Els càrrecs que naixen d´un nomenament polític i han d´atendre la ciutadania d´una forma més propera són, en èpoques difícils, una bomba de rellotgeria. Aquests càrrecs, a més, exigeixen d´una valentia que en moments determinats està renyida amb les característiques del propi càrrec: obediència als que allí t´han col·locat.

Un d´ells és el de delegat/da d´Educació. Des de fa temps, començàvem a tenir una sensació que aquest lloc era de mera figuració. Des que la senyora Belén Torres ha assumit el comandament de la delegació, la sensació s´ha convertit en certesa. Aquest fil de pensament es basava, inicialment, en veure la incapacitat de la delegada per resoldre certs problemes que s´anaven presentant en el dia a dia dels col·legis.

Moltes de les demandes (orals i per escrit) que fèiem, no només no es resolien, sinó que no eren ni contestades. Seria fruit de la inexperiència, pensàvem. Més tard, un parell de propostes descabellades, augmentaven aquesta percepció: ens va proposar, per exemple, traslladar les classes a horari de tarda per evitar la remor d´unes obres que es feien a la nostra escola fa dos cursos. El sentiment que teníem s´ha quedat curt, però, amb tot el seu procedir durant la vaga a l´educació.

Les declaracions fetes a la premsa durant la vaga eren inintel·ligibles. Això sol passar quan intentes defensar una cosa que és indefensable. A la taula rodona feta al Club Diario, davant les nombroses preguntes que se li varen fer, els que érem allí assistíem estupefactes als seus rodejos lingüístics per acabar dient no-res, i per descomptat, sense respondre a les qüestions.

A les negociacions del comitè de vaga, les seues intervencions no eren pròpies d´una persona que coneix tan bé com ella (és mestra) el que passa a l´escola pública. Va arribar a dir que no entenia perquè dúiem a la taula de negociacions la Llei de Símbols, perquè segons ella, no afectava a Educació. Que era com si haguéssim inclòs una reivindicació sobre la radioteràpia a Eivissa. Idò, sí, la Llei de Símbols sí que afecta a Educació. I no, la radioteràpia no, però si em permet l´incís, és un exemple més de la vergonya d´aquests polítics vergonyants del Govern (que no de tot el PP).

I per arrodonir el cercle, com d´inexplicable és poder escoltar companys/es que han treballat amb ella al llarg de la seua vida, que l´admiraven, que l´apreciaven i que la tenien com una lluitadora davant l´administració, i que ara no la reconeixen i no s´expliquen com una persona pot canviar tant, en tant poc de temps. Una antiga companya de la delegada em reconeixia entre llàgrimes: «no la reconec».

El poder? Els diners? No ho sé, però renunciar a les teues conviccions, bé pel dubtós prestigi d´un càrrec, o bé per l´alta quantitat de la nòmina, em dóna tristesa. I em recorda també una frase del gran Groucho Marx, a un dels seus films: «Estos son mis principios, si no le gustan... tengo otros».

Reflexioni senyora Torres. Més prompte que tard, tornarà a les aules i es trobarà de cara amb la realitat que ara intenta camuflar. Mentre, els polítics que ara defensa seguiran enriquint-se dins la seua realitat paral·lela. Amb tot això, només queda una sortida digna: la dimissió.