mestres i els professors, en bloc, maltractar-los, pressionar-los per qüestions inacceptables, i girar-se´ls col·lectivament en contra. Uns professionals de l´Educació que treballen en aquest ambient, amb aquestes relacions amb els qui són al capdavant de la conselleria és el que més erosiona el sistema educatiu.

Som conscient, d´altra banda, que aquesta afirmació -de la qual estic convençuda- no resulta fàcil de reduir a xifres i de demostrar científicament.

Dins les qüestions més quantificables, hi tenim les ràtios. La nova resolució de la conselleria que manté que les ràtios puguin augmentar un 20% més, implicarà un clar augment de la conflictivitat als centres i durà a una situació insostenible.

En unes aules com les de les illes Balears, amb un grau de diversitat superior al de cap altra comunitat autònoma, amb un percentatge de nouvinguts al capdavant del rànking, forçar les ràtios d´alumnes per aules constitueix un autèntic llast per a la qualitat educativa. Tenim la taxa d´alumnat estranger més elevada de tot l´Estat (16.6%, en general, i 19.7% a l´ESO), i, quant a ràtios, som molt a prop de davant.

La combinació d´un factor i de l´altre fan la situació insostenible. Per comentar una comparació relativament fàcil: a Galícia hi ha un 4.1% d´alumnat immigrat, i a Extremadura un 3.5%. Les polítiques que s´apliquen, emperò, d´atenció a la diversitat, a les illes Balears, no tenen en compte aquest factor diferencial. Els nostres governants no han estat capaços de treure un sobrefinançament per al sistema educatiu de les illes Balears, com correspondria als números que hem mostrat (dades extretes del Sistema Estatal d´Indicadors de l´Educació; es tracta, per tant, de xifres oficials).

En l´escaquer governamental, idò, el Govern de les Illes Balears, contràriament a allò que va prometre abans de les eleccions, no només no ha prioritzat l´Educació, sinó que ha deixat, vull pensar que ben conscientment, que el nostre sistema educatiu es deterioràs significativament. Una part important del deteriorament del sistema -i de la consegüent pèrdua de qualitat de l´Educació a les Balears- no té a veure directament amb el finançament: té a veure amb la caparrudesa del Govern a l´hora de polititzar-lo.

Ha estat aquest factor el que se´ls ha fet girar en contra tota la comunitat educativa en bloc. Però a aquest factor se n´hi afegeix un altre de bàsic: a l´hora de fer quadrar els números, devia ser més fàcil sacrificar l´Educació que no d´altres àrees. I això també guarda una relació ben directa amb la voluntat política.