Les dades del darrer informe PISA deixen certes competències i coneixements dels nostres alumnes de quinze anys a un nivell que certament no és per tirar-hi coets, però tampoc ens han deprimir fins a baixar els braços o tirar-ho tot per la finestra. En un context escolar ple de canvis, burocràcia i excessivament normatiu, en el que a dures penes es donen possibilitats de promoció als bons professors i gens d'autonomia als centres perquè tenguin llibertat, almenys en la presa de decisions per a l'adaptació de programes específics que afavoreixin la creativitat dels alumnes, puguin assignar-hi recursos o seleccionar el professorat. En un entorn social de cert benestar, que sembla assegurat per la vinguda de turistes, i en el que la majoria de pares considera que obtenir bons resultats depèn d'una capacitat heretada i no del treball i de l'esforç que puguin fer els seus fills, no es podia esperar molt més. El que podem assenyalar com a dades més rellevants dels països que ocupen els primers llocs d'aquest estudi, és que establir objectius ambiciosos i de col·laboració entre el professorat, afavorir la capacitat d'atenció dels alumnes, exercitar destreses que exigeixen concentració i una certa dificultat, i sobretot aconseguir que els pares i el conjunt de la societat valorin i recolzin la feina que duu a terme l'escola per al progrés social, psicofísic i intel·lectual de les futures generacions, són objectius imprescindibles si es vol progressar.

Però no poder arribar al nivell dels països asiàtics no hauria de frustrar l'esforç necessari per millorar. Són societats en que la premissa ´es indispensable l'educació per assolir èxit en la vida´ és majoritària. Influeix també la dificultat de l'alfabet xinès o japonès i la capacitat d'atenció, memòria i reflexió que exigeix el seu domini. Recordem igualment el respecte absolut i l'autoritat incontestable de que disposa allí qualsevol persona major i, encara molt més, la figura de l'ensenyant en la filosofia confuciana. I per últim, però no menys important, els grans sacrificis que s'infligeixen els pares, generalment d'un sol fill, per implementar l'educació oficial, a causa de les expectatives que tenen de que per mitjà de l'educació podran aconseguir un futur millor i assegurar-se la vellesa. A les nostres illes, si pensam en que seria normal que els resultats de la política en general i de l'educativa acabin reflectint-se a l'escola fins a ser coherents amb ella, encara podem cantar victòria.

Ni la corrupció, ni la manca de nivell intel·lectual i moral que acostumen a mostrar alguns dels nostres governants s'ha reflectit encara a cap dels centres educatius. I malgrat els esforços realitzats aquesta legislatura per embullar la tasca docent i desmotivar el professorat, no serà aquest un curs totalment perdut, gràcies al diàleg, la generositat i el compromís mostrat només per pares, professors i alumnes. La responsabilitat que han estat capaços de concitar aquests agents socials, permetrà superar les dificultats que representa una política d'imposicions, retallades i repressió, que amb una determinació tan absurda com fanàtica ha volgut aplicar el govern de Bauzà a l'ensenyament.

El món educatiu, condemnat durant aquesta legislatura a sobreviure, espera el moment, cada vegada més proper, del necessari consens per a la seva revitalització i millora amb l'imprescindible canvi de política.