Són els seguidors del ´Tea Party´ americà dins del Partit Popular de les Illes els que tenen la paella pel mànec i ens imposen el TIL. Per força, i sense més arguments que la seva tossuderia. A hores d´ara, la majoria de càrrecs públics i militants no tan extremistes del PP, convertits en meres comparses, són ben conscients que impartir una assignatura en anglès, sense professorat idoni i sense mitjans, es convertirà en una pèrdua de temps. Pareguda a aquella Formación del Espíritu Nacional del franquisme, que ens havia de convertir a tots en falangistes però que la immensa majoria aprofitàrem per estudiar altres coses, fer tertúlia o un dibuix.

Així com als EE UU una minoria radical és a punt de col·lapsar al país per tal de defensar els interessos de les assegurances privades i que no hi hagi atenció sanitària per a tothom, aquí els drets de la infància i la educació són menyspreats pel Govern de Bauzá, preocupat ara per mantenir el principi d´autoritat i assumir un prestigi que mai no ha tingut.

Mancat del suport del poble, i amb la intenció de sumar adeptes, en un últim esforç, aquest principi de curs dedica els diners que estalvia en salaris dels professors aturats, per fer publicitat i propaganda del seu ´invent´, en lloc d´escoltar les múltiples veus que han desautoritzat una reforma educativa sense cap ni peus.

Amb supèrbia i fanatisme de sobres, distant i no correspost per cap expert en la matèria, tancat al Consolat de Mar amb els seus col·laboradors més ressentits i rancuniosos, el President Bauzá és molt lliure de voler substituir la realitat del carrer, expressada en la manifestació més multitudinària de la democràcia a totes les Illes, per una ficció de poble submís inexistent. Posa així de manifest, l´enorme càrrega de complexos, frustracions i traumes d´aquesta minoria que ens governa.

Però hauria de saber que s´enfronta a una altra fortalesa. L´escola pública, edificada al llarg del temps amb les aportacions dels millors polítics que han governat aquest país, mantinguda amb l´esforç dels pares, els mestres i professors, és un fortí indestructible de la cultura democràtica, invulnerable als atacs de fanatisme, mendacitat i intrigues del seu entorn polític. És un espai de convivència, educació i coneixement, que ha sabut resistir durant més d´un segle els embats d´aquells polítics que es mouen solament per fantasies i deliris, maldat o ressentiment. Ben adaptada al medi on es troba, pot resistir indefinidament, invulnerable als seus atacs.

Només amb el diàleg, la raó i la bona voluntat augmenta el crèdit i la confiança en els polítics. Cap necessitat idò dels canons que, a la porta del Consolat, semblen donar seguretat als ocupants per si s´agreuja la tempesta.