La consellera d´Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears, Joana Maria Camps (Juana Mari, per als amics i vesins, almanco per devers Ciutadella) ha buscat el marc ideal per fer una defensa del decret de Tractament Integrat de Llengües (àlias TIL). És obvi que qualsevol lloc de Menorca, ara mateix, hauria sét dolent, per una defensa d´aquestes característiques. Tot i que em consta que ho ha fet a llocs tan emblemàtics com ara el Cercle Artístic de Ciutadella, sense que li caiguessin els anells. Però, ara com ara, a Menorca ja hi ha patit prou.

Mallorca hauria estat un lloc d´una hostilitat extraordinària, especialment si es deixava veure per qualsevol poble de la part forana. Allà no volen sentir a parlar del TIL ni els batles del PP (que ja és cosa!). Me la imagín a Porreres, davant set o vuit-cents professors, intentant convèncer-los de les bondats del decret fatídic. De fet, a Eivissa o a Formentera tampoc no s´ho passaria gaire bé.

Hauria pogut anar a fer-ne una defensa a Benidorm, però hauria quedat excessivament folklòric. Per això no podia escollir lloc millor que la capital del Regne, la cèntrica i central Madrid. I no hi ha institució més adient per a realitzar una tal defensa que el Senat espanyol, caracteritzat per la seua inuTILitat manifesta.

Allà, la brava nurenca, erigint-se en portaveu de tots els consellers d´Educació de comunitats autònomes en mans del PP, ha manifestat que el TIL « vela por el equilibrio de lenguas entre el castellano, el catalán y el inglés». L´´equilibri´ -això no ho ha explicat- consisteix en les següents proporcions: el cent per cent dels alumnes saben defensar-se mínimament en castellà; n´hi ha prop d´un 40% que són monolíngües castellans impertèrrits i que, com a molt, xampurregen una mica de català com si fos una llengua estrangera; i no passen de la mitja dotzena els que poden parlar un anglès mínimament presentable. Aquest ´equilibri´ (això tampoc no ho ha dit, la consellera) només es pot reequilibrar aconseguint, per començar, que el 40% d´al·lots i jóvens que ara mateix són monolingües siguin bilingües (ser bilingüe és previ a ser trilingüe, com construir el segon pis -usem un símil que la consellera pugui entendre sense dificultats- és previ a construir el tercer; a cap edifici que s´intenti construir el tercer pis abans de posar, almanco, les columnes i les parets mestres del segon, la cosa no pot funcionar). I com podem aconseguir que les desenes de milers d´al·lots hispanoparlants arribin a ser bilingües? De fet només ho podem aconseguir a través d´un sistema d´immersió lingüística, i encara no és suficient: fa falta també generar un entorn en què els alumnes puguin practicar amb tota normalitat la llengua catalana. Perquè amb la mera educació, no n´hi ha prou.

Tot seguit, i davant la Comisión General de Comunidades Autónomas (sona com una patada al fetge) del Senat, ha fet un acte de summa pleitesia davant el comte-duc Wert. Li ha agraït, per exemple, «la especial consideración que la nueva ley -es referix a la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa- tiene con las regiones insulares» a l´hora de distribuir recursos econòmics. En llegir aquesta afirmació, m´he aturat i m´he fregat els ulls, que he suposat plens de lleganyes que em devien enterbolir la lectura. Després de la frega, emperò, continuava llegint els mateixos conceptes estrambòtics. O siga que vivim a la comunitat dita autònoma amb unes inversions més esquifides en Educació per part de l´Estat, amb unes transferències històriques raquítiques i amb un dèficit estructural en aquesta àrea? i encara n´hem d´estar agraïts?

Com que es tractava de dir-la cada vegada més grossa, ha continuat afirmant que «la Lomce respeta la cooficialidad de lenguas». Supòs que es devia referir al fet que el castellà o espanyol es considera matèria troncal, mentre que llengües com el català formen part del saquet de les ´decisions autonòmiques´!

I ho ha reblat tot afirmant que «las lenguas han de servir para unir a los pueblos». Supòs, també, que per això el Govern de les Illes Balears s´ha manifestat diverses vegades en contra del català estàndard o comú i a favor de les «modalitats insulars» de la llengua catalana, o s´ha fet el suec quan el català ha estat atacat a l´Aragó o a València de la manera més barroera, o ha tret les Balears de l´Institut Ramon Llull (únic òrgan que uneix tots els territoris de llengua catalana en la promoció exterior de la nostra llengua i cultura) i un llarg etcètera protagonitzat pel Govern més separatista de la història de les Illes Balears.

Perquè, en matèria lingüística com en tantes altres, tant el Govern del que forma part na Camps com la pròpia consellera són profundament separatistes. Tota l´acció va encaminada a tallar els llaços (ui, potser m´hauré de disculpar per la politització de l´article!) que uneixen les nostres illes amb Catalunya i el País Valencià. Posar en dubte la unitat de la llengua, posar l´accent en allò que ens separa, negar l´existència mateixa de la nostra comunitat lingüística i cultural constitueix un acte vil i repugnant de separatisme. Per això, el món de l´educació, el món de la cultura, el de la sanitat, el de l´economia han d´unir forces contra el separatisme i a favor de la unitat. Per imperatiu patriòtic pur i dur.