El PP està tramitant, a nivell de l´Estat, la llei d´Educació que compta amb menys suports de la història de la democràcia. El rebuig generalitzat parteix, ben clarament, del fet que la Lomque constitueix una regressió en relació al que tenim ara mateix.

El sistema educatiu actual, construït amb sotragades i esforços, i amb moltes dificultats, es basa en tres elements fonamentals: la construcció d´un model d´escola inclusiva (en què tot l´alumnat hagi d´educar-se en els mateixos àmbits, sense discriminacions), la feina en pro de la cohesió social (educar-nos junts implica preparar-nos per viure junts, i no en compartiments estancs) i treballar a favor de la igualtat d´oportunitats (amb l´objectiu que tothom es pugui construir el seu propi projecte de vida, independentment del punt de partida social de cadascú).

Tots aquests principis es basen en un fonament constitucional: l´Educació constitueix un dret per a tots els ciutadans. La Lomque, contràriament, es refereix a l´Educació no com a dret universal, sinó com a servei públic. Certament, els drets universals requereixen serveis públics per materialitzar-los.

Però, si no s´estableix la condició de dret, la de servei queda clarament descafeïnada. Per començar, idò, la Lomque rebaixa clarament la qualificació del que ha de presentar l´Educació per a la nostra societat.

L´excusa per a la Lomque és el fracàs escolar i l'abandonament. Certament, l´Estat espanyol presenta uns índexs molt elevats de fracàs escolar, i, dins l´Estat espanyol, les illes Balears ocupam una posició capdavantera. Malgrat tot, tant a l´Estat com a les illes Balears, els índexs de fracàs escolar havien tendit a la baixa, al llarg dels últims anys, perquè la posició de partida era molt i molt precària.

El fracàs escolar tampoc, no es pot atribuir només al sistema educatiu: a les Illes Balears, el fet de ser una societat turística, amb tots els efectes que el turisme té en l´estructura social i en les formes de vida de la nostra comunitat incideix molt clarament en el fracàs escolar.

I què ens ofereix la Lomque, a banda de no considerar l´Educació com un dret fonamental, per mitigar la situació actual? Des del meu punt de vista, tota una sèrie de receptes que només poden contribuir a empitjorar la situació. Ens ofereix recentralització, desigualtat i inestabilitat, juntament amb uns índexs molt elevats de politització i d´ideologització.

La Lomque és una llei eminentment recentralitzadora. L´Estat estableix la majoria dels currícula, posa l´horari de les matèries troncals i marca les prioritzacions en els continguts (element bàsic que desemboca en la realització de diverses revàlides, també establertes per l´Estat). Les comunitats autònomes, encara que tenguin competències ´exclusives´ en matèria educativa, només poden incidir en les assignatures específiques, i, encara, sota tutel·la del ministeri.

La recentralització d´altra banda, resulta desastrosa des d´un punt de vista estrictament pedagògic, perquè no tenim les mateixes necessitats, posem per cas, a les illes Balears, que a Extremadura o a la Rioja. A més a més, no reconeix com a assignatures troncals les de les llengües de les comunitats autònomes diferents del castellà: o siga, el català, el basc i el gallec. Elimina, per tant, el principi de tractament igualitari de les llengües oficials.

Finalment, la Lomque retorna competències a l´Estat, però del cost total de la llei, l´Estat només en pagarà un 30% , 408 milions (el 70% restant dels 1.335 milions l´hauran de pagar les comunitats autònomes; imaginem què representarà això per a les illes Balears, situades al capdavant de l´espoli fiscal). I, encara, els ajuntaments hauran de cedir solars no només per als centres públics, sinó també per a la construcció de centres privats. Tot un despropòsit!

La Lomque genera desigualtat, o contribueix a fer-la més gran. Per posar un exemple, la Lomque possibilitarà la realització de concerts econòmics amb centres educatius amb ensenyament diferenciat per sexe. I que consti que no estic dient que s´hagi de prohibir qualsevol tipus no ordinari de sistema educatiu, si està en mans privades: només discutesc que aquestes tipologies educatives s´hagin de subvencionar amb diners públics.

Així mateix, es dóna un poder extraordinari a la figura del director (que serà escollida per l´administració, que nomenarà un 50% dels representants en els processos de selecció). Això fa preveure una gran inestabilitat i un grau elevat de politització.

Cada govern posarà els directors que trobi més adients (amb la porta oberta a la politització total del sistema, a cada centre!), i aquests tendran una gran influència en la tria del professorat i de les assignatures a impartir, amb la qual cosa es generarà un grau elevadíssim d´inestabilitat, no ja del sistema educatiu en general, sinó a cadascun dels centres educatius.