En les darreres setmanes s´han succeit titulars, declaracions, articles i notícies sobre el darrer informe PISA, que avalua les capacitats de l´alumnat de 15 anys dels països de l´OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic). De tots ells, molts pocs es basen en una anàlisi completa i detinguda d´aquest document. Es repeteixen els comentaris catastrofistes com «Espanya a la cua de l´OCDE», «Balears suspèn en PISA», «L´alumnat de les Balears per sota de la mitjana», «Els alumnes pitiüsos tenen els pitjors resultats de les Illes en l´informe PISA» i un llarg etcètera. Ministres, consellers i polítics en general fan via en justificar les seues lamentables lleis amb aquests «penosos» resultats com a justificació. «La Lomce ens farà millorar els resultats», diuen uns. «El TIL farà que l´alumnat de les Balears deixi d´estar a la cua d´Espanya», declaren els altres. Però... i si tot fos una gran fal·làcia?

Poques d´aquestes persones que parlen del PISA s´han llegit l´informe. Agafen els resultats més cridaners i els amollen com qui solta una bomba de mà. És clar que és més fàcil parlar d´oïdes que posar-se a llegir un informe que té 385 pàgines. Buf! Quina peresa!..., duen pensar.

Idò sí, estimats lectors, gairebé tot el que han escoltat és un gran engany. L´educació en aquest Estat i en el nostre poble és millorable, per descomptat, però del blanc al negre hi ha molts matisos.

Perquè si aquesta gent hagués llegit l´informe veuria que el rang de puntuació de l´Estat espanyol està al mateix interval que Regne Unit, Luxemburg i Noruega. I que Balears és comparable amb Suècia i... EEUU! Això, però, no interessa que se sàpiga.

Perquè si haguessin llegit l´informe veurien que PISA puntua les proves entre 300 i 700 punts. Si tenim en compte que la mitjana de l´OCDE en Matemàtiques és 494, d´Espanya és 484 i de les Balears és de 475, fent una simple regla de tres apreciam que l´OCDE tindria un 7 sobre 10, Espanya un 6´9 i Balears un 6,8. A què ja no sembla que estem tan malament? Però això, no interessa.

Perquè si haguessin llegit l´informe veurien que el percentatge d´alumnat immigrant a les Balears és del 19,2%, el més alt de l´Estat espanyol (9,9 %) i molt per damunt de la UE (9,4%) i l´OCDE (11,4%). Això no vol dir que aquest alumnat sigui el culpable dels mals de l´educació balear.

Simplement, aquestes persones deixen el seu país per qüestions laborals/econòmiques i s´han de buscar la vida a altres bandes. I a vegades, l´educació de les seues filles i fills queda en segon terme. També s´ha d´analitzar la diferència amb els sistemes educatius d´origen i el desconeixement de les llengües. No obstant això, l´Administració ha de procurar dotar a l´alumnat nouvingut d´elements perquè s´integri de forma efectiva al nostre sistema, perquè d´aquesta integració depèn la millora social, cultural i econòmica d´un país. En definitiva, la seua riquesa. I així es feia... Almenys fins l´any 2009, data del darrer informe PISA on Espanya destacava per tenir un sistema equilibrat entre alumnat nadiu i immigrant, i encara, entre rendes econòmiques altes i baixes.

Què ens diu PISA 2012? Que aquesta equitat ha baixat de forma alarmant. Arriba a haver-hi una diferència de 34 punts entre alumnat de rendes altes i rendes baixes. I una desviació de 52 punts en Matemàtiques entre alumnat nadiu i immigrant. I aquesta diferència entre 2009 i 2012 té un clar culpable: les retallades. Aquestes afecten als més desfavorits, als que més dificultats d´aprenentatge presenten o als que desconeixen les llengües d´un país. I tots sabem qui són els culpables de restar recursos on més falta fan. Això, però, no interessa publicitar-ho.

A més, Calero i Oriol, autors entre d´altres de l´informe, ens diuen que «una sèrie d´anàlisi aplicats a PISA assenyalen un efecte negatiu de la concentració d´immigrants sobre el rendiment de l´alumnat» i «s´haurien d´implementar polítiques de dessegregació, que duguin a equilibrar l´alumnat immigrant als centres». Polítiques que a hores d´ara no es fan. Que li hi preguntin sinó, a les escols Cervantes o Vara de Rey, de Sant Antoni. Però, una vegada més, no interessa que se sàpiga.

Perquè si haguessin llegit l´informe haurien apreciat que Balears està per damunt del països de l´OCDE i de la UE en puntuació obtinguda per l´alumnat que mai ha repetit curs. Sí, esteu llegint bé: Balears. Entre l´alumnat que va a curs per any, puntuam 517 en Matemàtiques, 519 en lectura i 520 en Ciències. Més de 15 punts per davant de les referències mundials i europees! I al nivell de líders mundials com Corea i Japó! Perquè ningú ho diu? Per què no interessa?

I això ens duu a un altre anàlisi. Què passa amb l´alumnat repetidor? Efectivament, una vegada més, els que més ajuda necessiten són els que pitjors resultats tenen... Serà perquè cada vegada hi ha menys professorat de suport als centres? Serà perquè no reben l´atenció necessària?

I, per últim, si haguessin llegit l´informe haurien vist que Balears ha pujat 19 punts en Matemàtiques en tres anys. 19 punts! I no, això tampoc interessa.

Vistes totes aquestes dades que hom amaga de forma mesquina, podem afirmar que, a Balears, l´educació no està tan malament com alguns volen fer veure. Això sí, és millorable. I per millorar cal basar-se en quatre pilars: millor preparació inicial i permanent del professorat, més autonomia als centres, major implicació de les famílies i reducció de les ràtios d´alumnes. D´això, però, en parlarem més endavant.

Ens quedarem, per acabar, amb una frase de M. Luz Martínez Seijo, doctora en Planificació i Innovació Educativa: «Deixem de costat missatges negatius i mitges veritats sobre el sistema educatiu espanyol, que minen la moral de ciutadans, docents, de famílies, i tot per fonamentar el ´fracàs´ de lleis anteriors i buscar un argument per justificar una reforma educativa que va en la línia contrària del que justament diu l´informe PISA: amb retallades en educació i majors diferències socials i econòmiques, l´educació empitjora». Idò això.