Otto Von Bismark va dir que «mai es menteix tant com abans de les eleccions, durant la guerra i després de caçar». No estam en guerra i no som caçadors, per tant no podem valorar la certesa d´aquestes afirmacions. El que sí podem fer, però, és una avaluació d´unes promeses electorals: concretament les que el PP incloïa al seu programa en matèria d´educació per a les eleccions autonòmiques de 2011. Així comprovarem si la frase de Von Bismark encerta quant a les mentides prèvies a uns plebiscits.

La primera promesa del partit de Bauzá la deixarem per al final, perquè, com la cirera que adorna el pastís, és necessari que tanqui aquest article. Passam directament a la segona: «Una educació de qualitat, apostant de forma decidida per la inclusió de les noves tecnologies». En primer lloc, la qualitat en educació no passa només per les noves tecnologies, passa per una bona formació del professorat, per una reducció de ràtios, per una renovació metodològica als centres, per un augment de recursos humans i, també, per les noves tecnologies. No sabem, però, on són aquests recursos informàtics, ja que els centres no han variat molt quant a noves tecnologies els darrers dos anys.

Tercera promesa: «Una educació en llibertat, promourem la lliure elecció de centre aprofitant la sinergia dels sector públics i privats». No entenem que té a veure la llibertat en l´educació amb la llibertat d´elecció de centre. Per altra banda, els criteris d´escolarització de l´alumnat no han variat. I a més, aquesta llibertat d´elecció, en la pràctica és impossible.

Quarta: «Una educació basada en criteris d´excel·lència, en el respecte i en l´esforç (...)». Excel·lència? Com? Ah! Retallant pressuposts, pujant el nombre d´alumnes per classe, contractant menys professorat, amb alumnat amb necessitats educatives especials sense atendre, concedint ajudes per transport i menjador un any més tard, baixant a 14 euros l´ajuda per llibres... Però aquesta promesa no acaba aquí, llegiu amb atenció: «Promourem accions per reforçar el respecte i la consideració del professor a l´escola i a la pròpia societat» Reforçar el respecte als docents? Gràcies a les seues declaracions, segur que ens respecten més: «Els professors són uns manipuladors» (Bauzá), o «Els alumnes tenen por a les represàlies dels professors» (Camps).

Cinquena: «Un model lingüístic obert i funcional [...] que permeti als pares triar la llengua de primer ensenyament, de manera que en acabar l´etapa obligatòria siguin capaços de dominar aqueixes llengües, així com un idioma estranger». Aquí partim d´un criteri maliciós, ja que el que ells prometien s´ha produït a costa de la llengua pròpia i del decret de mínims que fa molts anys es va aprovar per consens. També, les famílies, en el procés de lliure elecció de llengua varen triar majoritàriament el català. I encara: aquesta promesa en la pràctica (està demostrat) suposarà que, en acabar la seua escolarització, l´alumnat castellanoparlant serà monolingüe i el catalanoparlant serà bilingüe, augmentant encara més les desigualtats a la societat balear. A més, amb el TIL, qui vulgui aprendre anglès ho haurà de fer com fins ara: ja es pot buscar una bona acadèmia o fer viatges a Londres.

Sisena: «Garantim que les famílies participin en el procés de decisió que afectin al procés educatiu dels seus fills». Sentint-t´ho molt, no és així. No s´han respectat les decisions dels Consells Escolars quant al TIL, i això que són els màxims òrgans de govern dels centres educatius i on estan representades les famílies. La Lomce es carrega aquest òrgan fonamental i li lleva el poder de decisió. A més, han fet cas omís a les demandes que les diferents associacions i federacions de pares i mares d´alumnes venen reclamant una vegada sí un altra també.

La setena promesa diu: «Una educació amb autonomia i responsabilitat, amb nous projectes pedagògics, especialment a les zones més desafavorides i amb major índex de fracàs escolar». Quina promesa més polida! Llàstima que no es tinguin notícies d´ella...

Vuitena: «L´FP, element clau a l´educació». Això és el que es diu una promesa buida, ja que no depèn directament del Govern autònom. Si es produeix un canvi, vindrà propiciat pel Govern de l´Estat amb la Lomce, una altra llei consensuada (ironia) i contestada per gairebé tota la societat, que no deixa precisament bé l'FP.

La novena i desena, juntes: «Una educació al llarg de tota la vida», fet individual que no depèn més que de la persona implicada, i «una Universitat avançada i amb criteris d´excel·lència, millorant el sistema de finançament». Una Universitat que s´ha vist menyspreada públicament pel mateix president quan aquest no va acceptar al seu rector com a mediador del conflicte educatiu i que pateix, com tots els àmbits del sector públic, fortes retallades, que, evidentment, poc ajudaran en assolir aquesta excel·lència.

Tornem ara a la primera promesa: «Una educació fruit del consens: acord educatiu a les Illes». Sembla que hagin volgut fer el contrari.

Recordem: la comunitat educativa en contra del decret, han burlat la suspensió cautelar del TSJB, tres setmanes de vaga, manifestació a les quatre illes amb 100.000 persones al carrer, tres directors expedientats, nou dimissions d'equips directius de centres, dues dimissions dels delegats d´Educació de Menorca, dimissió del cap de departament d´Inspecció, dimissió del cap de departament de l'Iaqse, dimissió del cap de servei del TIL.. Això demostra que han fet just el contrari. Prediquen consens, apliquen imposició; prediquen acord, promouen l´enfrontament.

Resumint: deu promeses electorals, set d´incomplertes, dues que no depenen de la conselleria i una que trenca el consens establert fins al dia d´avui, i que justament és la que més problemes ha provocat i la més contestada. El percentatge de veritats és només del 10%. Han mentit. El PP balear ha donat la raó a Von Bismarck. Han enganyat els seus electors. I en guanyar les eleccions, ens han enganyat a totes i a tots.

Diu un antic proverbi xinès que «la primera vegada que m´enganyis, la culpa serà teua; la segona, serà meua». Esperam que no hi hagi segona vegada.