El títol de l´article no vol ser una broma (no tocaria ara), simplement, vol dissuadir de la seua lectura a tot aquell que estigui avorrit del conflicte del TIL (Tractament Integrat de Llengües). En canvi, recomanam la lectura del mateix a aquells que tinguin fills o filles en edat escolar i hagin sucumbit al missatge que amb aquest conflictiu projecte la seua progenitura sortirà de l´escolaritat obligatòria sabent anglès.

Perquè dels missatges que han transmès els nostres governants illencs, només n´hi ha un de real: la importància de saber llengües. La resta, entre els que s´inclou que la vaga ha set per la introducció de dues hores més d´anglès i que el TIL farà que els nostres alumnes aprenguin la llengua de Shakespeare, són, clarament, mentida. Per tant, pares i mares, lleveu-vos aquesta idea del cap. Això només passarà si es produeixen una sèrie important de canvis, que intentarem resumir com a crítica constructiva i per intentar treure alguna reflexió positiva de tot el conflicte.

Per aprendre anglès són necessàries una sèrie de condicions. Començarem per la formació del professorat. Per un costat, s´ha de donar una formació universitària adequada als docents d´Anglès de Primària. Per l´altre, s´ha de formar amb temps suficient i condició idònia (el B2 és totalment insuficient) la resta del professorat, per a, com és el cas, introduir l´anglès en altres assignatures. Cap de les dues premisses es donen a hores d´ara. No podem aplicar el TIL sense professorat competent, per molt que s´entestin des del poder.

Després, s´ha d´augmentar la presència als horaris de l´anglès, ja que amb dues hores setmanals poca freqüència d´ús aconseguim. I sense ús no hi ha aprenentatge. Això implica, clar està, augmentar el professorat. I per tant, destinar fons a educació. Ho han fet? Ho faran? Ho dubt molt.

Seguidament, la importància de fer immersió en anglès a algunes matèries del currículum. Això pretén que la llengua sigui un mitjà i no el fi en si mateix. I el TIL així ho indica. S´equivoca, però, amb els temps. L´alumnat s´ha d´avesar de forma lenta i progressiva, no com s´està fent amb el decret actual. I analitzar cada pas per enfortir encerts i corregir defectes. Comencem des dels ciments, comencem des dels més petits i anem construint poc a poc l´ensenyament, amb solidesa. I si no, que li ho preguntin a la gran majoria dels alumnes que han començat a fer diferents assignatures en anglès en edat més avançada i estan tenint greus dificultats per seguir les classes.

S´ha d´incidir en una metodologia on predominin les destreses orals. Que l´alumnat es comuniqui, que parli, que dialogui, que s´expressi. Per exemple, ara per ara pots aprovar la Selectivitat sense demostrar la teua competència oral en anglès. Aquest canvi és bastant difícil de corregir amb les ràtios actuals. Recordem que estam parlant de classes de 25 o 30 alumnes segons el cas. Podem practicar oralment amb un o dos boixos i boixes...però, què fan els altres? Desconnectar, avorrir-se, molestar, en els pitjor dels casos. Com podríem millorar-ho? Diverses solucions: afavorir els desdoblaments en llengua anglesa amb la presència de més professorat especialista o propiciar que professorat nadiu pugui venir a fer classes a les nostres aules (de forma real, no com es fa ara amb els ajudants lingüístics que tenen sis hores de classe en centres on hi ha 500 alumnes). Però això representa, una vegada més, un augment dels pressuposts en educació, i... està disposat el Govern?

És important també tenir una legislació al respecte fruit del consens i amb voluntat de continuïtat, ja que sense aquesta permanència tan sols s´aconseguirà embullar a la comunitat educativa. Hem de tenir clar què volem i com ho volem en matèria d´ensenyament de l´anglès, per no canviar de llei cada vegada que canviï el partit en el poder. I aquí tenen un paper clau els especialistes i no els polítics.

Per descomptat, millorar el procés d´ensenyament de llengües a l´àmbit universitari.

I per últim, he volgut deixar el context social. La llengua objecte d´aprenentatge ha de ser una eina necessària per viure. Una llengua no s´aprèn si no hi ha una necessitat real d´usar-la. Si quan uns dels nostres joves surt de l´escola, l´anglès no els hi serveix de res, difícilment l´aprendran.

L´entorn ha d´obligar i per això, la televisió i el cinema tenen un paper importantíssim. I amb les versions originals subtitulades hi guanyaríem molt.

Un camí clar i meridià, però difícil de recórrer per mor de les inversions necessàries, els canvis atrevits i per l´amplitud de mires que suposa. Un camí, que, sense perdre de vista que no es pot fer a costa de la llengua pròpia (i això és un altre tema), propiciaria la millora necessària de les nostres competències lingüístiques. Un camí llarg però necessari. Un camí on ens hi jugam el futur d´aquells que són el futur.