La deriva de la política educativa del PP a les Illes Balears està superant totes les expectatives. Qualificar-la de demencial supòs que quedaria encara lluny de reflectir el que realment està passant, a les nostres illes. Escric aquesta consideració després de llegir la notícia que el director de l´IES de Marratxí, Jaume March, té obert un segon expedient€ per complir amb allò que legalment estava prescrit! M´explicaré. És de sentit comú que els alumnes no poden anar gravant els professors, si no tenen autorització per fer-ho, mentre imparteixen les seues classes o tenen converses amb ells pels passadissos (entre parèntesi i perquè ningú no pensi que estic a la defensiva; qui escriu sempre s´ha deixat gravar i, d´avantmà, ja dóna permís als alumnes perquè li gravin tot allò que vulguin: classes, converses, etc).

Una alumna de l´esmentat institut, emperò, sense permís, d´amagat, va gravar una conversa de diversos alumnes amb el cap d´estudis del centre, en relació a una de les nombroses vagues que hi ha hagut des del començament de curs. D´acord amb el règim disciplinari dels centres educatius, en saber-se el fet, se li va obrir un expedient. I ara la conselleria d´Educació ha obert un expedient al director de l´institut€ per no tancar l´expedient a l´alumna, obert amb ple ajustament a la legislació vigent. És a dir, per especificar-ho de manera rasa i clara: s´ha obert un expedient a un director perquè va complir la llei.

El fet, completament esperpèntic, no tendria més importància ni passaria l´anècdota si no fos perquè indica el clima que ha creat el PP, en ben poc temps, dins el nostre sistema educatiu. Ara mateix, s´intenta promoure la delació, convertir cada alumne en un policia, cada company de feina en un altre policia, cada pare i cada mare en un denunciador potencial. Ni que fóssim a la RDA i la conselleria fos l´Stasi! Quin clima és aquest, per desenvolupar una tasca pedagògica amb un mínim de cara i ulls? Quina situació de confiança i de respecte mutu s´està generant, mentre es promouen aquestes actituds?

Dins aquest context, a finals de desembre es va aprovar la Llei de Símbols, amb la finalitat fonamental que no hi hagués senyeres a les escoles (com si la senyera de les quatre barres sobre fons groc fos la bandera d´una altra comunitat autònoma!), i ja pensàvem que el Govern no es podia superar. Idò sí: ho han aconseguit. S´han superat. El decret que desenvolupa la Llei de Símbols és encara més demencial que la llei mateixa. No té pèrdua, per exemple, la definició que fa de símbol (hi deixaré les faltes d´ortografia i de gramàtica, perquè tothom pugui observar la competència lingüística de qui redacta). Símbol és «qualsevol representació sensorial perceptible d´una realitat. Pot tractar-se de manifestacions de tipus gràfiques, vexil·lològiques i sonores, com també qualsevol altre de diferent naturalesa, sigui quin sigui el seu suport».

Amb la llei a la mà i el decret que el desenvolupa, els principis de llibertat d´expressió, llibertat de càtedra o autonomia dels centres queden automàticament triturats. Els centres educatius, posem per cas, no podran exhibir cap símbol que no siguin la bandera d´Espanya, la de les Balears i la d´Europa, sense prèvia concessió de permís per part de la conselleria d´Educació. La concessió de permís equival, per tant, directament, a la censura prèvia (abolida des del principi de la transició a la democràcia, però vigent durant tota l´etapa franquista). Posem per cas que en un determinat centre educatiu volen celebrar el Dia de la Pau i tenen pensat exhibir una pancarta amb un colomet enmig. Una pancarta és una «representació sensorial» que entra pels ulls. El colom no significa un colom exactament. Pot significar l´Esperit Sant, o la Pau. Ja és un símbol. I no és cap de les tres banderes esmentades. Ergo, s´haurà de demanar permís a la conselleria per poder-lo exhibir. I si volem posar-hi un drac, per Sant Jordi? I un llaç vermell contra la sida? I... ?

Si cada vegada que es vulgui fer un cartell, passar una cançó (hi ha centres que tenen un Taller de Ràdio i que emeten cada dia), posar una música ambient o penjar un ornament s´ha de demanar permís a la conselleria, els puc assegurar que quedaran innundats. Al centre on jo treball, hi ha símbols que no són cap dels tres autoritzats per promoure la lectura, per informar sobre el funcionament de la Biblioteca, per indicar dependències diverses, i un llarguíssim etcètera. Amb la llei a la mà, s´ha de passar censura de tot això.

Alguns destacats dirigents del PP diuen que tot això es fa per garantir la «neutralitat». I, en llegir això, sí que qued de pasta de moniato. Què és la «neutralitat»? El que pensen ells? El que és vigent, legalment, en cada moment determinat? El que diu la majoria? Com vaig anunciar en un programa televisiu, em pos a cavil·lar sobre com fer, a partir d´ara, literatura neutral. Bàsicament, hauria de ser una literatura on no hi hagués cap tipus d´idea, cap tipus de sentiment, cap tipus de sensació, ni cap tipus de manifestació sensorial de cap classe. Com vol el PP que sigui l´educació a les Illes Balears.