i, senyor Wert!, / jo parlo català / perquè és la meva llengua / i no ho podrà evitar./ Ei, senyor Wert!,/ si estudia català / li ensenyarem a escriure / mots com ´respectar´». Així comença la cançó que el grup infantil Macedònia ha dedicat a la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat de l´Educació (en les sigles catalanes Lomqe; en les espanyoles Lomce). Han participat en el vídeo, a més de les components del grup Macedònia, l´escriptor i enigmista Màrius Serra, el grup punter Els Catarres -liderat pel dinàmic i teatral Vergès-, Mili Vanili, Xuriguera i Faixedes, Miquel del Roig i una estrella de la rumba catalana: Laundry el Rumbero. L´inici del vídeo resulta impagable. Màrius Serra, amb la seua famosa pissarra, que usa cada dia al programa ´Cada dia Divendres´, de TV3, ha descol·locat dues vegades les lletres que formen les sigles que donen nom a la llei (L-O-M-C-E) i les recol·loca formant les paraules COLEM EL MOC. Pens que, d´una manera ben subtil i enginyosa, capta el sentiment d´una bona part de la comunitat educativa, no només de Catalunya, sinó també -sobretot- de les Illes Balears i del País Valencià.

L´ús de la cançó per protestar contra una llei d´Educació que probablement no s´acabarà aplicant, per dificultats de calendari i per improbabilitat de repetició del PP al capdavant de l´Executiu espanyol, recorda l´impagable rap que, immediatament després de la promulgació del decret que imposava el TIL a les illes Balears, en un dit-i-fet ja circulava per les xarxes socials.

Si algú reacciona amb rapidesa davant els abusos del poder en qüestions com ara la llengua o l´educació són els sectors més creatius, aquells que viuen d´oferir productes culturals a la població. Seria una contraposició a la idea mateixa de llibertat, el fet de permetre l´abús sense oposar-hi cap ni una resistència.

Quan a les illes Balears el Govern dit autònom encara s´encaparrota a tirar endavant la Llei de Símbols, una correligionària seua de partit, al Parlament de Catalunya, la senyora María José Cuevas, fa una duríssima invectiva contra el fet que alguns instituts del Principat llueixen flamantment la bandera catalana independentista a les seues façanes. Supòs que la intenció de la senyora Cuevas era que, de seguida, algú donàs l´ordre als directors dels esmentats centres, de treure les estelades. I que, per tant, com a mínim, es restituís la situació de manca de símbols visibles. Com, teòricament, la intenció de José Ramón Bauzá i del seu Govern, amb la Llei de Símbols, és evitar que s´exhibeixin banderes catalanes als centres educatius de les illes Balears.

Què ha ocorregut, al Principat? Agaf com a exemple la reacció de l´Institut de Vic (a la capital de la comarca d´Osona). Unes hores abans d´escriure aquest paper, una bona colla d´alumnes s´han plantat davant la façana principal del centre, on s´hi continua exhibint la bandera independentista, i s´han fotografiat -ells mateixos i elles mateixes- amb (segons els meus comptes) vint-i-tres estelades. Un que no devia trobar l´estelada a ca seua hi exhibia una bandera catalana sense l´estel de la llibertat amb la inscripció ´Una nació, una selecció´(lema reivindicatiu de les seleccions esportives catalanes).

Davant la llei Wert i l´atac a la llengua catalana, Òscar Andreu i Òscar Dalmau, a la gala dels premis Ondas, en recollir el premi atorgat al seu programa ´La competència´, exhibeixen un agraïment hilarant amb intervenció en català d´Òscar Andreu i intervenció en «transcripció fonètica» en castellà d´Òscar Dalmau («leemos la traducción en transcripción fonética porque como somos víctimas de la inmersión no sabemos expresarnos en castellano», ironitza).

Si s´hi escarrassen una mica, en Wert i en Bauzá aconseguiran que hi hagi més ensenyament en català al Principat que no hi havia hagut en tota la Història, i que s´exhibeixin més símbols no aptes per a peperos a les Balears dels que s´hagin pogut exhibir en cap altra temporada (vaga de professors inclosa). Perquè, com diuen les al·lotes de Macedònia, «ens queixarem / i farem molt soroll; / no ens cansarem / de deixar clar què som", perquè, al cap i a la fi "l´escola en català / ens ha donat les ales / que ara ens vol tallar».

En fi, diputats, consellers, presidents autonòmics, ministres del PP... vostès vagin fent, i ja veuran on pot arribar tot. De moment, fa pinta que molta gent s´hi oposa d´una manera lúdico-festiva, divertint-s´hi. I, per descomptat, no acatant.